Stalag 17

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Stalag 17
Stalag 17.jpeg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Billy Wilder
Direcció artística: Sam Comer i Ray Moyer

Producció: Billy Wilder

Guió: Billy Wilder i Edwin Blum, adaptat de la obra de teatre de Donald Bevan i Edmund Trzcinski

Música: Franz Waxman

Efectes especials: Gordon Jennings

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1953
Gènere: Drama, comèdia, guerra
Duració: 120 min

Companyies
Productora: Paramount Pictures
Distribució: Paramount Pictures

Pàgina sobre “Stalag 17 a IMDb

Valoracions
IMDb 8.2/10 stars

Stalag 17 és un pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada en 1953 (també coneguda per la versió en castellà Traidor en el infierno[1])

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula conta la història de militars americans empresonats a un stalag, un camp de presoners de guerra alemany (el «stalag 17») durant la Segona Guerra mundial que busquen un traïdor entre els seus i evadir-se.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La història té lloc durant la batalla de les Ardenes, el desembre de 1944. És el que se sent quan els presoners escolten la seva ràdio clandestina abans que els alemanys els la treguin.[2]

Stalag 17 no ha inspirat la sèrie televisada Papa Schultz (1965), malgrat la presència del personatge anomenat "Sergent Schultz" i del comandant. Els creadors de la sèrie van estar processats però van guanyar el procés.[2]

Donald Bevan i Edmund Trzcinski, tots dos presoners de guerra al Stalag 17B situat a Àustria, van escriure l’obra per Broadway l'any 1951 abans que el director Billy Wilder i el guionista Edwin Blum no l'adaptessin a la pantalla.[3] La peça va ser presentada per primera vegada el 8 de maig de 1951 al teatre de la 48a i es van fer 472 representacions. Robert Strauss, Harvey Lembeck, Robert Shawley i William Pierson han fet els seus papers en la pel·lícula. Trzcinski fa un cameo a Stalag 17 en el paper del presoner que rep una carta de la seva dona anunciant-li que ha trobat davant la seva porta un bebè que tindria els mateixos ulls que ella.[2]

El soldat que no surt als crèdits cantant a la nit de Nadal és Ross Bagdasarian, més conegut sota el nom de 'Dave Seville', el compositor d’'Alvin and the Chipmunks'.[2]

A destacar que el comandant del camp és interpretat pel realitzador Otto Preminger.

Billy Wilder hauria dirigida la pel·lícula (a Calabasas a Califòrnia) amb les seves millors sabates als peus. En efecte, no pensava demanar al seu equip de treballar en el fang si ell no ho havia fet.[2]

El paper de Sefton va ser escrit en principi per a Charlton Heston. Però el paper un cop desenvolupat va esdevenir més cínic, i es va triar Kirk Douglas (que refusà el paper), a continuació William Holden és a la ment del realitzador. Holden hauria acceptat el paper després d'haver llegit el guió de la pel·lícula. Segons altres fonts, els estudis l'haurien forçat a acceptar malgrat el fet que Wilder havia refusat d'endolcir el caràcter del seu personatge, que Holden trobava massa egoista.[2]

Per augmentar les possibilitats d'èxit a l’Alemanya de l'Oest (un important mercat per Hollywood a l'època), un productor executiu de la Paramount va suggerir a Wilder de situar l'acció en un camp polonés abans que en un camp alemany. La mare i el sogre de Wilder van morir en els camps de concentració, i va refusar furiosament, demanant excuses a l'executiu. Com que aquest no es va excusar mai, Wilder no va perllongar el seu contracte a la Paramount.[2]

Aquesta pel·lícula va ser un dels més grans èxits de la carrera de Billy Wilder. Mentre que esperava rebre una gran part dels beneficis de la pel·lícula, els comptables dels estudis li van comunicar que, atès que la seva última pel·lícula, El Gouffre als chimare rodada l'any 1951, havia perdut molts diners, es restarien dels beneficis de la seva nova pel·lícula. Wilder va abandonar poc temps després la Paramount.[2]

Finalment, les escenes de la pel·lícula van ser rodades en l'ordre del guió.[2]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1954. Oscar al millor actor per William Holden. A la cerimònia de lliurament del premi, Holden va dir només: "Gràcies".

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema