Sukhoi Su-7

Sukhoi Su-7

Su-7BKL
Tipus	Caçabombarder
Fabricant	Sukhoi
Dissenyat per	Sukhoi
Primer vol	7 de setembre de 1955
Introduït	1959
Retirat	1986 (de la Unió Soviètica)
Usuari	Força Aèria Soviètica
Producció	1957-1972
Construïts	1.847 (sobretot variants Su-7B)

El Sukhoi Su-7 (denominació OTAN: Fitter-A) és un caça i caçabombarder soviètic introduït el 1955. Tenia ala en fletxa i era capaç de superar la velocitat del so. Degut a la falta d'èxit com a caça tàctic a cotes baixes va ser modificat amb la versió Su-7B com un efectiu caçabombarder. Tenia una gran resistència i simplicitats però també mancances com un abast molt curt i poca capacitat d'armes.

Variants

Un Su-7BKL amb tren d'aterratge adaptat i un llançador de coets UB-16 57 mm.

Una versió biplaça d'entrenament Su-7UMK (Moujik).

Es van construir un total de 1.847 exemplars Su-7, així com de les seves variants.

Su-7

Primera versió de producció que era específicament un caça de superiorat aèria. La denominació de fàbrica era S-2 i se'n van fabricar 132 entre 1957 i 1960. Aquesta versió es va retirar del servei actiu el 1965.

Su-7B

Primera versió d'atac a superfície. La denominació de fàbrica era S-22 i se'n van fabricar 431 entre 1960 i 1962.

Su-7BM

Versió amb motor i sistemes de combustible millorats. Incorporava dipòsits de combustible alar i capacitat per portar dipòsits de combustible extern en els suports alars més propers al fusellatge. També es va incorporar la capacitat de llançar una bomba nuclear tàctica. Fabricada entre 1963 i 1965 amb un total de 290 avions.

Su-7BKL

Versió preparada per pistes no preparades, amb modificacions al tren d'aterratge, capacitat d'enlairament assistit amb coets i doble paracaigudes de frenada. Va ser introduït el 1965 se'n produïren 267 exemplars fins el 1972.

Su-7BMK

Una versió d'exportació simplificada del Su-7BM. Fabricada entre 1967 i 1971 amb un total de 441 avions.

Su-7U (denominació OTAN Moujik)

Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7B. Primer vol el 25 d'octubre de 1965. Fabricat entre 1966 i 1972 en paral·lel a les versions d'exportació.

Su-7UM (Moujik)

Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BM.

Su-7UMK (Moujik)

Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BMK. En total es van fabricar 411 avions de totes les versions d'entrenament del Su-7.

Especificacions (Su-7BKL)

Dades de Green, Sukhoi

Característiques generals

• Tripulació: Un pilot
• Longitud: 16,80 m.
• Envergadura: 9,31 m.
• Alçada: 4,99 m.
• Superfície de l'ala 34 m²
• Pes buit: 8.937 kg.
• Pes carregat: 13.570 kg.
• Pes màxim d'enlairament: 15.210 kg.
• Motor: 1× turboreactor amb postcremador Lyulka AL-7F-1
  • Impuls normal: 66,6 kN
  • Impuls amb postcremador: 94,1 kN
• *Capacitat de combustible: 3.220 kg.

Rendiment

• Velocitat màxima: 1.150 km/h (620 nusos, Mach 0,94) at sea level; 2.150 km/h (1.160 nusos) a gran altitud
• Abast: 1.650 km.
• Sostre de servei: 17.600 m.
• Ràtio d'ascens: 160 m/s
• Càrrega del disc: 434,8 kg/m²
• Impuls/pes: 0,71
• Distància d'enlairament: 950 m.
• Distància d'aterratge: 700 m.

Armament

• 2 canons automàtics de calibre 30 mm. Nudelman-Rikhter NR-30, amb 80 cartutxos cadascun
• Fins a 2.000 kg. d'armament i dipòsits en sis suports externs. Habitualment 2 dipoòstis externs de 600 o 950 L i una combinació de bombes de 250 kg. o 500 kg., i coets de calibre 57 mm. en contenidors llançadors de 16 coets (UB-16-57U).

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukhoi Su-7

• Nijboer, Donald and Dan Patterson. Cockpits of the Cold War. Eden Prairie, Ontario: The Boston Mills Press, 2003. ISBN 1-55046-405-1.
• Wheeler, Barry C. The Hamlyn Guide to Military Aircraft Markings. London: Chancellor Press, 1992. ISBN 1-85152-582-3.