Sukhoi Su-7

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sukhoi Su-7
Su-7 Skarżysko.jpg
Su-7BKL
Tipus Caçabombarder
Fabricant Sukhoi
Dissenyat per Sukhoi
Primer vol 7 de setembre de 1955
Introduït 1959
Retirat 1986 (de la Unió Soviètica)
Usuari Força Aèria Soviètica
Producció 1957-1972
Construïts 1.847 (sobretot variants Su-7B)

El Sukhoi Su-7 (denominació OTAN: Fitter-A) és un caça i caçabombarder soviètic introduït el 1955. Tenia ala en fletxa i era capaç de superar la velocitat del so. Degut a la falta d'èxit com a caça tàctic a cotes baixes va ser modificat amb la versió Su-7B com un efectiu caçabombarder. Tenia una gran resistència i simplicitats però també mancances com un abast molt curt i poca capacitat d'armes.[1]

Variants[modifica | modifica el codi]

Un Su-7BKL amb tren d'aterratge adaptat i un llançador de coets UB-16 57 mm.
Una versió biplaça d'entrenament Su-7UMK (Moujik).

Es van construir un total de 1.847 exemplars Su-7, així com de les seves variants.[2]

Su-7
Primera versió de producció que era específicament un caça de superiorat aèria. La denominació de fàbrica era S-2 i se'n van fabricar 132 entre 1957 i 1960. Aquesta versió es va retirar del servei actiu el 1965.
Su-7B
Primera versió d'atac a superfície. La denominació de fàbrica era S-22 i se'n van fabricar 431 entre 1960 i 1962.[3]
Su-7BM
Versió amb motor i sistemes de combustible millorats. Incorporava dipòsits de combustible alar i capacitat per portar dipòsits de combustible extern en els suports alars més propers al fuselatge. També es va incorporar la capacitat de llançar una bomba nuclear tàctica. Fabricada entre 1963 i 1965 amb un total de 290 avions.[3]
Su-7BKL
Versió preparada per pistes no preparades, amb modificacions al tren d'aterratge, capacitat d'enlairament assistit amb coets i doble paracaigudes de frenada. Va ser introduït el 1965 se'n produïren 267 exemplars fins al 1972.[3]
Su-7BMK
Una versió d'exportació simplificada del Su-7BM. Fabricada entre 1967 i 1971 amb un total de 441 avions.[3]
Su-7U (denominació OTAN Moujik)
Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7B. Primer vol el 25 d'octubre de 1965. Fabricat entre 1966 i 1972 en paral·lel a les versions d'exportació.
Su-7UM (Moujik)
Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BM.
Su-7UMK (Moujik)
Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BMK. En total es van fabricar 411 avions de totes les versions d'entrenament del Su-7.[3]

Especificacions (Su-7BKL)[modifica | modifica el codi]

Esquema frontal, lateral i superior

Dades de Green,[4] Sukhoi[2]

Característiques generals

  • Tripulació: Un pilot
  • Longitud: 16,80 m
  • Envergadura: 9,31 m
  • Alçada: 4,99 m
  • Superfície de l'ala 34 m²
  • Pes buit: 8.937 kg
  • Pes carregat: 13.570 kg
  • Pes màxim d'enlairament: 15.210 kg
  • Motor:turboreactor amb postcremador Lyulka AL-7F-1
  • *Capacitat de combustible: 3.220 kg

Rendiment

  • Velocitat màxima: 1.150 km/h (620 nusos, Mach 0,94) at sea level; 2.150 km/h (1.160 nusos) a gran altitud
  • Abast: 1.650 km.
  • Sostre de servei: 17.600 m.
  • Ràtio d'ascens: 160 m/s
  • Càrrega alar: 434,8 kg/m²
  • Impuls/pes: 0,71
  • Distància d'enlairament: 950 m.
  • Distància d'aterratge: 700 m.

Armament

  • 2 canons automàtics de calibre 30 mm. Nudelman-Rikhter NR-30, amb 80 cartutxos cadascun
  • Fins a 2.000 kg. d'armament i dipòsits en sis suports externs. Habitualment 2 dipòstis externs de 600 o 950 L i una combinació de bombes de 250 kg. o 500 kg., i coets de calibre 57 mm. en contenidors llançadors de 16 coets (UB-16-57U).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wheeler 1992, p. 143
  2. 2,0 2,1 "Sukhoi Su-7." Sukhoi Company Museum. consultat: 28 de gener de 2011
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Goebel, Greg. "Sukhoi Su-7." Aviation Vectors, 1 August 2009. Retrieved: 28 de gener de 2011.
  4. Green, William and Gordon Swanborough. The Great Book of Fighters. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2001. ISBN 0-7603-1194-3.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukhoi Su-7
  • Nijboer, Donald and Dan Patterson. Cockpits of the Cold War. Eden Prairie, Ontario: The Boston Mills Press, 2003. ISBN 1-55046-405-1.
  • Wheeler, Barry C. The Hamlyn Guide to Military Aircraft Markings. London: Chancellor Press, 1992. ISBN 1-85152-582-3.