Terciàries Caputxines de la Sagrada Família

Amigonianes

Emblema de la congregació: la T i la C de Terciàries Caputxines
Tipus	Congregació religiosa de germanes
Nom oficial	Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família
Nom oficial llatí	Hermanas Terciarias Capuchinas de la Sagrada Familia
Sigles	HTCSF
Altres noms	Terciàries Caputxines
Hàbit	Negre, amb vel negre i toca blanca
Objectiu	Educació de la joventut, especialment en situació marginal
Fundació	11 de maig de 1885, Santuari de la Mare de Déu de Montiel (Benaguasil) per venerable Lluís d'Amigó i Ferrer
Aprovat per	Lleó XIII, en 6 de març de 1902 (aprovació diocesana en 11 de maig del 1885, per l'arquebisbe de València)
Regla	La del Tercer Orde Regular de Sant Francesc
Constitucions	1885, per Lluís d'Amigó
Patrons	Sagrada Família i Mare de Déu dels Dolors
Branques i reformes	Agregada a l'Orde de Frares Menors Caputxins (15 de setembre de 1905); Moviment Laical Amigonià (2002), amb: Laics Amigonians, Joventut Amigoniana i Zagales Amigonianos
Fundacions destacades	Jinamar, La Línea, Madrid, Mairena del Aljarafe, San Juan Aznalfarache, Teruel, Madrid, Gijón, Colòmbia, Veneçuela, Xina, etc.
Fundacions a terres de parla catalana	València, Alacant, Altura (Alt Palància), Benaguasil, Massamagrell, Meliana, Nules, Rocafort, Sogorb, Sant Quirze del Vallès
Persones destacades	Rosario de Soano, Serafina de Ochovi, Francesca de Rafelbuol (màrtirs en 1936), Inés Arango
Lloc web	http://www.terciariascapuchinas.org

Les Germanes Terceres Caputxines de la Sagrada Família són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa femenina. Les germanes que en formen part, col·loquialment anomenades amigonianes, posposen al seu nom les sigles HTCFS.

Història

Les Terceres Caputxines de la Sagrada Família tenen l'origen en una comunitat de dones del Tercer Orde Seglar de Sant Francesc que va instituir el caputxí Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934); en 1878, van començar a fer vida en comunitat al santuari de la Mare de Déu de Montiel de Benaguasil. L'arquebisbe de València concedí a la comunitat el nihil obstat l'11 de maig del 1885 i les germanes feren la seva professió solemne, inaugurant oficialment la congregació de Terceres Caputxines. El pare Amigó els donà la regla del Tercer Orde Regular de Sant Francesc i unes constitucions que va redactar ell mateix.

Poc després, les germanes treballaren activament en l'atenció als malalts d'una epidèmia de còlera a Massamagrell, poble natal del fundador: quatre de les germanes se n'encomanaren i moriren. El 6 de març de 1902, Lleó XIII aprovà la congregació, que fou agregada a l'Orde de Frares Menors Caputxins el 15 de setembre de 1905.

La congregació va anar creixent dintre Espanya i, a partir del segle xx, fora: el 8 de febrer de 1905, cinc germanes s'estableixen a Riohacha (Colòmbia); en 1927, a Veneçuela i en 1929 a la Xina.

Vegeu també

• Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors

Bibliografia

• Annuario Pontificio per l'anno 2007, Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9

Enllaços externs

• Lloc web de la congregació