Teresa de Lisieux
 Fotografia de la santa |
|
| Verge, Doctora de l'Església (1997) | |
|---|---|
| Nom secular | Marie Françoise Thérèse Martin |
| Naixement | 2 de gener de 1873 Alençon (Baixa Normandia) |
| Defunció | 30 de setembre de 1897 Lisieux (Baixa Normandia) |
| Enterrament | Basilique de Sainte-Thérèse (Lisieux) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 29 d'abril de 1923, Roma per Pius XI |
| Canonització | 17 de maig de 1925, Roma per Pius XI |
| Festivitat | 1 d'octubre |
| Orde | Carmelites Descalces |
| Iconografia | Com a monja, amb roses |
| Patronatge | Missioners catòlics, Rússia |
Teresa de Lisieux (Alençon, 2 de gener de 1873 — Lisieux, 30 de setembre de 1897) fou una religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església. És coneguda també com a Santa Teresa del Nen Jesús i de la Santa Faç o, més popularment, Santa Tereseta.
Taula de continguts |
Vida [modifica]
Nascuda Marie Françoise Thérèse Martin, era filla de Louis Martin i Zélie Guérin. De petita, ja era molt prima i malaltissa i la seva atenció va exigir molta cura. Als dos anys, Teresa ja manifestava la idea de seguir la vida religiosa, amb gran joia de la seva mare, però no del seu oncle Isidore Guérin (futur tutor seu).
L'agost de 1876, la seva mare va assabentar-se que tenia càncer i morí poc després. Llavors, el seu pare es traslladà el 1877 amb les cinc filles a Lisieux.
En morir la mare, Thérèse es va sentir més unida a la seva germana Pauline, que va ésser-li una "segona mare" fins que va ingressar a l'Orde del Carme i Thérèse va emmalaltir. Guarida finalment, segons la mateixa Therèse per la intervenció de la Mare de Déu del Somriure, imatge de la Immaculada Concepció per la qual sentien especial devoció els seus pares, va prendre la determinació d'entrar també al Carmel.
Thérèse va estudiar a l'abadia de benedictines de Lisieux durant cinc anys, però va patir moltes humiliacions i va continuar els estudis amb classes particulars.
El Nadal de 1886, a punt de fer catorze anys, Teresa va tenir una experiència que va anomenar "la nit de la meva conversió": en tornar de la missa i buscar els seus regals, va veure que el seu pare estava disgustat pel seu comportament infantil; la noia decidí de renunciar a la infantesa i prengué el fet com un senyal inspirador de força i coratge per al futur.
Vida al Carmel [modifica]
Sis mesos després, Teresa decidí d'entrar a l'Orde de les Carmelites Descalces). Com que encara no tenia l'edat, els seus parents la portaren, el novembre del 1887, a una audiència amb el Papa, a Roma, per demanar-li el permís. El papa Lleó XIII l'hi donà, contra la voluntat del bisbe de Lisieux. L'abril de l'any següent va ser acceptada al convent i hi ingressà el 9 d'abril del 1888, prenent el nom de Thérèse de l'Enfant Jesus (Teresa del Nen Jesús).
Féu professió solemne el 8 de setembre del 1890, prenent el nom de Thérèse de l'Enfant Jésus et de Sainte Face, tot i que després de la seva mort va ser més coneguda com a Santa Teresa de Lisieux o Santa Tereseta.
-
Fotografia de la santa, el dia que va professar
-
La santa al final de la seva vida
-
Talla de la santa (Millegem, Bèlgica)
.jpg)
De tarannà calmat i melancòlic, Teresa tenia bonics cabells castanys, ulls clars i trets delicats. Va patir de tuberculosi, que l'afeblia, però no rebutjava cap treball i continuava “recollint per a Jesús flors de petits sacrificis”.
Després de sis anys a l'Orde, el 1894, desitjant el camí de la santedat, va veure que no l'aconseguiria pels mitjans tradicionals (mortificació, disciplina i sacrifici). Inspirada per un sacerdot, va adoptar la "Petita Via", que consistia justament en lliurar-se a l'amor de Crist perquè ell mateix la conduís pel recte camí.
Va morir el 30 de setembre del 1897, amb només 24 anys. El matí de la seva mort digué: “No em penedeixo d'haver-me lliurat a l'amor”, i poc abans de morir digué a les seves companyes: "Faré caure una pluja de roses sobre el món!". El 4 d'octubre del 1897, fou sebollida al cementiri de Lisieux.
Veneració [modifica]
La seva germana Paulina, també carmelita, va publicar el 1898 els escrits de Tereseta, titulats Història d'una ànima. El 17 de maig de 1925 va ser canonitzada per Pius XI. El mateix papa la declarà patrona universal de les missions catòliques en 1927. Joan Pau II la proclamà Doctora de l'Església en 1997.
El 19 d'octubre de 2008, a Lisieux, van ser beatificats els pares de Santa Tereseta, Louis Martin i Zélie Guérin.
-
Basílica de Lisieux
-
Interior de la basílica
-
Cripta
-
Santa Tereseta, als peus de la Mare de Déu (Porto Alegre, església de la santa).
Bibliografia [modifica]
- Borrell, Agustí. Teresa de Lisieux: Déu en la Vida de Cada Dia. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 9788478269310.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Lisieux |
