Territ variant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Territ variant
Exemplar adult
Exemplar adult
Territs variants fotografiats al comtat d'Essex (Anglaterra).
Territs variants fotografiats al comtat d'Essex (Anglaterra).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Calidris
Espècie: C. alpina
Nom binomial
Calidris alpina
(Linnaeus, 1758)
Sinònims

Erolia alpina
Pelidna alpina

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya.
Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre.
Territ variant alimentant-se.

El territ variant (Calidris alpina) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • A l'estiu presenta les parts inferiors clapejades i amb una taca inferior negra característica. El dors és de color castany. A l'hivern desapareixen aquests colors, i l'ocell adquireix un plomatge gris vionat en el dors, coll i pit, i presenta el ventre blanc. En vol presenta una estreta franja alar blanca.
  • El bec és relativament llarg i robust, i lleument corbat cap a baix.
  • Fa 18 cm.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans arriba al mes d'agost i ocupa els ambients costaners i marins, platges, salines i salobrars. Molt de tant en tant, es veu a les planes interiors.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

A l'estiu viu a la meitat nord d'Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Al Delta de l'Ebre és molt abundant durant l'hivern, i és més rar i, fins i tot, escàs a la resta de les zones humides dels Països Catalans, entre les quals sobresurt l'albufera de El Fondo al País Valencià.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 110-111. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 53. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]