Tetrarooseveltita
 Tetrarooseveltita | |
|---|---|
| Fórmula química | Bi(AsO₄) |
| Epònim | rooseveltita i sistema tetragonal  |
| Localitat tipus | Moldava (Moldawa), Dubí (Eichwald), Erzgebirge, Regió d'Ústí nad Labem, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.18 |
| Dana | 38.4.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,08Å; c = 11,69Å; |
| Color | de blanc a blanc groguenc |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | terrosa |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2,200 nε = 2,200 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Impureses comunes | P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-006 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Troo |
| Referències | [1] |
La tetrarooseveltita és un mineral de la classe dels fosfats. El seu nom fa referència a la seva simetria tetragonal i a la vegada al fet que és el dimorf de la rooseveltita.[1]
Característiques[modifica]
La tetrarooseveltita és arsenat de bismut de fórmula química Bi(AsO₄). Cristal·litza en el sistema tetragonal. Apareix en forma de cristalls indistingibles que poden mesurar fins a 50 μm, agrupats en agregats polsosos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tetrarooseveltita pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), xenotima-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments[modifica]
La tetrarooseveltita és un mineral secundari rar que va ser descobert a les vetes d'un filó de fluorita-barita-quars oxidat, a la localitat de Moldava (Moldawa) (Regió d'Ústí nad Labem, Bohèmia, República Txeca). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: bayldonita, malaquita, mimetita, fluorita i quars.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Tetrarooseveltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Tetrarooseveltite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2012. [Consulta: 26 setembre 2017].