The Fat Duck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana del Fat Duck a High Street, SL6 2AQ, Bray, Berkshire 3/3 stars3/3 stars3/3 stars Guia Michelin, 2004[1]

The Fat Duck és un restaurant dirigit pel xef Heston Blumenthal, a Bray, Berkshire, Anglaterra. El restaurant és conegut per la seva inusual carta de plats, creats sota els principis de la cuina molecular com les "farinetes de cargol", el "sorbet de torrada i sardina", el "gelat de cansalada i ou", o el "salmó escalfat amb regalèssia".[2]

Història i premis[modifica | modifica el codi]

El restaurant fou obert el 1995[3] i, des de 2004, és un dels quatre restaurants de Gran Bretanya i Irlanda que tenen un tres estrelles a la Guia Michelin. El 2005, fou nomenat com el millor restaurant del món per la revista «Restaurant»[1] i el millor restaurant al Regne Unit el 2008, 2009 i 2010, assolint el màxim de 10 sobre 10 en la Good Food Guide .[4]

Brot del 2010[modifica | modifica el codi]

El 27 de febrer de 2009, Blumenthal tancà temporalment el seu restaurant després que diversos clients es queixaren de malestars.[5] El 3 de març, la font del brot epidèmic encara no estava clara, però s'havia estat descartat el sabotatge. Un portaveu del restaurant va dir: "Tot això ens porta a creure que [el problema de salut] no ha arribat des del restaurant i esperem donar el vistiplau."[6] El 6 de març es va informar que 400 persones havien declarat que s'havien sentit malament després de dinar al restaurant.[7] El promotor de boxa Frank Warren va dir que estava "molt decebut" amb el seu tractament després d'emmalaltir després de la seva visita. Digué: "Tot era fabulós a la nit, el menjar, l'entorn, el servei, va ser increïblement bo, però per desgràcia, després, tots estaven malalts".[8]

El restaurant reobrí el 12 de març.[9] La causa de la malaltia fou més tard atribuïda per l'Agència de Protecció de la Salut a un norovirus, que es creu que aigües residuals havien contaminat els llocs d'on procedien les ostres consumides pels comensals.[10] El restaurant va ser criticat pels seus mètodes de neteja i la seva lenta resposta a l'incident.[10] Els afectats ascendiren a 529 a finals de gener.[11] The Fat Duck ha rebut una publicitat negativa sobre els anteriors nivells de salut, quan el 2004 una prova de seguretat alimentària va trobar que "tres de quatre mostres no eren satisfactòries".[12]

Galeria de plats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Kates, Joanne, The Globe and Mail (11 de febrer del 2006). The mad, magic chemistry of England's Fat Duck (anglès)
  2. Food Scientist Rachel Edwards Stuart investigates the molecular make up of flavours for Heston Blumenthal (al minut 6' apareix filmada la carta amb el preu de noranta-set lliures i mitja)
  3. The Fat Duck (Awards section)
  4. BBC News
  5. AFP
  6. "All this leads us to believe that it [the health scare] has not come from the restaurant and we expect to be given the all clear." «Fat Duck illness 'not sabotage'». BBC News, 2009-03-02 [Consulta: 16 maig 2009].
  7. «Fat Duck sicknesses rise to 400». BBC News, 2009-03-06 [Consulta: 16 maig 2009].
  8. «Fat Duck: Frank Warren Unhappy As Number Of Diners Ill At Heston Blumenthal's Restaurant Hits 400». News.sky.com. [Consulta: 2009-05-16].
  9. «Fat Duck reopens after illnesses». BBC News, 2009-03-12 [Consulta: 16 maig 2009].
  10. 10,0 10,1 Wallop, Harry. «Fat Duck: sewage-infested oysters to blame for illness says official report». Telegraph.co.uk, September 10, 2009.
  11. «Infected staff worked at Fat Duck». BBC News, 2009-03-20 [Consulta: 16 maig 2009].
  12. «30-40 affected, 400-odd chefs». The Telegraph.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Fat Duck

Coord.: 51° 30′ 28.46″ N, 0° 42′ 6.43″ O / 51.5079056°N,0.7017861°O / 51.5079056; -0.7017861