Tocornalita
 Tocornalita | |
|---|---|
 Crosta groga de tocornalita | |
| Fórmula química | (Ag,Hg)I |
| Epònim | Manuel Antonio Tocornal  |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.03 |
| Dana | 9.1.6.1 |
| Heys | 8.5.11 |
| Propietats | |
| Color | groc clar, s'enfosqueix amb el temps |
| Color de la ratlla | groc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Toc |
| Referències | [1] |
La tocornalita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Manuel Antonio Tocornal, rector de la Universitat de Xile entre 1866 i 1867.
Característiques[modifica]
La tocornalita és un halur, un iodur de plata i mercuri, de fórmula química (Ag,Hg)I. Actualment és un mineral dubtós per l'Associació Mineralògica Internacional degut a una descripció inadequada, ja que les dades dels raigs X podrien tractar-se de la capgaronnita. Acostuma a trobar-se en forma de grans o massiva. Es troba en dipòsits hidrotermals de plata molt rics.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tocornalita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tocornalita |
- ↑ «Tocornalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 març 2016].
- ↑ «Tocornalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 març 2016].