Hephaistosita
 Hephaistosita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | TlPb₂Cl₅ |
| Epònim | Hefest |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.60 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,9477Å; b = 7,9218Å; c = 12,4955Å; β = 90,092° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-043 |
| Símbol | Hep |
| Referències | [1] |
L'hephaistosita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Hephaistos (Hefest), déu del foc a la mitologia grega, qui equival al déu romà del foc, Vulcano, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
L'hephaistosita és un halur, un clorur de tal·li i plom de fórmula química TlPb₂Cl₅. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls tabulats en {001}.[2] És isostructural amb la challacolloïta, de la qual és el seu anàleg amb tal·li.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hephaistosita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta i challacolloïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en fragments de bretxes piroclàstiques alterades en fumaroles a altes temperatures, més probablement formada com un sublimat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutinita, cotunnita, challacolloïta o pseudocotunnita.[2] Va ser descoberta al cràter La Fossa, a l'illa de Vulcano, Lipari (Província de Messina, Sicília, Itàlia), l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències[modifica]
- ↑ «Hephaistosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hephaistosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hephaistosita |