Kuzminita
 Kuzminita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Hg₂2+)(Br,Cl)₂ |
| Epònim | Aleksei M. Kuzmin (en)   |
| Localitat tipus | ocurrència de mercuri de Kadyrel, vall del riu Oorash-Khem, Uyuk Range, districte de Pii-Khem, Tuva, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.05 |
| Dana | 9.1.8.2 |
| Heys | 8.5.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,66Å; c = 11,13Å; |
| Duresa | 1,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-005 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Kzm |
| Referències | [1] |
La kuzminita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la calomelana. Rep el seu nom del mineralogista rus Aleksei Mikhailovich Kuzmin (1891–1980).
Característiques[modifica]
La kuzminita és un halur de fórmula química (Hg₂2+)(Br,Cl)₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans allargats, de fins a mig mil·límetre, en agregats i en masses pulverulentes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5, sent un mineral molt tou. Forma una sèrie de solució sòlida amb el calomelans, segons la quantitat de brom que conté.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuzminita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments[modifica]
Se n'ha trobat en cavitats en sulfurs de mercuri, i en filons de calcita en dipòsits de minerals de mercuri. Sol trobar-se associada a altres minerals com: eglestonita, lavrentievita, kadyrelita, calomelans, mercuri, corderoïta, cinabri o òxids de ferro.[2] Va ser descoberta l'any 1986 a l'ocurrència de mercuri de Kadyrel, a la vall del riu Oorash-Khem (Tuva, Rússia). També se n'ha trobat a la mina Carolina, a Moschellandsberg (Renània-Palatinat, Alemanya).