Torsade de pointes
  | |
| Tipus | arrítmia i taquicàrdia ventricular |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Classificació | |
| CIAP | K79 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29252 |
| eMedicine | 1950863 |
| Patient UK | Torsades-de-Pointes |
| MeSH | D016171 |
| UMLS CUI | C0040479 |
La torsade de pointes és una afecció cardíaca, descrita l’any 1966 per François Dessertenne,[1] que es caracteritza per ser una taquicàrdia ventricular que apareix típicament amb presència d’un interval QT perllongat[2] i pot ser degut a causes congènites, adquirides o associades a fàrmacs. També pot aparèixer en pacients que no mostrin una prolongació de l’interval QT.[3]
Aquesta arrítmia es caracteritza per la presència de complexos QRS d'amplitud canviant i de forma helicoïdal al voltant de la línia de base, amb una freqüència cardíaca que oscil·la entre 200-250 batecs per minut. La Torsade de pointes sol ser autolimitada, cedint espontàniament, tot i que molts pacients pateixen múltiples episodis d’aquesta arrítmia que pot recórrer i degenerar en fibril·lació ventricular i mort sobtada cardíaca.[4]
Causes[modifica]
Les causes de la síndrome de l'interval QT allargat i la Torsade de pointes són les següents:
- Fàrmacs antiarrítmics: quinidina, procaïnamida, disopiramida, amiodarona, sotalol i bretili
- Bradiarrítmies com per exemple el bloqueig auriculoventricular complet i disfunció del nòdul sinusal
- Alteracions electrolítiques com la hipopotassèmia, la hipocalcèmia i la hipomagnesèmia
- Psicofàrmacs: fenotiazines, antidepressius tricíclics i tetracíclics i haloperidol
- Agents antihipertensius: bepridil, lidoflazina, prenilamina i ketanserina
- Antimicrobians: eritromicina, claritromicina, troleandomicina, cloroquina, amantidina, pentamidina, trimetoprima-sulfametoxazole
- Antifúngics: ketoconazole, itraconazole, metronidazole, fluconazole
- Antihistamínics: terfenadina, astemizole, loratadina, acrivastina, cetirizina
- Alteracions cardíaques: miocarditis, tumors ventriculars, cardiopatia isquèmica i insuficiència cardíaca
- Alteracions endocrines: acidosi, hiperparatiroïdisme, hiperaldosteronisme, hipotiroïdisme i feocromocitoma
- Alteracions intracranials: hemorràgia subaracnoidal, accident vascular cerebral, encefalitis
- Altres: cocaïna, insecticides organofosforats, arsènic, vasopressina, diürètics tiazídics, cimetidina, cisaprida, dieta rica en proteïnes...[5]
Tractament[modifica]
El tractament es realitza quan l'arrítmia origina un compromís hemodinàmic o no es resol. Consisteix en administrar de manera inicial sulfat de magnesi intravenós i/o realitzar una cardioversió elèctrica sincronitzada, tot i que aquestes mesures seran temporals fins a la correcció definitiva de l’agent causant de l’arrítmia.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Buller Viqueira, Eva; Cabello Pulido, Juana; Ibáñez Bulpe, María José «Torsade de pointes». Torsade de pointes, 9, 1, 01-02-2016, pàg. 63-67.
- ↑ Goire Guevara, Geordan; Arias Otamendy, Yassel; Cruz Cardentey, Marleny; Artemio Cuza, Lázaro; Fournier Calzado, Georbis «Torsade de pointes en una paciente con disfunción de marcapasos VVI». Torsade de pointes en una paciente con disfunción de marcapasos VVI, 12, 1, 07-03-2019, pàg. 87-92.
- ↑ 3,0 3,1 Álvarez López, Jorge; Petidier Pino, Ana; Flores González, Jesús; Fernández Leal, Antonio «[https://www.enfermeria21.com/revistas/cardiologia/articulo/570/caso-clinico-torsades-de-pointes-secundaria-al-uso-de-haloperidol-intravenoso/ Caso clínico: Torsades de Pointes secundaria al uso de haloperidol intravenoso]». Caso clínico: Torsades de Pointes secundaria al uso de haloperidol intravenoso, 30, 79, 15-01-2020, pàg. 49-56.
- ↑ Martínez-Mateo, Virgilio; Silva-Fernández, Julia; Fernández-Anguita, Manuel José; Cejudo-del Campo, Laura «Torsade de Pointes como primera manifestación de insuficiencia suprarrenal». Torsade de Pointes como primera manifestación de insuficiencia suprarrenal, 53, 4, 17-03-2018, pàg. 35-37.
- ↑ Urtubia Palacios; Usieto López; Fernández Esteban; Puértolas Ortega «Torsade de pointes en el manejo de una fibrilación auricular». Torsade de pointes en el manejo de una fibrilación auricular, 40, 1, 16-01-2013, pàg. 5-7.