Txormaghan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran khan Ogodei. Era un noble o noyan (noble cap). Apareix esmentat repetidament a la "Història secreta", llibre escrit el 1240.

Probablement va participar en les campanyes a Xina i després a la campanya del Caucas i Rússia de Djebé i Subotai.

El 1230 Ogodei va enviar a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del khwarizmshah, i va posar al seu front al general Txormaghan (també Txormaqan).[1] Al hivern del 1230 al 1231 va arribar al Iran pel Khurasan i Rayy, i es va dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din Manguberti, que generalment vivia a Tabriz, pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i d'allí va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Txormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven be per la seva cavalleria.[2]

L'exèrcit de Txormaghan es va dedicar al pillatge, primer a Armènia on van massacrar a la població de Bidlis i d'Ardjish. A Azerbaidjan van ocupar Maragha on igualment van massacrar a la població; la gent de Tabriz es van sotmetre i van pagar tot els que se'ls va demanar, i per acontentar al general es van comprometre a fabricar uns teixits preciosos pel gran khan (1233).

Al sud, al Diyarbakir, el país fou assolat; també fou saquejada Arbela i la seva regió. Diverses visions de les carnisseries i de la inexistent resistència són narrades per Ibn al-Athir, amb les burles que els mongols feien dels que mataven i amb una passivitat sorprenent, causada pel terror que dominava a la gent, i que recorda a la dels jueus davant els nazis. Després els mongols van pujar cap al Caucas, van destruir Gandja i van entrar a Geòrgia, on la reina Rusudan va haver de fugir de Tbilisi cap a Kutaisi (probablement el 1236). La regió de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exèrcits mongols com auxiliars.

El 1239 Txormaghan va entrar a la Gran Armènia on va saquejar les ciutats de Kars i Ani.[3] Tot i les destruccions a Geòrgia i Armènia el general mongol no fou hostil a la religió cristiana (alguns dels seus parents eren nestorians)[4]) i a més va tenir com a conseller (designat per Ogodei) al cristià siríac Simeó conegut per Rabban-ata, en xinès Lie-pien-a-ta[4] que va protegir especialment a les comunitats armènies.[5]

Va morir el 1241 i el 1242 el va succeir en el govern de Pèrsia el general i noble (noyan) mongol Baidju que va governar Pèrsia del 1242 al 1256[6]).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M. Pelliot, Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien, 1924
  2. Arran = Karabagh, plana entre el curs oriental de l'Araxes i el curs oriental del Kura; Mughan, Mukhan o Moghan és la plana al sud i est del curs inferior del Kura després de confluir amb l'Araxes, fins a la mar Càspia
  3. G. Altunian, Die Mongolen und ihre Eroberungen in kaukasischen und kleinasiatischen Ländern
  4. 4,0 4,1 M. Pelliot, Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient Chrétien
  5. Kirakos de Gandjak, cronista armeni, en fa un elogi considerable
  6. M. Pelliot, Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient Chrétien, 1924