Usuari:Anskarbot/Traduccions/Brian Boitano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:Infobox figure skater Plantilla:MedalTop |- bgcolor="#d6d6c2" align=center ! colspan="4" | Men's patinatge de figura

|- bgcolor="#d6d6c2" align=center ! colspan="4" | Competint per Estats Units Estats Units |- align=center bgcolor=white valign=center |bgcolor=gold| Or || 1988 Calgary

||   Singles

Plantilla:MedalBottom

Plantilla:Infobox figure skater Plantilla:MedalTop |- bgcolor="#d6d6c2" align=center ! colspan="4" | Men's figure skating

|- bgcolor="#d6d6c2" align=center ! colspan="4" | Competint per Estats Units Estats Units |- align=center bgcolor=white valign=center |bgcolor=gold| Or || 1988 Calgary || Singles Plantilla:MedalBottom

Brian Anthony Boitano (octubre nascut 22, 1963) és un Americà patinador de figura de Sunnyvale, Califòrnia. És el 1988 campió Olímpic, el 1986 i 1988 Campió Mundial, i el 1985-1988 Eua Campió Nacional. Va girar professional seguint la 1988 estació. Va retornar a competència el 1993 i competit al 1994 Hivern Olympics, on va col·locar sisè.

Brian Anthony Boitano (born October 22, 1963) is an American figure skater from Sunnyvale, California. He is the 1988 Olympic champion, the 1986 and 1988 World Champion, and the 1985-1988 U.S. National Champion. He turned professional following the 1988 season. He returned to competition in 1993 and competed at the 1994 Winter Olympics, where he placed sixth.

Vida personal[modifica]

Personal life[modifica]

Brian Boitano Va néixer en Vista De Muntanya, Califòrnia, i ara vides en San Francisco. [1] Boitano és un llicenciat de Marian Un. Peterson Institut en Sunnyvale, Califòrnia.[2]

Brian Boitano was born in Mountain View, California, and now lives in San Francisco.[3] Boitano is a graduate of Marian A. Peterson High School in Sunnyvale, California.[2]

Carrera de patinatge de la figura[modifica]

Figure skating career[modifica]

Carrera primerenca[modifica]

Early career[modifica]

Brian Boitano Primer fet la seva marca en l'escena internacional quan va guanyar la medalla de bronze al 1978 Patinatge De Figura De Jove Mundial Campionats, batent rival futur Brian Orser per aquella medalla. [4]

Brian Boitano first made his mark on the international scene when he won the bronze medal at the 1978 World Junior Figure Skating Championships, beating future rival Brian Orser for that medal.[5]

El 1982 Boitano esdevenia el primer americà per aterrar un triple axel. El 1987 va introduir el seu salt de signatura, el 'Tano triple lutz' en el qual el patinador aixeca el seu braç esquerre per sobre del seu cap. Va intentar un salt de quàdruple per tot el 1986-87 estació i al 1988 Campionats De Patinatge De Figura Mundials, però no cleanly aterrar el salt; dobla-footed l'aterratge en dues ocasions.

In 1982 Boitano became the first American to land a triple axel. In 1987 he introduced his signature jump, the 'Tano triple lutz' in which the skater raises his left arm above his head. He attempted a quadruple jump throughout the 1986-87 season and at the 1988 World Figure Skating Championships, but did not cleanly land the jump; he double-footed the landing on two occasions.

Boitano Va ser sabut principalment com a jersei d'hora en la seva carrera i ell, juntament amb molts altres patinadors, va ajudar empenta el sobre tècnic del patinatge d'homes. No va ser fins al seu fracàs de defensar el seu títol Mundial el 1987 que va enfocar concretament en millorar el seu artistry.

Boitano was known primarily as a jumper early in his career and he, along with several other skaters, helped push the technical envelope of men's skating. It was not until his failure to defend his World title in 1987 that he focused specifically on improving his artistry.

Boitano Col·locat segon al 1984 Estats Units Representen Patinar Campionats, guanyant ell un viatge al 1984 Hivern Olympics. Va col·locar 5è al Olympics, posant l'etapa pel seu èxit sobre el pròxim quatre anys.

Boitano placed second at the 1984 United States Figure Skating Championships, earning himself a trip to the 1984 Winter Olympics. He placed 5th at the Olympics, setting the stage for his success over the next four years.

Campió mundial[modifica]

World Champion[modifica]

Seguint el 1984 Olympics, diversos patinadors van emergir medalla tan probable espera seguir la jubilació de Scott Hamilton.

Following the 1984 Olympics, several skaters emerged as likely medal hopes following the retirement of Scott Hamilton.

Boitano Va guanyar el 1985 Estats Units Representen Patinar Campionats, el primer dels seus quatre títols. Al primer Campionats Mundials del correu- Hamilton era el 1985, Alexander Fadeev guanyat, amb Brian Orser acabament 2n i Boitano 3r. Havia ferit tendons en el seu turmell correcte unes quantes setmanes abans dels 1986 Campionats d'EUA però va anar en per guanyar el seu segon títol nacional.[6] Al 1986 Campionats Mundials, Boitano va agafar el títol, mentre Fadeev va tenir un desastrós lliure patinar malgrat haver estat en una posició excel·lent per guanyar; Orser va acabar 2n un cop més.

Boitano won the 1985 United States Figure Skating Championships, the first of his four titles. At the first World Championships of the post-Hamilton era in 1985, Alexander Fadeev won, with Brian Orser finishing 2nd and Boitano 3rd. He had injured tendons in his right ankle a few weeks before the 1986 U.S. Championships but went on to win his second national title.[6] At the 1986 World Championships, Boitano took the title, while Fadeev had a disastrous free skate despite having been in an excellent position to win; Orser finished 2nd once again.

Durant el 1986-87 estació, Boitano havia introduït dos elements nous als seus programes: el 'Tano triple lutz i un quàdruple bucle de dit, tot i que ell mai tingut èxit en aterrar un salt de quàdruple net en competència. Els 1987 Campionats Mundials van ser aguantats en Cincinnati, donant defensant campió Mundial Boitano una casa-avantatge de camp. El resultat de l'esdeveniment posaria el to pel 1988 Olympics. A Mons, Boitano va caure en el seu intent de bucle de dit de quàdruple i segon col·locat.

During the 1986-87 season, Boitano had introduced two new elements to his programs: the 'Tano triple lutz and a quadruple toe loop, although he never succeeded in landing a clean quadruple jump in competition. The 1987 World Championships were held in Cincinnati, giving defending World champion Boitano a home-field advantage. The outcome of the event would set the tone for the 1988 Olympics. At Worlds, Boitano fell on his quadruple toe loop attempt and placed second.

Després de perdre el títol mundial a Orser a casa, Boitano i el seu entrenador Linda Leaver va decidir que alguns canvia necessitats per ser fet si Boitano era per esdevenir el campió Olímpic.[7] Boitano sempre havia estat bo als requisits tècnics ("La primera marca"), però era dèbil en l'artístic ("la segona marca"). Era un self-descrit "saltant robot." Per tal d'ajuda el seu creixement com a artista, va contractar coreògraf Sandra Bezic a choreograph els seus programes pel 1987-1988 estació Olímpica.[7]

After losing the world title to Orser at home, Boitano and his coach Linda Leaver decided that some changes needed to be made if Boitano was to become the Olympic champion.[7] Boitano had always been good at the technical requirements ("The first mark"), but he was weak on the artistic ("the second mark"). He was a self-described "jumping robot." In order to help his growth as an artist, he hired choreographer Sandra Bezic to choreograph his programs for the 1987-1988 Olympic season.[7]

Bezic choreographed Dos programes que van presentar línies netes i accentuated les habilitats de patinatge del 5' 11" Boitano.[7] El programa curt va ser basat en Giacomo Meyerbeer ballet Les Patineurs en quin Boitano juga un cocky l'home jove que mostra dels seus trucs, utilitzant els moviments que daten endarrere al 19è segle.[7] En un moment famós, Boitano eixuga encenalls de gel, neu cridada també, de seu patinar fulla i tosses el sobre la seva espatlla després d'aterrar un triple axel combinació. El programa de patinatge lliure va ser basat en la puntuació de pel·lícula, Napoleon , detallant diverses fases de la vida d'un soldat.[7]

Bezic choreographed two programs that featured clean lines and accentuated the skating abilities of the 5' 11" Boitano.[7] The short program was based on Giacomo Meyerbeer's ballet Les Patineurs in which Boitano plays a cocky young man showing off his tricks, using movements dating back to the 19th century.[7] In one famous moment, Boitano wipes ice shavings, also called snow, off his skate blade and tosses it over his shoulder after landing a triple axel combination. The free skating program was based on the film score, Napoleon, detailing various phases of a soldier's life.[7]

Boitano Va debutar els seus programes nous a 1987 Patina Canadà, va aguantar en el Saddledome en Calgary, Alberta, Canadà, el mateix local en el qual competiria contra Brian Orser pel títol Olímpic tres mesos més tard. Boitano Els Programes nous van ser rebuts amb estar ovacions per l'audiència. Tot i que Orser va guanyar la competència, Boitano va patinar net, aterratge set salts triples, incloent un footwork secció a un salt. Boitano, Leaver, i Bezic era tan segur sobre la força de Boitano programes nous que van ometre el bucle de dit del quàdruple, el qual si aterrat, li podria haver posat una espatlla per sobre de Orser en mèrit tècnic.

Boitano debuted his new programs at 1987 Skate Canada, held in the Saddledome in Calgary, Alberta, Canada, the same venue in which he would compete against Brian Orser for the Olympic title three months later. Boitano's new programs were received with standing ovations by the audience. Although Orser won the competition, Boitano skated clean, landing seven triple jumps, including a footwork section into a jump. Boitano, Leaver, and Bezic were so confident about the strength of Boitano's new programs that they omitted the quadruple toe loop, which if landed, could have put him a shoulder above Orser in technical merit.

El programa curt al 1988 Estats Units Representen Patinar Campionats provat per ser un punt destacat. Boitano Marques rebudes de 6.0 de vuit dels nou jutges per presentació, la segona marca. El seu lliure patina era flawed.[7] A causa de retards, no va patinar fins a després de mitjanit. Encara, Boitano va guanyar la competència, i va anar al Olympics com el campió nacional (EUA), mentre Orser (canadenc).

The short program at the 1988 United States Figure Skating Championships proved to be a highlight. Boitano received marks of 6.0 from eight of the nine judges for presentation, the second mark. His free skate was flawed.[7] Due to delays, he did not skate until after midnight. Still, Boitano won the competition, and went into the Olympics as the national champion (U.S.), as did Orser (Canadian).

1988 Olympics: Batalla del Brians[modifica]

1988 Olympics: Battle of the Brians[modifica]

Anant al Olympics, Boitano i Brian Orser cadascú havia guanyat un títol Mundial i cadascú van tenir excel·lents, va equilibrar repertori, amb Boitano el ser sabut com el tècnic lleugerament millor i Orser com l'artista millor. Afegint a la rivalitat, Boitano i Orser era ambdós actuant militar-themed programes. Boitano És era a la música de Napoleon.

Going into the Olympics, Boitano and Brian Orser each had won a World title and each had excellent, balanced repertoire, with Boitano being known as the slightly better technician and Orser as the better artist. Adding to the rivalry, Boitano and Orser were both performing military-themed programs. Boitano's was to the music of Napoleon.

El Batalla del Brians al 1988 Hivern Olympics era el punt destacat de Boitano carrera d'aficionat. Boitano I Orser era eficaçment va lligar anar al patinatge lliure porció de l'esdeveniment i qui sigui van guanyar que la porció guanyaria l'esdeveniment. Alexander Fadeev havia guanyat el figures obligatòries secció de la competència amb Boitano segon i Orser terç. En el programa curt, Orser col·locat primer i Boitano segon. El patinatge lliure era, al temps, valor 50% de la puntuació, i així que Boitano l'avantatge no seria prou per aguantar-li en primer lloc si va perdre el lliure patina.

The Battle of the Brians at the 1988 Winter Olympics was the highlight of Boitano's amateur career. Boitano and Orser were effectively tied going into the free skating portion of the event and whoever won that portion would win the event. Alexander Fadeev had won the compulsory figures section of the competition with Boitano second and Orser third. In the short program, Orser placed first and Boitano second. The free skating was, at the time, worth 50% of the score, and so Boitano's lead would not be enough to hold him in first place if he lost the free skate.

Boitano Va patinar un net, tècnicament programa llarg excel·lent, amb vuit salts triples, dos Axels, i un triple-combinació triple. Orser Va fer un equivocació petita en un salt i va ometre el seu planejat segon triple axel. Boitano Va guanyar la Batalla en un 5-4 ruptura. Boitano Va guanyar la medalla d'or, portant patina amb bandera americana appliqués que és ara part de les col·leccions del Museu nacional d'Història americana al Smithsonian Institució.

Boitano skated a clean, technically excellent long program, with eight triple jumps, two Axels, and a triple-triple combination. Orser made one small mistake on a jump and omitted his planned second triple axel. Boitano won the Battle in a 5-4 split. Boitano won the gold medal, wearing skates with American flag appliqués that are now part of the collections of the National Museum of American History at the Smithsonian Institution.

Seguint el Olympics, ambdós Orser i Boitano va anar als Campionats Mundials, el qual Boitano guanyat. Boitano Professional girat aviat després que.

Following the Olympics, both Orser and Boitano went to the World Championships, which Boitano won. Boitano turned professional soon after.

Professional i retorn a aficionat[modifica]

Professional and return to amateur[modifica]

Seguint el Olympics, Boitano va anar en per dominar competències en les posicions professionals, guanyant 10 competències directament professionals, incloent 5 consecutiu títols de Campionat Professionals Mundials i 4 consecutiu guanya al Repte de Campions. Boitano També aparegut en Carmen En Gel, pel qual va guanyar un Emmy. Tanmateix, Boitano va voler retornar a competència d'aficionat i fer una altra cursa al Olympics.

Following the Olympics, Boitano went on to dominate competitions in the professional ranks, winning 10 straight professional competitions, including 5 consecutive World Professional Championship titles and 4 consecutive wins at the Challenge of Champions. Boitano also appeared in Carmen on Ice, for which he won an Emmy. However, Boitano wanted to return to amateur competition and make another run at the Olympics.

Boitano lobby Va provar exitós i en juny 1993, el Unió De Patinatge Internacional (ISU) va introduir una clàusula, generalment sabut com el " Boitano regla," el qual va permetre professionals per restablir tan "aficionat" o "patinadors elegibles. Això havia estat el resultat de Boitano implicació activa durant el primerenc 1990 s, els quals serren els professionals que són permès en els Jocs Olímpics en els esports de tennis i bàsquet. [8] Boitano restablit com a aficionat per competir en el 1994 Hivern Olympics en Lillehammer, Noruega.

Boitano's lobby proved successful and in June 1993, the International Skating Union (ISU) introduced a clause, commonly known as the "Boitano rule," which allowed professionals to reinstate as "amateur" or "eligible" skaters. This had been the result of Boitano's active involvement during the early 1990s, which saw professionals being allowed in the Olympic Games in the sports of tennis and basketball.[9] Boitano reinstated as an amateur to compete in the 1994 Winter Olympics in Lillehammer, Norway.

Boitano Competit al 1994 Estats Units Representen Patinar Campionats, va dirigir després del programa curt, però perdut a Scott Davis en el programa llarg en un 6-3 decisió de ruptura. Boitano Va ser anomenat a l'equip Olímpic. Anant al Olympics com a favorit de medalla en un camp fort, Boitano va perdre el seu triple axel combinació durant el programa curt per primer cop en la seva carrera. Aquesta equivocació va provar extremadament costós, i copejat Boitano fora de contesa de medalla. Va patinar un programa llarg bo i va acabar 6è.

Boitano competed at the 1994 United States Figure Skating Championships, led after the short program, but lost to Scott Davis in the long program in a 6-3 split decision. Boitano was named to the Olympic team. Going into the Olympics as a medal favorite in a strong field, Boitano missed his triple axel combination during the short program for the first time in his career. This mistake proved extremely costly, and knocked Boitano out of medal contention. He skated a good long program and finished 6th.

Boitano Retornat a les posicions professionals després. Era inducted al Sala de Patinatge de Figura mundial de Fama i el Sala de Patinatge de Figura d'Estats Units de Fama el 1996.

Boitano returned to the professional ranks afterwards. He was inducted into the World Figure Skating Hall of Fame and the United States Figure Skating Hall of Fame in 1996.

Celebritat i carrera de cultura popular[modifica]

Celebrity and popular culture career[modifica]

Què Brian Boitano Fer?[modifica]

What Would Brian Boitano Do?[modifica]

Un caricatura de Boitano com a superhero apareix com a semi-recurring caràcter en el cartoon sèrie Parc Del Sud. La pel·lícula South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999), presenta un número musical va titular " Què Brian Boitano Fer?". Boitano També apareix en un 1995 Nadal cartoon que era un prototipus de Parc Del sud, va titular L'Esperit de Nadal. El nom de la cançó és una paròdia del popular[cal citació] eslògan Què Jesús Fa?.

A caricature of Boitano as a superhero appears as a semi-recurring character in the cartoon series South Park. The movie South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999), features a musical number titled "What Would Brian Boitano Do?". Boitano also appears in a 1995 Christmas cartoon that was a prototype of South Park, entitled The Spirit of Christmas. The name of the song is a parody of the popular[cal citació] slogan What Would Jesus Do?.

Espectacle de Xarxa alimentària[modifica]

Food Network show[modifica]

En agost 23, 2009, Xarxa Alimentària va debutar una sèrie nova va titular Què Brian Boitano Marca? , el qual manlleva tots dos el seu nom i obrint tema musical del South Park: Bigger, Longer & Uncut cançó. Les característiques d'espectacle Boitano preparant àpats pels seus amics. La sèrie ha estat agafada per un deu-episodi segona estació. [10]

On August 23, 2009, Food Network debuted a new series entitled What Would Brian Boitano Make?, which borrows both its name and opening musical theme from the South Park: Bigger, Longer & Uncut song. The show features Boitano preparing meals for his friends. The series has been picked up for a ten-episode second season.[11]

Televisió i aspectes de pel·lícula[modifica]

Television and film appearances[modifica]

  • Boitano Va guanyar un Emmy Premi pel seu portrayal de Don Jose en Carmen En Gel .
  • Un animated likeness de Boitano apareix en el 1995 Parc Del sud curt animated pel·lícula, L'Esperit de Nadal: Jesús en contra Santa .
  • Va ser presentat en el Super Bol XXVI halftime Màgia "d'Hivern de l'espectacle" juntament amb Gloria Estefan i Dorothy Hamill. [12]
  • Boitano va tenir un cameo en la 2007 pel·lícula Fulles de Glòria com a jutge de federació de patinatge mundial.
  • Ell i patinador de figura amiga Michelle Kwan va tenir un cameo com ells en el 2005 Disney pel·lícula, Princesa De Gel , apareixent tan comentarista s durant el Sectionals competència.
  • Va aparèixer en Giada A Casa per un episodi.
  • Va aparèixer en Fox Xarxa Empresarial Stossel , episodi "Ordre Espontani" (2/10/11).
  • Un animated likeness de Boitano apareix en la Pel·lícula de Parc Del sud "més Gran, més Llarg, i Uncut" i és també temps múltiples esmentats en una cançó.
  • Boitano won an Emmy Award for his portrayal of Don Jose in Carmen on Ice.
  • An animated likeness of Boitano appears in the 1995 South Park short animated film, The Spirit of Christmas: Jesus vs Santa.
  • He was featured in the Super Bowl XXVI halftime show "Winter Magic" along with Gloria Estefan and Dorothy Hamill.[13]
  • Boitano had a cameo in the 2007 film Blades of Glory as a world skating federation judge.
  • He and fellow figure skater Michelle Kwan had a cameo as themselves in the 2005 Disney film, Ice Princess, appearing as commentators during the Sectionals competition.
  • He appeared on Giada at Home for one episode.
  • He appeared on Fox Business Network's Stossel, episode "Spontaneous Order" (2/10/11).
  • An animated likeness of Boitano appears in the South Park Film "Bigger, Longer, and Uncut" and is also mentioned multiple times in a song.

Programes[modifica]

Programs[modifica]

Estació Programa curt Patinatge lliure Exposició
1993–1994 Carousel Waltz Appalachian Primavera/Lincoln Retrat
per Aaron Copland
Elegia Per Arpa I Cordes
Lee Holdridge
1987–1988 Les Patineurs
(Meyerbeer)
pel·lícula Silenciosa Napoleon
(Carmí Coppola / Francis Ford Coppola)
Aventures de Don Juan
del Errol Flynn pel·lícula
Parlami d'amore Mariu (cançó d'amor italià)
Season Short program Free skating Exhibition
1993–1994 Carousel Waltz Appalachian Spring/Lincoln Portrait
by Aaron Copland
Elegy For Harp And Strings
Lee Holdridge
1987–1988 Les Patineurs
(Meyerbeer)
Silent movie Napoleon
(Carmine Coppola / Francis Ford Coppola)
Adventures of Don Juan
from the Errol Flynn movie
Parlami d'amore Mariu (Italian love song)

Resultats[modifica]

Results[modifica]

Esdeveniment 1977–78 1978–79 1979–80 1980–81 1981–82 1982–83 1983–84 1984–85 1985–86 1986–87 1987–88 1993–94
Hivern Olympics 1r
Campionats Mundials 3r 1r 2n 1r
Campionats De Jove Mundial 3r
Campionats D'Eua 4t 2n 2n 1r 1r 1r 1r 2n
Patina Amèrica 3r 1r 2n 1r 2n
Patina Canadà Internacional 1r 2n
NHK Trofeu 3r 1r
Nebelhorn Trofeu 3r
Coupe des Alpes 3r
Event 1977–78 1978–79 1979–80 1980–81 1981–82 1982–83 1983–84 1984–85 1985–86 1986–87 1987–88 1993–94
Winter Olympics 5th 1st 6th
World Championships 7th 6th 3rd 1st 2nd 1st
World Junior Championships 3rd
U.S. Championships 4th 2nd 2nd 1st 1st 1st 1st 2nd
Skate America 3rd 1st 2nd 1st 2nd
Skate Canada International 1st 2nd
NHK Trophy 3rd 1st
Nebelhorn Trophy 3rd
Coupe des Alpes 3rd

Lectura més llunyana[modifica]

Further reading[modifica]

Referències[modifica]

References[modifica]

  1. Hu, Janny «Skater Brian Boitano is cooking up a storm». San Francisco Chronicle, 18-08-2009.
  2. 2,0 2,1 [ http://www.scu.k12.ca.us/news_and_events/hall_of_fame.htm Qui és Que en Santa Clara va Unificar?], va accedir setembre 6, 2006. Arxivat 2006-setembre-28 a la Wayback Machine. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Peterson» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Hu, Janny «Skater Brian Boitano is cooking up a storm». , 18-08-2009.
  4. Smith, Beverley. A Year in Figure Skating. McClelland & Stewart. ISBN 0-7710-2755-9. 
  5. Smith, Beverley. A Year in Figure Skating. McClelland & Stewart, 1997. ISBN 0-7710-2755-9. 
  6. 6,0 6,1 Swift, E.M. «Books Or Blades, There's No Doubting Thomas». Els Esports Van Il·Lustrar, February 17, 1986 [Consulta: June 18, 2011]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «si021786» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Bezic, Sandra; Hayes, David. The Passion to Skate: An Intimate View of Figure Skating. Andrews McMeel Pub. ISBN 0-8362-6452-5.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «passiontoskate» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. Knisley, Michael «[REFWY0000 1998 Ad]». , 07-03-1994 [Consulta: 7 desembre 2006].
  9. Knisley, Michael «1998 Ad». , 07-03-1994 [Consulta: 7 desembre 2006].
  10. «[REFWY0000 What Would Brian Boitano Make Picked Up for Another Season]». EatMeDaily.com, November 9, 2009.
  11. «What Would Brian Boitano Make Picked Up for Another Season». EatMeDaily.com, November 9, 2009.
  12. Super Bol XXVI (1992) (televisió)
  13. Super Bowl XXVI (1992) (TV)

Enllaços externs[modifica]

External links[modifica]

Plantilla:NavigationOlympicChampionsFigureSkatingMen Plantilla:NavigationWorldChampionsFigureSkatingMen Plantilla:NavigationUSChampionsFigureSkatingMen Plantilla:Italian American Sports Hall of Fame

Plantilla:NavigationOlympicChampionsFigureSkatingMen Plantilla:NavigationWorldChampionsFigureSkatingMen Plantilla:NavigationUSChampionsFigureSkatingMen Plantilla:Italian American Sports Hall of Fame


Notes de traducció[modifica]

  • Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 13:52, 11 abr 2013 (CEST)
  • He optat per posar totes els possibles paràmetres que admet la plantilla en català perque és complicat encertar els paràmetres coincidents en una traducció literal. Intenteré que almenys les plantills de referènciess quedin perfectament traduïdes i amb la resta anirem poc a poc. --Anskarbot (disc.) 13:52, 11 abr 2013 (CEST)
  • És possible que quan estigui implementat Wikidata sigui més fàcil saber la coincidència de paràmtres originals i en català, però per ara és força complicat. --Anskarbot (disc.) 13:52, 11 abr 2013 (CEST)
  • Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 13:52, 11 abr 2013 (CEST)
  • Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 13:52, 11 abr 2013 (CEST)