Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica d'Espot

La central hidroelèctrica d'Espot, o de la Torrassa, està situada a la localitat d'Espot, a la comarca de la Pallars Sobirà. L'edifici allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control de dues centrals hidroelèctriques (Espot i La Torrassa) en una construcció comú, i en el seu exterior hi han ubicades les unitats de transformació i de sortida de línia. L'edifici, així com els embassaments, canonades, equips de transformació i obres auxiliars, fou construït per l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya i posat en servei en dues fases, Espot en l’any 1951 i La Torrassa el 1955. En 1984 Hidroelèctrica de Catalunya fou adquirida per Hidroeléctrica Española i el 1994 la major part dels seus actius foren traspassat a Enher, filial d'Endesa, la qual absorbí Enher el 1998. Actualment (gener 2020) la central és propietat d’Endesa, filial de la societat italiana Enel.

La funció principal de la central hidroelèctrica d'Espot-La Torrassa és la producció d’energia hidroelèctrica. La sortida d'aigües és al riu Noguera Pallaresa. La central és l'últim esglaó de la cadena de salts que aprofiten per a la producció elèctrica el desnivell existent de 2.000 metres entre els cims més alts de les valls de l'Escrita i del Peguera i la present central.

Concessions hidroelèctriques

L'any 1914 Catalana de Gas i Electricitat era l'empresa que anava més endarrerida en la construcció de centrals hidroelèctriques al Pirineu. El 1911 només tenia la concessió del riu Essera, a l'Aragó, mentre que els seus competidors Energia Elèctrica de Catalunya i Riegos y Fuerzas del Ebro havien acumulat concessions que els hi permetrien construir més centrals hidroelèctriques. Volent recuperar el temps perdut, va iniciar una política molt activa de compra de concessions hidroelèctriques.

Emili Riu i Periquet i Eusebi Bertrand i Serra tenien les concessions d'aprofitament hidroelèctric del riu Escrita. L'any 1914 Catalana de Gas i Electricitat els hi va comprar la concessió "Espot Inferior", juntament amb altres de la conca alta del Noguera Pallaresa (vall d'Àneu i Llavorsí). "Espot Inferior" era el primer pas de la central d'Espot.

Central Hidroelèctrica d'Espot

Posada en servei el 1951, és una central hidroelèctrica de derivació d'aigües de llacs represats.

Conques de captació

La conca de captació d'aigua de la Central Hidroelèctrica d’Espot és la de les valls de l'Escrita i Peguera; l'aigua ja ha estat prèviament turbinada per la central de Sant Maurici.

• Vall de l'Escrita. La capçalera de la vall del riu Escrita recull l'aigua de les valls de Ratera, la Coma d'Aiguabella (el Portarró d'Espot) així com de les de Monestero i Subenuix, i es concentra a l'estany de Sant Maurici (1.900 metres d'altitud). D'aquí te dues sortides; la primera és la canalització soterrada fins a la cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici (1.892,5 metres d'altitud), on després de ser turbinada a la Central Hidroelèctrica de Sant Maurici desaigua al riu Escrita; l'altra és el propi riu Escrita que neix a l'estany de Sant Maurici i alimenta l'embassament d'Espot (1.307 metres).

• Vall de Peguera. Part de l'aigua dels nombrosos estanys de la capçalera de la vall de Peguera és derivada a la cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici, i un cop ha estat turbinada a la Central Hidroelèctrica de Sant Maurici desaigua al riu Escrita, d'on va a parar a l'embassament d'Espot. L'altra part alimenta el Riu de Peguera, que baixa per la Vall de Peguera i desaigua al riu Escrita abans de l'embassament.

Salt d'Espot

Embassament d'aigua inici de la canalització cap al Salt d'Espot

L'embassament d'Espot separa part del flux d'aigua cap a una canalització soterrada de 3,9 quilòmetres de longitud per la vessant obaga del massís del Pui de Linya fins trobar la cambra de càrrega del Salt d'Espot. La canalització està feta amb tubs de formigó de forma circular de 2 metres de longitud i 1,5 metres de diàmetre interior. Els tubs es fabricaren just al costat del canal, i ara el lloc, reconvertit en una agradable zona de descans, es coneix com “la fàbrica de tubs”.

El Salt d'Espot es troba a una altitud de 1.302,4 metres, té 396 metres de desnivell i el flux d'aigua és de 3,3 metres cúbics per segon. La canonada forçada del salt té una longitud de 840 metres i està subjectada al terra per suports de formigó. Les canonades soldades foren fabricades per l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima en els seus tallers de Barcelona.

Generació

L'aigua que baixa per la canonada forçada permet generar energia elèctrica a través de dos grups generadors idèntics ubicats a la sala de màquines de la central. Cada grup té una turbina Pelton d'eix vertical i està acoblat a un alternador. L'alternador estava fabricat per General Electric Española, i subministraven una potencia de 6.100 kVA a una tensió de 6.250 V. Treballaven a un velocitat de 750 revolucions per minut. La potència instal·lada de cada grup és de 4,82 MW, i la producció d'electricitat mitja anual de la central és de 57,8 GWh.

Central Hidroelèctrica de La Torrassa

Es va posar en servei el 1955. És una central hidroelèctrica de derivació d'aigües d'embassament.

Conques de captació

La Central Hidroelèctrica de La Torrassa rep l'aigua mitjançant una canonada forçada procedent del pantà de la Torrassa, el qual cobreix una conca hidrogràfica de 359,76 quilometres quadrats de superfície. El pantà està situat en el curs de la Noguera Pallaresa, de forma que concentra els cursos d'aigua de la capçalera del riu:

• Vall de la Noguera Pallaresa. El riu neix al Pla de Beret i travessant Montagarri arriba al pantà de Borén, des d'on una part del cabal es desviat per una galeria a pressió cap a la central d'Esterri d'Àneu. La resta del cabal flueix cap el pantà de la Torrassa.

• Vall de riu Bonaigua. El riu de la Bonaigua desaigua al Noguera Pallaresa a València d'Àneu, aigües avall del pantà de Borén.

• Conca del riu Unarre. Situada a l'esquerra del Noguera Pallaresa, el riu d'Unarre s'hi uneix a Esterri d'Àneu. La Noguera Pallaresa també rep l'aigua turbinada per la central d'Esterri d'Àneu.

Salt de la Torrassa

Presa del pantà de la Torrassa, amb els cinc deflectors a la seva base

De la presa de la Torrassa surt una canalització soterrada que després d'un recorregit de 682,70 metres amb un desnivell de 34,4 metres s'integra a la Central de la Torrassa. El cabal d'aigua és de 16 metres cúbics per segon.

Com les del Salt d'Espot, les canonades estan construïdes amb xapa d'acer plegada i soldada i foren fabricades per l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima.

Per evitar erosions en el terreny provocats per l'aigua que cau pels sobreeixidors, a la base de la presa s'hi van construir cinc deflectors de salt d'esquí, que dissipen l'energia de l'aigua primer fent augmentar la fricció de l'aigua amb l'aire i seguidament amb el xoc amb el matalàs d'aigua que troba a la seva caiguda.

Generació

L'aigua que baixa per la canonada forçada permet generar energia elèctrica a través d'un grup generador ubicat a la sala de màquines de la central. El grup està equipat amb una turbina Francis d'eix vertical acoblat a un alternador. L'alternador estava fabricat per General Electric Española, i subministrava una potencia de 5.500 kVA a una tensió de 6.250 V. Treballava a un velocitat de 375 revolucions per minut. La potència instal·lada és de 4,35 MW, i la producció d'electricitat mitja anual de la central és de 18,6 GWh.

Transformació i transport

El banc de transformadors és comú als dos salts, i està compost per 4 unitats GEE de 6.150 kVA. La tensió de generació és de 6.000V, i la de sortida a la xarxa, un cop passada pels transformadors, és de 110.000V. L'electricitat viatja a Llavorsí per mitjà d'una línia d'alta tensió, on s'integra a la xarxa estatal.

Cal fer notar que per fer les pilones de les línies de transport i les estructures de l'estació de transformació no es disposava de ferro, i tots aquests elements es feren amb pals de formigó.

Resum característiques i producció

Àrea d'esbarjo ubicada a l'antiga ubicació de la "fàbrica de tubs"

canonada forçada inicial del Salt d'Espot, i de les vies del funicular que en va permetre la construcció

	Central Hidroelèctrica d'Espot	Central Hidroelèctrica de La Torrassa
Any posada en marxa	1951	1955
Construïda per	Hidroelèctrica de Catalunya	Hidroelèctrica de Catalunya
Operada per	Endesa	Endesa
Salt	Espot	La Torrassa
Riu	Escrita	Noguera Pallaresa
Altitud	1.302,40 metres	920,00 metres
Desnivell	396,00 metres	34,40 metres
Longitud canonada forçada	840 metres	682,70 metres
Cabal d'aigua nominal	3,3 metres cúbics/segon	16 metres cúbics/segon
Sala de màquines
Altitud	911,60 metres	911,60 metres
Nombre de grups	2	1
Turbines per grup	1 turbina Pelton d'eix vertical	1 turbina Francis d'eix vertical
Potencia instal·lada per grup	4,82 MW	4,35 MW
Potència instal·lada total	9,64 MW	4,35 MW
Producció mitja total anual	57,8 GW	18,6 GW

Mesura d'eficiència

Estructures de formigó de la subestació elèctrica de la Central Hidroelèctrica d'Espot (Pallars Sobirà)

A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

	Central Hidroelèctrica d'Espot	Central Hidroelèctrica de La Torrassa
Mesures d'eficiència
Potència mitja anual	6,60 MW	2,12 MW
Factor de planta	0,6760	0,4881

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua les dues centrals (Espot i La Torrassa) procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17. El fet que el factor de planta d'aquestes centrals sigui superior a la forquilla esperada i també als valors de les centrals de Arties i Aiguamoix (les dues a la central d'Arties) i als de la Central Hidràulica de la Pobla de Segur pot indicar una disponibilitat d'aigua menys estacional i una producció amb més continuada.

Impacte local

Des de del segle XX s'havien construït per iniciativa privada o municipal petites centrals hidroelèctriques al pobles de la zona, encara que no van poder mai garantir un subministrament estable i continuat i amb la potència necessària per a les activitats industrials i de tota mena que impulsaven el creixement econòmic . A partir de la posada en funcionament de la Central d'Espot van anar deixant de funcionar, com va ser el cas de les centrals de Sorpe, Escaló, Escart, Unarre i Esterri d’Àneu. L’última d’aquesta vall a tancar fou la central del poble de Son el 1985.

Lo Mall

A prop de la central, aigües amunt de la Noguera Pallaresa, es troba lo Mall, un tros de ferro encastat a terra que sobresurt quasi un metre de terra. Una llegenda explica que es tracta de l'arma inacabada d'un gegant; la llegenda inspirà a Jacint Verdaguer un fragment del Canigó:

Tot passant pel pla d'Esterri

pel camí que baixa a Gerri

mal clavada en un llis d'herba,

ha ovirat, fèrria i superba,

la gran maça de Rotllan. Jacint Verdaguer, Canigó

Tanmateix, estudis més recents relacionen aquestes peces de ferro (són dues) amb una farga que hi podia haver hagut en els entorns, potser a la Guingueta d'Àneu. La peça més gran, situada horitzontalment, és un mall de forjar, de mida mitjana, mentre que la vertical deu ser una enclusa gran.

Referències i bibliografia

Bibliografia

• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Espot». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Mateu i Subirà, Joaquim. Fargues de Catalunya i Andorra. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2004 (Col·lecció Nissaga, 18). ISBN 84-232-0670-X. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contraix/proves/Central hidroelèctrica d'Espot

• «Contraix/proves/Central hidroelèctrica d'Espot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• La Central hidroelèctrica d'Espot en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya