Usuari:Ignasipuig/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ignasipuig. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 de desembre de 1915 Vilanova i la Geltrú |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | espanyola |
| Religió | catòlic |
| Formació professional | doctor en químiques |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Rosa Romeu i Calvet |
| Fills | Maria Puig i López Jaume Puig i Romeu Montserrat Puig i Romeu Josep Maria Puig i Romeu Ignasi Puig i Romeu |
| Pares | Jaume Puig i Benasach i Josefa López i Bodria |
Jaume Puig i López (Vilanova i la Geltrú, 21 de desembre de 1915), és un empresari català retirat i centenari.[1]
Orígens familiars[modifica]
Fill de Jaume Puig i Benasach, empresari acomodat de la burgesia vilanovenca, actiu en la vida pública[2] i de Josefa López i Bodria. Del matrimoni de Jaume i Josefa, van nèixer 4 fills (3 nois i 1 noia), sent-ne ell el primogènit. Per aquest fet, va ser batejat com a Jaume, sent la vuitena generació de la família en dur aquest nom.
La posició de la família Puig com a part de la burgesia de Vilanova i la Geltrú es devia a la fortuna familiar, que provenia en part, de les rendes aconseguides pel comerç amb Cuba, sent per tant, una família descendent d'indians. L'àvia paterna, Rosa Benasach, era nascuda a l'Havana. En Jaume Puig i Benasach era empresari del transport amb mules i de materials de la construcció (amb magatzem al carrer del Font de Vidre 5 de Vilanova).[3]
| 16. Jaume Puig | ||||||||||||||||
| 8. Jaume Puig | ||||||||||||||||
| 4. Jaume Puig | ||||||||||||||||
| 2. Jaume Puig i Benasach | ||||||||||||||||
| 5. Rosa Benasach | ||||||||||||||||
| 1. Jaume Puig i López | ||||||||||||||||
| 6. Manuel López | ||||||||||||||||
| 3. Josefa López i Bodria | ||||||||||||||||
| 7. Teresa Bodria | ||||||||||||||||
Formació i estudis[modifica]
Els seus estudis primaris els va realitzar en un internat de Mataró. Aquest fet el feia veure a la família sols durant les vacances prescriptives.
Arribada a l'adolescència, va ser enviat a Barcelona on va ser alumne de la Universitat de Barcelona, es va llicenciar en químiques[4]. Posteriorment va cursar un doctorat en la mateixa disciplina.
Guerra Civil[modifica]
Durant la Guerra Civil, va estar temporalment afiliar al POUM, del qual es desvinculà ràpidament. Va haver de passar a França clandestinament[4] per l'Empordà, tornant a Espanya en les acaballes de la mateixa.
Gràcies a la seva formació universitària, va obtenir el grau d'alferes voluntari.[4] Va estar temporalment destinat a les Illes Canàries.
Postguerra[modifica]
Un cop acabada la Guerra Civil, va tornar a Vilanova i la Geltrú, trobant que el seu pare, empresonat pels anarquistes, havia mort de cirrosis hepàtica a la presó. Abans de la presa de possessió del nou govern municipal de transició, va anar a la finca familiar per a negociar amb els masovers que l'havien presa. Els va convèncer de la conveniència de tornar-la abans no arribessin les forces de la Falange Espanyola, i que aprofitessin per a fugir en l'empara de la nit.
En paral·lel al nou govern municipal de la ciutat de Vilanova (liderat per Santiago Díaz Moyano) el poder a Vilanova era exercit per la Falange. La direcció de la secció local de la mateixa estava en mans de Pau Alegre i Pi, únic fill supervivent de Pau Alegre i Batet, president de la Diputació de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera.[5] Ara bé, ser fill d'un represaliat pels anarquistes no era suficient per a saber dirigir, pel que per les seves escasses habilitats de gestió el feren deposar poc després. Aquest fet va ser aprofitat per Jaume Puig i López per a situar-se com a nou cap local de la Falange. Lluny de ser membre de la Falange per convicció, en Jaume Puig actuava com tants d'altres polítics locals per al apropar-se al nou règim com a forma de retornar les seves poblacions a la rutina d'abans de la guerra. Per aquest motiu, la presència de Jaume Puig sempre va ser vist amb suspicàcia per part del Govern Civil de Barcelona on se l'acusava de ser excatalanista, d'haver-se adherit al règim només a les darreries de la guerra i per no estar alineat a la línia dura de la Dictadura. La mateixa acusació es feia d'Antoni Ferrer i Pi i de Manuel Navarro i Carreras, companys de Jaume Puig i López. Però mentre les seves aspiracions d'autogovern es limitessin al municipi, per la seva posició històrica dins de la dreta vilanovina, eren acceptats com a dirigents.
Deixant els actes repressius per als falangistes designats des del govern central de Salamanca, Jaume Puig i López centrà les seves activitats en la reconstrucció industrial i cultural de la vila. Ajudà a reiniciar l'activitat social de la vila, obrint de nou el Foment Vilanoví, promovent de nou el ball de festa major i permetent que es tornessin a ballar sardanes, tot i que camuflades dins del regionalisme permès per la Falange. El seu company Ferrer i Pi s'encarregà de l'edició de la publicació local Villanueva y Geltrú. Juntament amb el govern municipal, iniciaren la reconstrucció de la fàbrica de la Pirelli i el restabliment de la Fàbrica de Gas (de la qual era administrador/gerent).
La designació de Santiago Díaz Moyano com a jutge a Barcelona, el feren (amb gran alleujament seu) deixar l'alcaldia de Vilanova el 1943. Manuel Navarro i Carreras va ser designat com a nou alcalde, i Jaume Puig i López passà a ser tinent d'alcalde i home de confiança. En el canvi de govern municipal de 1945, Ferrer i Pi sonava com a substitut de Navarro i Jame Puig com a nou delegat governatiu per al partit de Vilanova, però les queixes de Ferrer i Pi davant el Gobierno Civil valgueren que Navarro continués l'alcaldia, mentre Jaume Puig es mantingué com a tinent d'alcalde i fos Ferrer i Pi qui ocupés el lloc de delegat governatiu.
Anys de la dictadura[modifica]
A partir de 1950, en Jaume Puig i López deixà la vida política vilanovina i es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família. Allí va centrar les seves energies en la tasca industrial. Va obrir una nova fàbrica de roba íntima a Sant Adrià del Besòs.
Núpcies i descendents[modifica]
Es va casar el 20 d'abril de 194* amb Maria Rosa Romeu i Calvet, amb qui restà unit fins la mort d'aquesta el 10 de desembre de 2007. D'aquest matrimoni en varen sortir cinc fills, 3 nois i dues noies:
- Maria Puig i Romeu - casada amb Manel Lligé i ***, de la família dels ***, de la burgesia barcelonina.
- Jaume Puig i Romeu - el primogènit, novè en dur el nom de Jaume. Mort en accident de cotxe el 1988.
- Montserrat Puig i Romeu - casada amb José Luis Aguirre, Marqués de la Palma.
- Josep Maria Puig i Romeu - farmacèutic, copropietari dels Laboratorios Ale Pedemonte.
- Ignasi Puig i Romeu - empresari, conseller delegat d'Interesport, pare d'Andrea Puig i Tarantula, integrant de l'equip olímpic d'hoquei herba de les Olimpíades de Londres de 2012.
Referències[modifica]
- ↑ «Nota de premsa de l'homenatge dels 100 anys.». Ajuntament d'Arenys de Munt. [Consulta: 29 gener 2016].
- ↑ Canales Serrano, Antonio Francisco. Las otras derechas: derechas y poder local en el País Vasco y Cataluña en el siglo XX. Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2006. ISBN 84-96467-25-2.
- ↑ «Anunci del negoci de Jaume Puig i Benasach». Baluart de Sitges, 1164, 26 [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Puig i Rovira, Francesc Xavier «Santiago Díaz Moyano, primer alcalde de Vilanova del Franquisme (1939-1940)». Miscel·lània Penedesenca, 1995, pàg. 264-265 [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ Puig i Rovira, Francesc Xavier «Manuel Navarro Carreras, Alcalde de Vilanova (1943-1963). Canvis polítics fa 50 anys». Miscel·lània Penedesenca, 1994, pàg. 482-503 [Consulta: 1r febrer 2016].