Usuari:Laimargraufuente/proves

Laimargraufuente/proves

L’Abraçada de Sant Francesc al Crucifixat és una obra del pintor Francesc Ribalta que pertany al període barroc de la pintura valenciana. És un oli sobre llenç de 2,08 x 1,67m i actualment es troba al Museu de Belles Arts de València.

Autor

Ramon Llull retratat per Ribalta

El pintor Francesc Ribalta, nascut a Solsona el 2 de juny de 1565 va desenvolupar quasi tota la seua obra a València. La seua producció artística es divideix en diverses etapes:

La primera etapa es desenvolupa a Madrid a partir del 1581 cautivat per la pintura cortesana de la capital i és on entra en contacte amb el Escorial, centre cultural del moment. En aquesta etapa comença a guanyar una certa reputació.

La segona etapa és en la que ja es sitúa en la ciutat de València des de 1599 fins a la mort del Patriarca al 1611, període més estable i prolífic de la seua vida i en el que pintarà les seues obres més destacades, com ara L’Abraçada de Sant Francesc al Crucifixat. Altres obres destacades són les que realitza per a la capella del Corpus Christi, a altres esglésies i al servei del Patriarca fins a 1611.

L’última etapa correspon a les obres que realitza des de l’any 1611 fins el 1628, quan mor.

Localització

Originalment el quadre va ser fet com a encàrrec pel Convent de Caputxins de la Sang de Crist. Després de d’una desamortització produida en 1841, va passar a formar part del Museu de Belles Arts de València. La primera constància que es té de l’obra al catàleg del museu és a 1847 i ací continua a l’actualitat.

Al Convent dels Caputxins de la Sang de Crist es trobava a l’altar lateral i fou probablement realitzat al voltant de 1620, encara que no es coneix la datació exacta.

Anàlisi formal i estilística

Pel que respecta a l’anàlisi estilístic, ens trobem davant d’un oli sobre llenç que pertany a la pintura barroca valenciana, la qual té com a màxim representant a Francesc Ribalta, junt a Jeroni Jacint de Espinosa, que segueix la tendència naturalista d’aquest estil. La tècnica de Ribalta té colps de pinzell modeladors d’arrugues i rugositats. L’estil d’aquest quadre és característic de l’etapa tardana valenciana marcada per un canvi estilístic amb el descobriment de composicions naturalistes, concepte que introdueix amb les preocupacions tenebristes que tenia.

Aquesta pintura barroca guarda característiques típiques de l’estil, com ara l’interés per la representació fidel de la realitat o naturalisme, el predomini del color sobre el dibuix, la cerca de profunditat amb la plasmació de la tercera dimensió, i com a conseqüència el desenvolupament de la perspectiva aèria, la captació del moviment, la subordinació de les figures als efectes lluminosos i una composició asimètrica que afavoreix el sentit teatral.

El quadre disposa els personatges de manera que, amb Crist en el centre aportant verticalitat, els dos àngels dels costats aportant equilibri, i Sant Francesc d’Assís abraçant-lo a la seua esquerra aportant una diagonal ascendent que comença al lleopard del sòl, la forma amb el seu cos i acaba amb el braç de Crist, crea una composició asimètrica típica del barroc.

Fa ús d’uns colors foscos i càlids, on predomina el marró a tota l’obra, mentre que els àngels dels costats trenquen amb aquesta harmonia portant vestimenta de color roja el de l’esquerra i verda el de la dreta. La llum és teatral i cenital, i la font de la llum no és present al quadre però concentra el seu focus al primer pla, és a dir, a l’abraçada de Crist i Sant Francesc d’Assís. Els personatges ocupen gran part de l’obra i, per tant, per al fons utilitza tonalitats fosques i no està tractat per a donar-li protagonisme a l’escena principal.

El llenguatge utilitzat per Ribalta per als personatges és senzill. Per la seua part, Crist té un tipus de to sever i monumental, per altra part, Sant Francesc té un tipus corpulent i rud amb la cara ampla. Després, respecte als àngels, el de l'esquerra té unes faccions idealitzades menys els seus braços, que són més grossos i forts, i la resta d’àngels com el de la dreta i els del fons tenen un cabell rissat i ros, amb un rostre i mentó redonejats, característics de la producció del pintor. El quadre en general té un to monumental i naturalista de magistral efecte emotiu que mostra un de missatge directe carregat de força i convicció.

Anàlisi iconogràfica i aproximació al significat

La temàtica de l’obra té relació amb la procedència d’aquesta, ja que la seva advocació titular és sant Francesc d’Assís, a l’igual que el té com a fundador.

Per aquest motiu, a l’escena es veu representat a aquest recolzat al cos de Crist, al costat de la seva ferida, apropant la seva boca a aquesta, i fa seu així el patiment de Crist, creant d’aquesta forma una unió mística. Per tant, s’expressa l'al·legoria de la renuncia al món material per part de l’eclesiàstic, amb l’objectiu de deixar de banda les seves possessions i seguir sols a Crist.

Entre els atributs hi ha la corona d’espines, la qual disposa Crist sobre el cap de Sant Francesc. Aquest és un atribut que originàriament li havia sigut posat a Crist durant la crucifixió, i que simbolitza una humiliació, ja que se li nomena rei dels jueus.

La resta d’elements acompanyen a l’escena, per una banda, l’àngel de l’esquerra corona a Crist amb una corona de flors, per altra la resta d’àngels l’ambienten amb instruments com el violoncel que porta l’àngel de la dreta, i l’harpa que toquen els de darrere, situats tots al registre superior, i els set monstres felins, al registre inferior, que llueixen corones d’or i es mostren abatuts i dominats pel sant, i que simbolitzen els menyspreu per les glòries humanes i el rebuig als pecats capitals.

Els franciscans, l'ordre religiosa fundada per sant Francesc d'Assís seguien el codi de vestimenta d’imitació de sant Francesc d’Assís, amb aspecte de pobresa, descalços i amb barba i lluint una túnica amb una llarga caputxa puntiaguda de la qual rep el nom l’ordre dels caputxins.