Usuari:Mcapdevila/Contaminació electromagnètica

La contaminació electromagnètica , també coneguda com electropol, és la contaminació produïda per les radiacions de l'espectre electromagnètic generades per equips electrònics o altres elements producte de l'activitat humana.

Un aspecte polèmic refereix als efectes nocius que produirien les emissions de radiació electromagnètica. Certa informació referent a augments en la probabilitat de càncer en persones que viuen en zones properes a torres, línies o transformadors d'alta tensió, com així també la recent preocupació sobre l'ús de la telefonia mòbil, i de la antenes de mòbils o WiMAX han contribuït a despertar una preocupació general en la societat.

Orígens del problema

Els éssers vius han estat exposats a influències electromagnètiques des de sempre: la llum del sol, els raigs còsmics i altres, són radiacions naturals de diferent naturalesa. No obstant això, cap a principis del segle xx, el control de la zona inferior (radiofreqüència) de l'espectre electromagnètic propiciar l'inici d'una activitat productiva sobre aquest fenomen, en particular la transmissió de so (ràdio) i imatges (televisió).

Espectre electromagnètic

Vegeu també: Freqüència i Radiació electromagnètica

Espectre electromagnètic.

L'espectre electromagnètic és el rang de freqüències en què s'inclouen totes les radiacions electromagnètiques, des de les freqüències més altes a les més baixes. A la part superior de l'espectre hi ha els raigs X i els raigs gamma, de major freqüència, i al final es troben els camps elèctrics i magnètics de baixa freqüència. Aquestes radiacions poden ser dividides en 3 grups principals:

• Radiació electromagnètica indirectament ionitzant: perillosa perquè pot induir a canvis moleculars a causa de la gran quantitat d'energia emmagatzemada en les ones d'alta freqüència. Aquí hi ha els raigs ultraviolats, els raigs X i els gamma.

• Visible: és el rang de freqüències que poden percebre els ulls humans, i es correspon aproximadament amb els colors del arc de Sant Martí.

• Radiació no ionitzant: aquest rang de freqüències produeix efectes tèrmics i inclou als rajos infrarojos, les microones i les radiofreqüències. Els efectes nocius d'aquest tipus de radiació estan subjectes a una àmplia discussió ja extensa investigació.

La radiació electromagnètica està formada exclusivament per fotons. Es caracteritza exclusivament per la freqüència d'aquesta radiació que correspon al seu color. L'energia de certa radiació electromagnètica depèn igualment de la freqüència i només d'aquesta.

Interacció dels camps electromagnètics

Els camps electromagnètics contenen energia i aquesta pot ser transmesa a altres elements que trobin. La radiació electromagnètica correspon solament al transport d'energia lumínica en forma de paquets de fotons.

L'energia electromagnètica es transmet a baixa freqüència en forma d'increment de l'energia cinètica mitjana de les partícules amb les quals interacciona, és a dir, simplement genera calor.

A partir de certa barrera (que no és progressiva i comença a la banda del ultraviolada mitjà) es genera de manera indirecta radiació ionitzant, ja que l'energia individual dels fotons poden fer als electrons trencar la seva barrera de potencial que els manté units a l'àtom.

Possibles efectes nocius en la salut

Nivells de corrent altern en el cos humà (si hi ha un perfecte suport dels peus).

Arguments en contra

• Un camp electromagnètic no és un camp elèctric ni és un camp magnètic. Cap estudi actual permet establir un mecanisme d'interacció entre radiació electromagnètica no ionitzant diferent de la transmissió d'energia calorífica. Els estudis respecte a les conseqüències dels efectes tèrmics en els éssers vius, han estat fins fa alguns anys els dominants. La utilització d'aquest punt de vista en la regulació respecte a la radiació electromagnètica no ionitzant es coneix com a criteri tèrmic.

• El camp electromagnètic tampoc actua sobre les partícules de ferro del nostre organisme que està present en forma agregada.

• Els estudis que correlacionen la radiació electromagnètica no ionitzant amb danys a la salut presentarien problemes metodològics. El principal problema dels estudis poblacionals sol ser l'aparició de variables ocultes com per exemple que les persones que viuen a prop de torres d'alta tensió poden ser persones de menor poder adquisitiu que visquin en pitjors condicions de salut, higiene i educació.

• Manca establir els mecanismes causals pel qual la radiació electromagnètica no ionitzant afecta els éssers vius. S'assenyala que aquest tipus de radiació no interactuaria amb la matèria, excepte a través dels ja esmentats efectes tèrmics

• Els éssers humans hem estat des de sempre exposats a la irradiació solar, la que inclou irradiació en gran part de l'espectre electromagnètic.

• Organismes com l'Organització Mundial de la Salut, la Comissió Europea, la Universitat Complutense de Madrid, la Associació Espanyola contra el Càncer, el Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya, o el Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya han emès informes que descarten aquests problemes.

Arguments en favor

Des d'aquesta posició la investigació científica ha passat d'assenyalar que els efectes nocius no només serien possibles, sinó a més a més probables:

• Alguns estudis poblacionals i epidemiològics correlacionen significativament la radiació electromagnètica no ionitzant amb danys a la salut humana. Per exemple Horst Eger et al. assenyalen que la probabilitat de càncer augmenta en tres vegades en la població que viu dins d'un radi de 400 metres d'una antena de telefonia mòbil en comparació amb la població que viu fora d'aquest radi.
• Un altre estudi, de Ferdinand Ruzicka, assenyala que la mitjana de vida disminueix en 10 anys en els habitants que viuen prop d'una antena emissora de contaminació electromagnètica, si es comparen amb els que viuen lluny de qualsevol tipus d'antena emissora.
• Si bé és cert que des de sempre hem estat exposats a irradiació electromagnètica, mai abans en la història de la humanitat el fenomen ha estat tan massiu, tant en fonts d'emissió (línies elèctriques, cel·lulars, antenes de telefonia, antenes de WiMAX, WiFI, entre altres artefactes) com en durada.
• Els estudis que menyspreen els efectes nocius de la contaminació electromagnètica no considerarien els efectes a l'exposició a llarg termini i la interacció de múltiples i diverses fonts d'emissió. A més consideren criteris parcials (per exemple, el tèrmic) o no consideren efectes rellevants (per exemple la interacció del magnetisme amb el sistema immune)
• També existeixen estudis a llarg termini, fins a 40 anys, que no troben tal relació. Es tracta d'estudis tant sobre usuaris de telefonia mòbil, com sobre operadors militars de radar i comunicacions, o treballadors de empreses de comunicacions. Un resum de diferents estudis a llarg termini, amb resultats en general negatius, pot ser trobat en The Lancet.

Efectes possibles

Dins dels diversos danys a la salut que s'han investigat, es troben:

• Efectes tèrmics: absorció de calor, se sol considerar que un efecte és tèrmic si ve acompanyat per un augment de temperatura corporal d'almenys un grau. Succeeixen amb intensitats de camp relativament altes. El resultat és similar al generat per un cop de calor: inclouen augment de la tensió sanguínia, vertigen, cansament, desorientació, cefalea, nàusees i, en casos extrems (amb intensitats de potència majors que 1000W/m2), cataractes, cremades i esterilitat.

• Efectes no tèrmics o atèrmics, els que no vénen acompanyats per un augment de temperatura. Es discuteix si serien causats, en cas d'existir, per un mecanisme fins avui desconegut, o bé segueix tractant, en última instància, d'una absorció de calor. Succeirien amb intensitats de camp menors i aplicades durant un llarg termini, entre els quals s'inclou càncer, malalties immunes, canvis genètics, arítmies cardíaques i danys neurològics.

Proves i canvis en la legislació

Amb l'auge de la telefonia cel·lular, les preocupacions van començar a sorgir, no només a causa dels efectes que podrien tenir en el cervell dels usuaris, sinó també que a mesura que el seu ús s'expandeix, es necessita una major quantitat de antenas transmissores a tot el món, el que porta a la preocupació sobre l'amplitud dels camps electromagnètics propers als transmissors. A Alemanya, el Wissenschafts Zentrum Umwelt ha desenvolupat un sistema de mesurament de EMVU, el que permet que la intensitat d'aquests camps sigui mesura amb professionalitat. Es tracta d'un sistema dissenyat per a un registre a llarg termini de camps electromagnètics d'alta freqüència per observar les variacions d'aquest tipus d'emissions dels transmissors de ràdio i la distribució proporcional de les emissions des de diferents serveis de transmissió.

La preocupació i l'alarma social va comportar canvis en la legislació de diversos països: el 1974 la Unió Soviètica va ser la primera en aprovar una llei que estableix que les línies de tensió que generin camps superiors als 25 kV/m han estar ubicats a no menys de 110 metres de l'edificació més propera.

Als Estats Units, no hi ha una legislació federal de salut per al cas dels CEM de 60Hz. Només sis estats han establert estàndards en els camps elèctrics de les línies de transmissió: Florida, Montana, Nova Jersey, Nova York i Oregon. Mentre que només dos d'ells, Nova York i Florida, van establir nivells màxims permesos per als camps magnètics en les línies, sota condicions de càrrega màxima, el que els permet que les línies d'energia futures no superin aquests nivells.

D'acord a un treball realitzat el 1990 per la International Radiation Protection Association (IRPA) i la International Comission of Non-Ionizing Radiation Protection (INIRC), en els camps elèctrics de 10 a 30 kV/m, la intensitat del camp (kV/m) x hora, no hauria d'excedir els 80 per jornada laboral completa. El cos exposat a camps magnètics per fins a 2 hores per dia no hauria d'excedir els 50 Gauss.

Les directrius establertes per aquests dos organismes estan fonamentades sota el "principi de precaució" i no sempre es refereixen a camps de naturalesa electromagnètica.

Efectes en els dispositius electrònics

La radiació electromagnètica artificial ha augmentat paulatinament amb el desenvolupament de la nostra tecnologia i es troba al voltant de les línies d'energia, eines d'electricitat, electrodomèstics, i s'estén a diversos centímetres, fins i tot a metres de la seva ubicació. La contaminació electromagnètica també és responsable de la interferència electromagnètica entre dispositius.

Cal no confondre radiació electromagnètica amb un altre tipus de forces o camps. La radiació electromagnètica és elèctricament neutra, no transporta càrregues i està formada per un paquet d'una partícula fonamental anomenada fotó.

Les línies d'alta tensió són el millor mètode de transmissió d'energia elèctrica sense pèrdua. És a dir, com més gran sigui la diferència de potencial en la transmissió menor pèrdua per irradiació tindrà la línia.

L'energia transportada obeeix a la fórmula I = V * I * t. És a dir, per transportar certa energia per unitat de temps podrem optar per transportar augmentant el seu voltatge o bé la seva intensitat.

L'eficàcia del transport en alta tensió queda de manifest tant en la llei de Joule com a la llei d'Ampère. La primera diu que la pèrdua d'energia en un conductor depèn del quadrat de la intensitat. La segona diu que la pèrdua d'energia per irradiació depèn exclusivament de la intensitat que travessa una secció de conductor i no del seu voltatge.

Bibliografia

• The Nontoxic Home & Office , Debra Lynn Dadd, Tarcher Inc (1992).
• Guia Metodològica per a Avaluació de l'Impacte Ambiental - 3 ª edició. Vicente Conesa Fernández-Vitora, Mundi-Premsa (1997).
• "Transport de l'Energia Elèctrica, José Luis Tora Galván, Universitat Pontifícia Comillas (1997).
• Electricitat i Radiació , Organització Internacional del Treball (OIT). Butlletí número 69.
• Resolució Nº 77/98, Ministeri d'Economia República Argentina. Secretaria d'Energia (1998).

Enllaços externs

• Radiation Protection Association
• Documentació sobre efectes de la radiació, HPA UK
• Docid = 26121302645177289 Documental" Contracorrent, electropol "