Usuari:Mcapdevila/Corretja de transmissió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Corretja de transmissió entre diferents politja s.

Es coneix com corretja de transmissió a un tipus de transmissió mecànica basat en la unió de dues o més rodes, subjectes a un moviment de rotació, per mitjà d'una cinta o corretja contínua, la qual abraça les primeres en certa arc i en virtut de les forces de fricció en el seu contacte arrossega a les rodes conduïdes subministrant energia des de la roda motriu .

És important destacar que les corretges de transmissió basen el seu funcionament fonamentalment en les forces de fricció, això les diferencia d'altres mitjans de flexibles de transmissió mecànica, com ho són les cadenes de transmissió i les corretges dentades les quals es basen en la interferència mecànica entre els diferents elements de la transmissió.

Les corretges de transmissió són generalment fetes de goma, i es poden classificar en dos tipus: planes i trapezoïdals.

Corretges Planes[modifica]

Les corretges planes es caracteritzen per tenir per secció transversal un rectangle. Van ser el primer tipus de corretges de transmissió utilitzades, però actualment han estat substituïdes per les corretges trapezoïdals. Són encara estudiades perquè el seu funcionament representa la física bàsica de totes les corretges de transmissió.

corretja multipista

Corretges multipista o estriades[modifica]

Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials).

Generalitats[modifica]

Les caracterísitcas més importants de les corretges de transmissió s'obtenen a partir un balanç de forces en el seu pas per la politges, ja que en aquest pas són majors les sol·licitació de la corretja. Les forces que actuen sobre la corretja en aquest pas són:

  • Forces de fricció:
  • Forces centrífugues:
  • La tensió sota la qual es troba la corretja:
  • La força normal de contacte que exerceix la politja sobre la corretja:

Si analitzem un element diferencial de la corretja, en el seu pas per una politja obtindrem les següents sumes de forces:

  • Forces en l'eix horitzontal:
Element diferencial d'una corretja de transmissió en el seu pas sobre la politja.
Coneixent les propietats la la funció cosinus, podem aproximar els terme que contenen a 1, llavors concloem que cada increment en la tensió és contrari a l'increment de la fricció :
Aquest fet és fonamental, perquè determina que la tensió a la corretja augmenta si ens desplacem en sentit contrari a la rotació de la roda d'estudi.
  • Forces en l'eix vertical:
Igual que anteriorment aprofitem les propietats de la funció si per igualar
Ara considerem que el producte de diferencials és tan petit com per ser menyspreat i ho igualem a zero. Després expressem a la força normal en funció de la fricció () i substituïm a la força

Corretges trapezoïdals[modifica]

A diferència de les planes, la seva secció transversal és un trapezi. Aquesta forma és un artifici per augmentar les forces de fricció entre la corretja i les politges amb què interactuen. Una altra versió és la trapezoïdal dentada que possibilita un millor ajust a radis de politja menors

Vegeu també[modifica]

Nota[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Corretja de transmissió