Usuari:Pallares/Torcal de Antequera
El Torcal de Antequera es un paraje natural de 1.171 hectáreas, situado en los términos municipales de Antequera y Villanueva de la Concepción, en la provincia de Málaga de la carretera A-45 en Andalucía (España) y se lo conoce por las caprichosas formas que los diversos agentes erosivos han ido modelando en sus rocas calizas, constituyendo un destacado ejemplo de paisaje kárstico. En el año 1929 se reconoce al área como el primer Espacio Natural Protegido Andaluz de interés Nacional, y en 1978 se le declara Parque de la reserva Natural. El 18 julio de 1978 la Junta de Andalucía, aprueba el Inventario de Espacios Naturales Protegidos de Andalucía, y se establecen medidas adicionales para su protección. La sierra goza de la declaración de Zona Especial para la Protección de las Aves, emitida por la Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio de la Junta de Andalucía.
En 2013, el Torcal de Antequera va ser triat com a segon finalista del Millor Rincón 2013 de Guia Repsol.
Orígens[modifica]
Els seus orígens es remunten a l'Era Secundària o Mesozoica, més concretament al període Juràsic. Aleshores la zona constituïa un allargat passadís marítim que comunicava, des del golf de Cadis fins a Alacant, els primitius oceà Atlàntic i mar Mediterrani. Durant l'Orogènia Alpina, en l'Era Terciària o Cenozoica, es va produir l'aixecament dels sediments calizos dipositats en el fons d'aquest braç oceànic, donant lloc a serres, els cims de les quals van adoptar, amb freqüència, forma de «xampinyó». El Torcal forma part de l'arc calizo de les Serres Subbétiques.
Característiques geològiques[modifica]
El Torcal està constituït per roques calcàries de tres tipus: oolíticas, brechoides i clásticas. Totes elles van tenir el seu origen en el fons marí durant el període Juràsic, fa entre 250 i 150 milions d'anys. Els sediments acumulats en el fons del mar s'agregaven mitjançant l'acció cementadora de les sals i precipitats de la dissolució marina. Després aquests sediments van ser aixecats a més d'1.000 metres sobre el nivell del mar per forces tectòniques. Més tard, una sèrie de fractures van generar esquerdes (diaclasas) i sistemes de falles que s'entretallen en angle recte (orientació NW-S'i NE-SW); l'erosió i enfonsament d'aquestes esquerdes ha produït el que cridem avui dia carrerons o "corredors". A partir d'aquest moment el conjunt queda sotmès a un procés d'erosió característic, el modelatge càrstic.
La gelifracción, o fractura de la roca per l'acció de tascó que suposa l'aigua que absorbeix la roca i es gela per l'acció del fred, juntament amb la dissolució diferencial de les diferents calcàries per l'efecte àcid del CO2 atmosfèric present en l'aigua de pluja, han modelat multitud de formes en les roques. Aquest tascó de gel ha esculpit singularitats rocoses, generant una completa col·lecció de peces naturals a les quals se'ls poden atribuir semblances amb formes de la vida quotidiana: el «cargol» (simbolitzat en el logotip del paratge), el «sombrerillo», el «avançat», el «taüt», els «prismàtics», el «calze», el «dau», etc. A més, la dissolució de les roques a nivell superficial dóna lloc al que es coneix com lenar o lapiaz, terrenys rocosos on és difícil el trànsit a peu.
Formes subterrànies[modifica]
Com tots els massissos calizos, el Torcal de Antequera, presenta una enorme riquesa en avencs, coves i altres formes subterrànies de les quals s'han explorat fins avui una mica més d'un centenar. Abunden els avencs de caràcter vertical que aconsegueixen fins a un màxim de 225 metres de profunditat (Avenc de la Unió). Són a més populars l'Avenc Blau (-115 metres), Avenc de la Dona (-90), la de Navazo Verda, avenc Grata, del Carner. Unes altres de caràcter horitzontal són de gran importància històrica com la Cova del Toro i la de Marinaleda que alberguen importants jaciments prehistòrics. La del Toro conserva evidències estratigràfiques d'ocupació com a hàbitat des dels orígens del neolític, fins a una Edat del coure avançada. En la de Marinaleda, per contra, sembla més aviat que es va emprar com a enterrament secundari. L'origen de totes aquestes cavitats es relaciona igualment amb processos kásrticos de dissolució i eixample de les calcàries, tant aèries com a subterrànies, per l'acció de l'aigua de pluja.
-
El «tornillo» del Torcal -
Formas cársticas -
-
-
Instal·lacions dels visitants[modifica]
Al Torcal es pot accedir en vehicle des de Antequera i Villanueva de la Concepció, trobant-se aquest entre ambdues poblacions. L'accés es troba en el km 42 de la carretera A-7075 . El Centre de Visitants Torcal Alt, compta amb un àrea interpretativa, observatori astronòmic, condícies, tenda i restaurant, amb dos aparcaments, un a l'entrada del Paratge Natural i un altre al costat del Centre de Visitants.
De la mateixa manera, el Paratge Natural compta amb 3 senderes d'ús públic: - Ruta Taronja o d'accés - Recorregut de 3,5km un els dos aparcaments, l'inferior i el superior, permetent al visitant accedir a peu al Paratge Natural. - Ruta Groga - Amb inici i fi al Centre de Visitants, recorre 3km pel Torcal Alt, amb trams panoràmics i altres estrets, humits i rics en vegetació. - Ruta Verda - En realitat es tracta d'una drecera de la ruta groga, sent el seu recorregut total d'1,5km. Perfecte per recórrer amb nens i tenir una primera impressió del Paratge Natural.
El Centre de Visitants organitza activitats, rutes i visites fora de les senderes d'ús públic.
Bibliografía[modifica]
Berrocal Pérez, J.A. y Wallace Moreno, L.; 2002: "Guía de las cuevas de Málaga" Biblioteca Popular Malagueña, 90. Ed. Diputación de Málaga. 279 pág. Málaga