Usuari:Rosaemegil/proves

Ricard Giralt Casadesús. Barcelona. 1884-1970. Arquitecte i urbanista.

Estudis

Ricard Giralt Casadesús va néixer a Barcelona el 15 de desembre de 1884, fill de Gaietà Giralt i de Dolors Casadesús. Era el segon de 5 germans: Pilar, Ricard, Josep, Epifani i Dolors. Pilar, la germana gran, moriria víctima del bombardeig de Barcelona del 2 de febrer de 1938.

La família Giralt vivia i regentava una botiga d’objectes artístics i religiosos al número 27 del carrer Canuda, al costat de la Plaça de Madrid. El 1900 ja s’anunciava a diaris com La Veu de Catalunya amb el nom de Viuda de C. Giralt. S’hi oferien retaules, sants, ornaments al•legòrics, llibres religiosos i devocionaris editats per la casa, així com estampes.

El perfil personal de Ricard Giralt, fill de família menestral i orfe de pare, defineix un nou model d’arquitecte que concep la professió com un mitjà de guanyar-se la vida. Representa així una primera generació d’arquitectes que es desmarca de la concepció d’arquitecte municipal del segle XIX i que lluitarà per dotar de contingut i reconeixement professional un càrrec que, fins aleshores, a moltes poblacions era més honorífic que laboral.

El 30 de maig de 1901, ja orfe de pare, va presentar una instància a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona per poder examinar-se lliure de l’assignatura de dibuix lineal. Tenia 15 anys i en el seu expedient acadèmic consta com a fill de la Vda. Giralt qui li fa de fiadora en el document d’ingrés a la Universitat. El jove estudiant degué trobar grans dificultats per poder seguir els estudis ja que la documentació reflecteix una interrupció de la carrera que no torna a reprendre’s fins el 1905 quan Giralt ja comptava vint anys . Des d’aquell moment trobem la seqüència de sol•licituds de matrícula fins a la fi dels estudis. Tots els cursos, però, figura com alumne lliure, cosa poc habitual fins i tot en estudiants de fora de la capital i gens comú en els estudiants de la mateixa Barcelona. Els anys de formació universitària (1901-1911) de Giralt Casadesús coincideixen amb l’ambient de represa de l’academicisme classicista, tendència que durant els primers anys del segle XX conviu amb el modernisme. Els projectes dels arquitectes d’aquells anys es mouen entre l’academicisme neoclàssic i els primers epígons del modernisme. El 20 de desembre de 1911 Ricard Giralt aprovà l’examen de revàlida de la carrera i obtingué formalment el títol d’arquitecte el 21 de juliol de 1913, tenia 29 anys. Els seus companys de promoció foren Adolf Florensa, Josep M. Miró i Ramon Puig Gairalt.

Col·laboracions a la premsa estan certificades la seves col•laboracions regulars a ''El Poble Català'', òrgan precisament del ''Centre Nacionalista Republicà'', on ja hi escriu el primer article el 8 de desembre de 1912, quan acaba de superar l’examen de revàlida de la carrera però encara no té el títol d’arquitecte . Al seu primer article en seguiran tres més durant els dos anys següent. Paral•lelament també va començar a publicar a Renaixement, periòdic de la ''Joventud Nacionalista de Catalunya'' adherit a ''Unió Catalanista'', on hem localitzat tretze col•laboracions entre 1912 i 1916, any en que desapareix la publicació.En aquella època també va col·laborar a ''La Nació''. Ricard Giralt hi escriurà defensant el progrés social i el benestar dels obrers, partint d’estudis estadístics i comparatius de les seves condicions de vida i demografia en relació a altres capitals europees. Concretament, en el número 14, de 2 d’octubre de 1915, hi publicarà un extens estudi emmarcat en una mena de monogràfic sobre la vida obrera, al costat dels treballs de Domènech Martí i Julià, Pere Casals, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Serra i Moret i d’altres.

Relacions personals i professionals A la redacció de El Poble Català coincidí amb els abans esmentats Ildefons Sunyol Casanovas, Cebrià de Montoliu i de Togores, Gabriel Alomar Vilallonga i també amb els gironins i figuerencs Carles Rahola, Ramon Noguer i Comet i Josep Pous i Pagès. Però sens dubte el que realment acabarà marcant la formació i el pensament professional del jove arquitecte seran els seus contactes amb el Museu Social, institució creada a Barcelona el 1909, i especialment la secció de la Societat Cívica La Ciutat Jardí, que inicià les seves activitats el 1912, promogudes per l’advocat Cebrià de Montoliu. Els postulats de la SCCJ, difosos a través de la seva revista Civitas (1914-1919, 1920-24) seran seguits al peu de lletra per Ricard Giralt i molts arquitectes de la seva generació, i es basaven en experiències de política urbana desenvolupades a Alemanya i Anglaterra.