Víctor Ruiz Albéniz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885  Mayagüez (Puerto Rico) |
| Mort | 1954 (68/69 anys) Madrid |
| President de l'Associació de la Premsa de Madrid | |
| octubre 1937 – febrer 1944 – José María Alfaro → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Historia moderna (en)  |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Membre de | |
| Interessat en | Madrid |
| Família | |
| Fills | José María Ruiz Gallardón, Rafael Ruiz Gallardón |
Víctor Ruiz Albéniz (Mayagüez, Puerto Rico, 1885 - Madrid, 1954) va ser un periodista espanyol (que emprà els pseudònims de Tebib Arrumi,[1] Chispero,[2] Acorde, i Don Sincero)[3] que va ser descrit en la seva època com el cronista oficial del Règim de Franco (adscrit com a cronista de guerra a la caserna general del general). Va ser president de l'Associació de la Premsa de Madrid des de 1937, així com cronista de l'ABC.
Biografia[modifica]
Família[modifica]
Era fill del Víctor Ruiz Rojo i de la Inspectora d'Estudis de l' Associació per a l'Ensenyament de la Dona (AEM) Clementina Albéniz Pascual, va tenir una germana, Sara Ruiz Albéniz. Casat amb la Julia Gallardón i Gutiérrez (1902 - Madrid, 1 de juny de 1977), va ser pare del professor José María Ruiz Gallardón, de Luisa, María del Carmen i Rafael Ruiz Gallardón i avi del polític Alberto Ruiz-Gallardón.[4]
Trajectòria professional[modifica]
Va exercir la crítica taurina amb el pseudònim de Don Sincero al Diario Universal de Madrid on va arribar a ser redactor en cap i després subdirector del 1912 al 1924. Va ser també redactor d'El Liberal entre 1911 i 1912; subdirector del Diario Universal (1912-1924); col·laborador del Debate, El Liberal de Bilbao i de La Nación de Buenos Aires; subdirector del 1924 al 1936 i director el 1936 d'Informacions; director del Hoja del Lunes (1939-1944), i redactor d'Informacions (1945).[3]
En el protectorat Marroquí, exercint com a metge de la Companyia Espanyola de Mines del Rif, es fa popular sota el pseudònim de "El Tebib Arrumi" (que significa metge cristià en idioma àrab).[1][5] Va ser en aquesta època quan va treballar com a reporter bèl·lic dels diaris Diario Universal (en aquest diari, va arribar a ser redactor-cap i subdirector) i Informaciones (diari que va arribar a dirigir entre 1924 i 1936), cobrint la guerra hispano-marroquina des de 1909 fins a l'any 1922.
Durant la Guerra del Rif va defensar Sanjurjo i Millán-Astray així com la resta de militars africanistes.[1] A les seves cròniques enaltia els militars i es queixava del govern. Aquest suport als militars d'Àfrica li va causar problemes amb el Govern de la República, i per aquesta raó quan es va produir la revolta militar va ser nomenat corresponsal de guerra de l'Estat Major agregat a la caserna de Franco. Al mateix Franco li agradava el to grandiloqüent de les cròniques de guerra.[1] [6]
Durant la Guerra Civil també va fer cròniques radiofòniques,[7] i sota el pseudònim "El Tebib Arrumi", va publicar un article on demanava que Catalunya rebés "un càstig bíblic (Sodoma i Gomorra) per purificar la ciutat roja, la seu de l'anarquisme i separatisme com a únic remei per extirpar aquests dos càncers pel termocauteri implacable",[8]
Va ser nomenat Cronista Oficial de la Vila de Madrid el 9 de juny de 1943.[4]
Premis[modifica]
Va ser un prolífic autor periodístic, amb milers d'articles a diferents diaris i altres publicacions espanyoles, des de 1910 fins a 1950. També va escriure més d'una trentena d'obres, incloent-hi algunes novel·les.
- El Riff: estudi d'un espanyol al Nord africà - 1912
- «Espanya a Àfrica» - 1921
- "La situació actual d'Espanya al Marroc" - 1921
- «Ecce Homo. Responsabilitat al Marroc» - 1922 llibre escrit en defensa de Dámaso Berenguer
- L'actuació d'Espanya al Marroc - 1923
- Tànger i la col·laboració francoespanyola - 1924
- «La colonització espanyola al Marroc» - 1927
- «Herois d?Espanya. "El Caudillo"» 1936
- El setge de Madrid - 1937
- «Campanyes del Jarama i el Tajuña» - 1937
- «La conquesta de Biscaia» - 1938
- Campanya de Santander - 1939
- «Astúries, per Espanya» - 1939
- «Pèrdua i reconquesta de Terol (Batalla de l'Alfambra)» - 1939
- «Cròniques de Guerra» - 1939
- «Lleons al Guadarrama» - 1940
- «Oviedo, la molt heroica» - 1940
- Biblioteca infantil La reconquesta d'Espanya 33 quaderns. 1942
- «Aquell Madrid...! (1900-1914)» - 1944 - amb il·lustracions d' Antonio Casero
Novel·la[modifica]
- La càrrega de Taxdirt. Novel·la curta. 1910
- Bu-Suifa. Novel·la curta. 1910
- Kelb Rumi! Novel·la d'un espanyol captiu dels rifenys el 1921
- Lala-Mariem. Novel·la dialogada del Gran Atlas. 1930
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gustau Nerín, (2005), La guerra que vino de África, Ed. Crítica, pág. 136
- ↑ Patricio de Blas, Eva de Blas Martín-Merás, (2002), Julián Besteiro: nadar contra corriente, Ed. Algaba, pág. 113
- ↑ 3,0 3,1 «Víctor Ruiz Albéniz» (en 26-04-2023). Real Academia de la Historia.
- ↑ 4,0 4,1 Víctor Ruíz Albéniz. El Tebib Arrumi. Debemos. Boletín informativo de la Fundación Francisco Franco. Boletín n.º 133. Año 2014 PDF Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine. Consulta 16 de marzo de 2017
- ↑ «La Guerra del Rif» (en castellà). RdL - Revista de Libros, 01-07-2000. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Gabriel Elorriaga, (2008), El camino de la concordia: de la cárcel al parlamento, Ed. Debate, pág. 49
- ↑ Jesús Vivanco Sánchez, Radio Nacional de España, (2006), Guerra Civil y Radio Nacional: Salamanca, 1936-1938, Instituto Oficial de Radio y Televisión, Servicio de Publicaciones, pág 161.
- ↑ Benet, Josep. Catalunya sota el régim franquista. Informe sobre lapersecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel régim del general Franco. Barcelona: Blume, 1978, p. 129 i 235-249.