Vepses
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 8,500 |
| Llengua | Rus, vepse |
| Religió | Església Ortodoxa Russa |
| Part de | pobles ugrofinesos |
| Grups relacionats | altres pobles ugrofinesos |
| Regions amb poblacions significatives | |
| República de Carèlia (Rússia) | |
Els vepses són un poble que parla el vepse, una llengua uraliana. Ells s'anomenen vepslaine, bepslaane, lüdinik i lüdilaine. A la crònica de Jordanes (s. IV) els pobles anomenats vas i vasina potser són vepses. En el segle ix les cròniques russes els anomenen Весь (ves), i en el segle X els àrabs visu. L'etimologia del mot veps és fosca. Antigament, a les fonts russes, veps, vots i estonians, eren anomenats chud. En el segle xix, alguns lingüistes finesos s'havien referit als vepses amb el nom de chud. En rus actual els vepses són anomenats chukhars o chukhnas.
Territori[modifica]
Avui l'hàbitat dels vepses es troba entre els llacs Ladoga, Äänisjärv (Îíåãà) i Valgjärv (Áåëîå îçåðî), on viuen en tres grups separats. Els äänis (Nord) a Carèlia, vora Äänisjärv, al sud de Petrzavodsk, i s'anomenen lüdinik o lüdilainen. Els Centrals, el grup més nombrós, viu vora el riu Oyat (Sant Petersburg). Els meridionals viuen a l'Est de St. Petersburg, al nord-oest de Vologda, al riu Leedjõgi. Els meridionals i centrals no tenen gaire contacte, i els septentrionals són separats d'ells pel riu Süväri (Ñâèð) i per assentaments russos. Només el 0,7% dels vepses té idea del nombre i localització dels seus compatriotes. Des del 1928, alguns vepses meridionals, emigraren a Sibèria escapant de la col·lectivització, i viuen a Kemerovo (85 famílies). Altres viuen dispersos a Estònia. Els censos soviètics mostren una greu pèrdua de població. Quan els acadèmics finlandesos L. Kettunen, L. Posti i P. Siro visitaren els assentaments vepses a l'URSS el 1934, estimaren el seu nombre en 50.000.
Població[modifica]
Foren censats en 25.284 el 1897. Augmentaren a 32.773 en el cens soviètic del 1926, i es mantingueren en 32.000 en el del 1939. Baixaren dràsticament a 16.400 en el del 1959 i a 8.281 en el del 1970. Encara baixarien a 8.094 en el del 1979. Segons el cens soviètic del 1989 hi havia 12.100 vepses enregistrats, dels quals 5.945 vivien a Carèlia i 4.273 a Vologda.
Història[modifica]
Els monticles funeraris del 950-1100 indiquen que ja hi vivien a Carèlia, on es dedicaven al comerç de pells al llarg del Volga i dels afluents orientals. El 1075 Adam de Bremen parlava dels wizzi, i el monjo Nestor dels ves a la seva crònica.
Contacte amb els russos[modifica]
La invasió eslava de terres dels vepses acabà amb la supremacía de Nóvgorod. El 1485, foren annexats al Principat de Moscòvia. La constant expansió dels assentaments russos els ha reduït a petites illes aïllades. L'arribada dels russos als tributaris dels Süväri i Jüvenjoe, dividiren els vepses septentrionals de la zona oriental, els lude. Els assentaments russos dominaren els territoris dels äänis-vepses en els s- XIV-XV. També accelerà la seva extenció el deteriorament ambiental (l'espoli de la fusta dels boscos al riu Oyat), la cristianització forçada i la russificació a les escoles (Sant Petersburg era la capital de l'imperi Rus). Però el més devastador fou el règim soviètic.
La política soviètica[modifica]
El segle XX suposà el seu despertar nacional, que rebé el suport oficial soviètic: 24 unitats administratives amb status de viles nacionals, part d'elles unides a dos districtes nacionals, Vidla, a Leningrad i Shoutjärve a la RSSA Carèlia. Es fundaren escoles de vepse i es creà una llengua escrita basada en el dialecte Central-Veps, a càrrec d'un departament de minories testablit a Leningrad, i fou nomenat un Comité pel Nou Alfabet, basat en el llatí.
El 1932 imprimiren el primer llibre, i se'n van fer 30 més, generalment llibres de text, pels pedagogs M. Hämäläinen i F. Andreyev, de manera que el 1934 les escoles vepses ja tenien material. 60 veps iniciaren estudis de magisteri a Lodeynoye Polye. El finès fou escollit com a llengua escolar pels d'Äänisjärve (Carèlia). Però el 1937 s'inicià una política d'opressió a les minories. S'aturaren totes les activitats culturals nacionals, i s'inicià la política d'assimilació: tancament d'escoles, llibres cremats, mestres empresonats, i alguns intel·lectuals foren assassinats (entre ells l'etnògraf Stepan Makaryev). Els districtes nacionals foren abolits (a Leningrad el 1939, a RSSA Carèlia el 1957) i dividits entre l'RSSA Carèlia i les regions de Leningrad i Vologda. També el 1937, les viles nacionals veps van perdre l'estatut. Els veps de Shimjärve abandonaren llurs llars i s'assentaren vora Äänisjärve. Això els portà gairebé a l'extinció (infraestructures desintegrades, treballs, comunicacions, etc.). Durant la Segona Guerra Mundial, els finlandesos ocuparen l'àrea dels Äänis-Veps i intentaren finesitzar l'educació. Alguns voluntaris s'uniren a l'exèrcit finlandès. La retirada finesa els provocà les ires soviètiques, que els acusaren de col·laboració.
Després de la guerra[modifica]
En la posguerra els joves vepses emigraren massivament a les ciutats, cosa que facilità la seva russificació i es reflecteix als censos del 1970 i 1979. En els documents i registres soviètics la seva nacionalitat fou minoritzada, i molts la canviaren per por o per vergonya. El 1983, per iniciativa acadèmica, es va fer una enquesta que es numerà en 13.000 veps a l'URSS, 5.600 a Carèlia, 4.000 a Leningrad i uns 1.000 al Vologda.
Situació actual[modifica]
A les viles vepses hi ha poc jovent, i la major part dels locutors de vepse tenen més de 40 anys. D'ençà del 1930 han enviat colons a l'àrea dels äänis-vepses, i han reduït llur percentatge cap al 50%; a les dues viles de Shoutjärve són gairebé minoria. Els emigrats i els seus fills perden la nacionalitat. El 1983 el Districte Nacional d'Äänisjärv (Carèlia) fou restablit però qualsevol aspiració a unificar-los administrativament rep l'oposició russa. El 1989 es creà una Societat Cultural Vepse, amb la idea de despertar la consciència lingüística, i augmentar el respecte per llur llengua, història i cultura. Però no reben cap suport de les autoritats, i la seva llengua tan sols és ensenyada, opcionalment a l'escola de Shoutjärve (Carèlia).
Vegeu també[modifica]
- El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus
- Kodima, publicació mensual en vepse.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vepses |
