Viquipèdia:La taverna/Arxius/2003/Novembre

Discussió de Taverna arxivada

Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa.
Forma part de l'antic sistema de la Taverna. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el podeu fer obrint un fil a la Taverna actual.

A les estadístiques de les wikipèdies no hi veig cap estadística dels mega, o dels k, que ocupen, la qual cosa podria ser més significativa que altres estadístiques. Per exemple la wiquipèdia anglesa no és que tenga més de 100.000 entrades, a més molts dels articles son molt llargs, i duen molta informació, i aixó no queda ben reflexat. Plàcid Pérez Bru

Si que hi ha estadístiques de tot això. Mira-ho bé. Llull

Dins arts aplicades no hi hauria d'haver també Indústria tèxtil, i Indústria paparera. Plàcid Pérez Bru

On es pot trobar el llenguatge wiki, he de fer un diagrama amb 6 columnes, les quatre derrees divididen en dos grups, i no sé com ber-ho. Plàcid Pérez Bru

Mira't aixo (en angles, pero hi ha exemples): [1]. Pero vigila, crec que tenim versions diferents del software, hauras de provar si funciona. xevi.

Em sembla altament discutible la pàgina de Modernisme pel que fa al tema musical. Trobo excessivament agosarat englobar com a modernistes compositors tan diferents com Debussy, Stravinski, Schönberg... Xavitenor

Debussy no resol, com si no hagues estudiat aquesta llissó quan va anar al conservatori. De Stravinski hom diria que no hi ha anat mai. Schönberg, ni no ho record malament, havia estudiat tant que en lloc de usar l'escala cromàtica de 7 notes empra totes les notes, de forma que han de sortir totes les 12, la qual cosa fa que les seves obres sonin molt malament, com els anteriors. No els poden dir romantics, per que no ho son, perventura unltramodernistes? ;-)Plàcid Pérez Bru

Schönberg, per la descripció que has fet, deu ser dedacafonista (més o menys s'escriu així). Llull

Es diu música dodecafònica i per tant dodedacafonista. Jomvo

Si no ho record malament és l'inventor de la dodecatonia. Plàcid Pérez bru
Plàcid Pérez Bru, confons el modernisme amb la modernitat. Són conceptes diferents. Per altra banda, l'harmonia clàssica del segle XVII no és la única vàlida. Si vols escoltar coses que sonin malament t'aconsello un concert en directe d'Enrique Iglesias.

No acab d'entendre que hi hagi d'haver pàgines de desanbiguació. He vist que a les altrs wiquipèdies en hi ha, però per qué no es poden posar totes les acepcions d'un mot a la mateixa página? Plàcid Pérez Bru

Això va portar a discusions titàniques a la versió anglesa. El projecte es va crear en clau d'enciclopèdia, això vol dir que el que es defineix són "conceptes" i no "paraules" i que se'n col·loca a un per pàgina (si fa no fa més o menys com bonament es pugui). Com es va acabar la discussió? Creant un projecte nou (emparentat a aquest) que trobaràs a www.wiktionary.org. Està previst que en algun dia hi hagi versions diferenciades per altres llengües. Llull

PD. De fet en les altres enciclopèdies (amb més potencial humà per abastar els dos projectes) solen ser més restrictius que el que som aquí a l'hora de diferenciar entre diccionari i enciclopèdia. Mira això o això. Llull

A la wikipedia anglesa donen 3 possibilitats per aquests casos, [2]

Ajuntar varis articles sobre un mateix titol a la mateixa plana, amb un subtitol independent per cada article (pero aixo nomes si tots els articles son petits, p.ex. un paragraf cada un). El que es important es tenir clar el que diu Llull a dalt - es poden fer llistes de temes o conceptes, pero no hauriem de fer definicions de diccionari.
Fer entrades diferents per cada concepte i fer una plana de desambiguacio - aixo quan cada plana comensa a ser prou important (o es preveu que pugui ser-ho).
Si hi ha un significat principla que correspon a un mot, pero tambe d'altres de secondaris, es pot fer una plana sobre el tema principal i afegir-hi un petit comentari dient que hi ha d'altres possibilitats i donant enllassos (p.ex. l'article Barcelona ha de parlar de la Capital de Catalunya, pero s'hi podria afegir una linia dient que hi ha d'altres ciutats amb aquest nom i enllassant cap a d'altres entrades mes especifiques (p.ex. cap a Barcelona (Vensuela), si es que existeix)

Suposo que si ningu no hi te res en contra podem seguir aquest criteri tambe. xevi

Per qué s'ha de posar al principi, ¿i final?, de totes les págines de la wikipèdia catalana ciència > física > etc.? quan a les versions en altres idiomes no ho fan. Plàcid Pérez Bru

És un simple cas de conveni i estandarització. Totes les versions en altres llengües tenen les seves peculiaritats pactades. Aquesta en concret la vam "copiar" de la versió en esperanto (una de les més antigues) que trobaràs a eo.wikipedia.org si pitges a "Hazarda paĝo" (pàgina aleatòria) et trobaràs amb què la majoria de pàgines també tenen aquest sistema. Altres llengües també en tenen traces però no tan definides. Fixa't que de fa poc a la castellana han pres costum de posar enllaços en horitzontal al peu de la pàgina amb funció similar (que a vegades hi són i voltes no). I el motiu és tan simple com que si es jerarquitzen les definicions és més fàcil no repetir feina i centralitzar les definicions d'una manera més harmoniosa. Sinó sempre passa que tothom entra les definicions com vol sense cap ordre i el mateix concepte acaba estant repetit vint vegades (animal, animals, animalia, metazoa, matezou, metazous...). Això s'evita més si es té capacitat d'entrellaçar els continguts i de veure què hi ha i què no. Llull

A mi tb em va semblar bona idea al principi, pero ara hi comenso a veure inconvenients,

De vegades acabem tenint capsaleres llarguissimes (sobretot en Biologia) !!
Continuo creient que les capsaleres politicament correctes (e.g., evitar tant Espanya com Paisos Catalans) son un pedas, i que algun dia hauriem d'agafar un criteri mes consistent.
Em fa l'efecte que la idea mateixa de les capsaleres correspon a una organitzacio de la viquipedia com un arbre, quan potser hauria de ser mes una teranyina. El que vull dir es que cada vegada em trobo mes articles que es dificil de classificar nomes d'una manera, i al final la capsalera acaba sent molt arbitraria. El bo d'una enciclopedia electronica es que poden haver-hi moltes classificacions simultanies (per exemple historica, geografica, politica, cientifica...) i amb la capsalera se n'ha de triar una o dues en detriment de les altres.

be, ja m'he enrollat prou per avui ;-) xevi

La pàgina Títols Rellevants De La Història Del Cinema vaig crear-la jo després d'haver vist a la wikipèdia en castellà una pàgina anomenada "grandes películas". Em va semblar una bona idea incorporar una pàgina que recollís els títols cinematogràfics que han fet història o que han rebut una bona crítica generalitzada, o un acolliment ostensible per part del públic. Naturalment caiem en el gran risc de ser subjectiu, perquè com tu dius, Llull, sempre tendiràs a incorporar títols que tinguis més present al teu cap perquè a tu t'hagin marcat més o t'agradin més. Però també la crítica cinematogràfica té un gran component subjectiu, i l'otorgament de premis, i tantes altres coses relacionades amb l'art. He mirat de ser el més objectiu possible, fins el punt que moltes de les pel·lícules que he inclòs a la llista no les he vist, però em guio pel fet de que molts anys després, encara són valorades i considerades interessants per un o altre motiu. També he inclòs pel·lícules que potser no m'han agradat tant però que per justícia havien de ser-hi. Sempre he pensat, entorn aquest tema, que "el temps és el millor jutge", i quan alguna obra d'art segueix agradant, impactant o interessant deu o vint anys després de la seva creació, és per alguna cosa. D'aquí que no hagi inclòs a la llista pel·lícules com "los autonómicos" de Pajares i Esteso, o "Difícil de matar" de Steven Seagal. Es podria fer un llistat exhaustiu de totes les pel·lícules estrenades en tots els països des del naixement del cinema, però no seré jo qui digui a terme una tasca de tal magnitud. Xavitenor

Respecte a 2001: Una odissea de l'espai, pot agradar més o menys, però és indubtable que és un film que ha marcat història, amb una poètica visual i unes reflexions filosòfiques per damunt de tot convencionalisme formal, comercial, etc. Xavitenor

Pel que fa a l'observació de xevi, em sembla molt encertada. Vaig començar posant els títols deixant els articles al final per tal de fer una ordenació alfabètica correcta; però després em vaig adonar que la citació de les pel·lícules en altres pàgines no podia ser la mateixa, de manera que he conservat l'ordre alfabètic però posant l'article al principi, el qual no compta per a l'ordenació. Així mateix respecte els directors de cinema, per tal d'homogeneitzar enllaços, els he posat tots, en totes les pàgines, amb cognoms primer, coma i nom al final. Si no us sembla correcte per alguna raó m'ho dieu; però recordeu que cal fer que els enllaços serveixin per a totes les pàgines. Gràcies. Xavitenor

Estic d'acord amb tot aixo, pero, posats a fer suggerencies, potser es podria reordenar una mica la plantilla de les pel.licules - em sembla que la informacio mes important hauria d'estar mes al principi. Per exemple,

els director i el llistat d'interprets no haurien d'anar a dalt de tot, potser despres de titol i pais, any ?
crec que seria bo que al principi de tot hi hagues un petit comentari sobre la pel.licula - pq es important, context, etc.

Des del meu punt de vista - no soc cap expert en el tema - crec que aixo ajudaria a situar mes rapidament la pel.licula al lector i, qui li interessi, ja anira baixant per veure qui era el fotograf o l'encarregat de vestuari. A part, em temo que quan altra gent comenci a afegir-hi pel.licules, no empleni tots els camps de la plantilla de bon comensament (sobretot els menys coneguts) i, tant per tant, millor que els espais en blanc quedin cap a baix. Es nomes una idea - aprofita el que et sembli i endavant. xevi

No és mala idea una reordenació de la fitxa, tot i que hi ha aspectes que, per convenció i per situar el lector, trobo que ja estan bé en el lloc on estan. El model el vaig agafar de la plantilla de la wikipèdia en castellà. Com que hi ha poques pel·lícules encara, ho canviaré atenent a la teva suggerència. Xavitenor

----

Hi ha algun apartat de pobles de Catalunya??

----

A història, la classificació per àmbit geogràfic em sembla tendenciosa i típicament d'aquelles persones que volen Catalunya com a tret diferencial, en concret estic en contra de la geopolítica, a més el que trobem són classificacions de reis. Tot a voltes està molt passat, és absolutament arcàic. Personalment soc català i escric en català, però (jo no tinc temps per dedicar-m'hi, si el format de la pàgina no canvia els meus articles els traduiré al castellà, ja que el projecte en castellà hem sembla més objectiu i menys tendenciós.

Com moltes altres arees, la d'Historia esta en un estat forsa embrionari, i cal millorar moltes coses. El que no pots esperar es que s'arregli en 2 dies. Si el que no t'agrada es que hi hagi una plana d'Història de Catalunya, crec que la opinio majoritaria deu ser contraria. Si tens propostes alternatives es poden considerar pero, que jo sapiga, la majoria de wikipedies organitzen la Historia geograficament, incloent la castellana (be hi ha [es:Historia de España] i d'altres paisos). xevi

¿On dimonis és el problema? Mira la versió anglesa i la versió castellana i veuràs que la divideixen amb històries de territoris acotats. En la versió anglesa que està més avançada veuràs que tenen "història del que sigui". Si vols col·laborar en una pàgina que s'anomeni Història d'Espanya ningú t'ho podrà impedir ja que és un estat que efectivament existeix, però del que no ens pots criticar és que nosaltres no haguem creat aquesta pàgina quan el projecte és basat en el volunteriat. És clar que la història es pot acotar a una àrea geogràfica (¡sinó és inclassificable!). Com si vols crear la pàgina d'Història de Barcelona. Ningú et dirà res si el contingut val la pena. Acotar la història per temaris no és tendenciós. I no cal que deixis aquesta versió del projecte per traballar amb la castellana. Jo ho faig sovint i sempre m'han rebut bé. I no sé com ho veus però llistats de reis i han de ser per força. Això és una enciclopèdia i aquesta és informació valuosa. Llull

I per qué no són importants els llistats de obrers o de qualsevol altre persona? Per què els dels reis si que ho són? No estic en contra de fer acotacions, és la única forma de classificació, ara acabo de mirar la wiki en castellà més exhaustivament i si que he trobat la historia de Espanya (i és d'una qualitat comparable al que es pretén fer aquí) sembla que tots i totes ens hagim cregut el discurs de la Catalunya mil·lenària, quan fa 1000 anys cap pagés sabia de la existència de Catalunya. Al igual que a la part castellana hi trobem "la reconquista" un terme que ... millor ni parlar-ne per la poca veracitat que el sustenta. El que vinc a criticar és la geopolítica, es poden fer històries molt més humanes si partim d'altres bases i no pas de bases de territoris nacionals (Catalunya encara no ho és però si ho fos aquí també parlaríem de la nostra reconquesta). Si algun dia m'animo ho faig diferent, ni millor ni pitjor, però si al meu parer d'una forma més objectiva i més humana en la que es fa la història de persones que vivien a i no pas dels països on produïen els.

Una cosa no treu l'altra - que hi hagi llistats de reis no impedeix que s'en crein d'altres, i menys que es facin planes d'Historia basant-se en l'evolucio de la societat, i si conve posant en questio els "mites fundacionals". Pel que fa a la qualitat del projecte, d'acord que ara mateix la wikpedia es pobre, tendenciosa, etc, i no nomes en la part d'Historia ! Pero l'unica manera d'arreglar-ho es afegint articles o millorant els que ja hi ha. anims !

Això avui amés de no agafar l ela geminada no egafa els accents, ni agafa res. Què passa? Plàcid Pérez Bru Post escriptum: ja ho he trobat pareix que ha canviat la versió informàtica que tenim.

No entenc que no poguem posat la l geminada. Cóm ho fan els polacs amb totes aquelles lletres rares, consonats accentuades i demés? ens haurán de fer una versió dels programes aposta pels catalans? Quan ho faràn? Plàcid Pérez Bru Post Scriptum: quan es posa una lletra grega la o el "sup", o "sub", la màquina tampoc no crea les entrades corresponents.

Tenim una versió endarredida del projecte. Només ens permet editar uns pocs caràcters però veuràs que hi ha caràcters especials com àèééïíòóúüç que sí que podem. Fins que no ens actualitzin la pàgina fins a un programari com el que tenen la versió anglesa o la csatellana no podrem escriure el punt de l'ela geminada. Llavors podrem editar (crec) tots els caràcters estranys que entren dins de la codificació UTF-8 Llull

Crec que la pàgina Títols Rellevants De La Història Del Cinema és massa subjectiva fins i tot en el títol. El que hem fet fins ara és llistat els directors de cinema per països i les pel·lícules per directors de cinema. Si es fa cap llista de pel·lícules s'hi haurà d'incloure totes les de la Viquipèdia. En tot cas crear pàgines per les lletres si la llista es fa massa grossa. Llull

Una cosa no treu l'altra - es pot tenir un llistat exhaustiu i un altre nomes per pel.licules importants (p.ex., a la wikipedia tenen un llistat de films rellevants per anys). Altra cosa es quin criteri es fa servir per triar-les, aixo algu que hi entengui. En qualsevol cas, el que si que cal arreglar es els noms de les pel.licules: p.ex., cal fer El Carter sempre truca dues vegades, i no Carter sempre truca dues vegades, el, encara que en el llistat es posi a la C. xevi

És que un llistat com aquest jo ja el trobo objectiu de per se. Segur que algú hi voldrà posar l'Odisea 2001. ¡Déu meu, no! (punt de vista subjectiu meu) Llull

Suposo que vols dir subjectiu. Be, qualsevol llistat es subjectiu, llevat que indexem els milions de pel.licules que es deuen haver fet al mon. A part, 2001 es objectivament una de les grans pel.licules de la historia del cinema ;-)

Segons la Wiquipèdia anglesa física quàntica, i mecànica quàntica son el mateix. A la francesa la mecànica fa referencia a un camp del coneixement més restringit que la física (parlam sempre de coses quàntiques. A la catalana la física quàntica és: "Física Quàntica neix a principis del Segle XX per tal d'explicar resultats experimentals de fenòmens d'origen microscòpic", mentre la mecànica quàntica és "El seu formulisme matemàtic s'anomena Mecànica Quàntica." Tres conceptes diferents per els mateixos mots? Serà cosa de la traducció? No ho crec, algú que hagi estudiat ciències, jo som de lletres, ho podría esbrinar. no pot ser que quan passam de un idioma a l'altre canviin tant els conceptes. Plàcid Pérez Bru

per ser de lletres, hi entens prou d'Astronomia ;-) Aixo que em dius em sembla be, jo no veig cap diferencia substancial entre fisica/mecanica quantica. Ho acabo d'arreglar. Tambe veig que caldria arreglar una mica l'article, pero ja m'hi posare algun dia que tingui temps... xevi

No em vull fer pesat, pero crec que caldria revisar els noms d'algunes entrades relacionades amb la cosmologia: - N'hi ha moltes com horitzo, grans estructures, densitat critica, etc, que poden tenir aplicacio en altres ambits. No seria millor precisar p.ex. horitzo de llum, grans estructures galactiques, (o el que sigui convenient, no soc expert en el tema) ? - Inestabilitat Gravitatòria (Procés De) Per que no Procés d'Inestabilitat Gravitatòria ? (i si cal una entrada Inestabilitat Gravitatòria que redirigeixi ?) xevi

Descobriment: pareix que algí hi ha posat, no una banalitat, sino una autèntica xorrada. Plàcid Pérez Bru

En aquests casos (no gens estranys) et pots dirigir al Registre de pàgines a esborrar de manera que hi faci una ullada. Per cert, quan hi posis una pàgina a esborrar enllaçame-la si us plau, i així em faràs un favor quant a la seguretat del que estic fent. Llull

Com ja heu vist estic escriguent una sèrie d'articles sobre física, astrofísica, i cosmologia. Això em du a posar a la wikipèdia una serie de mots que no trob al diccionari català, o al menys al que jo tinc. Normalment ho escric primer amb un programa en català, amb correcció automàtica de faltes d'ortografia, i pareix que al diccionari del programa tampoc hi son. Estic creant neologismes que ningú havia escrit mai? Algú els haurà de crear. Ahir vaig escriure el mot "esfaleró", no està a cap dels dos diccionaris esmentats. En castellà existeix, encara que no crec que ho trobeu als diccionaris, "esfalerón". Normalment quan es posa al Google un mot solen sortir, com a conills de davall d'una mata, mil i una pagines web relacionades, més o menys, amb la paraula que cercam. Hi vaig posar "esfalerón", i només en van sortir dues de pagines web. Plàcid Pérez Bru Post scriptum: Ho he revisat, si no vaig malament, totes les paraules, excepte esfaleró, les he trobades a un diccionari que es pot mirar per internet a: http://www.joescric.com/

Bé, ja ho té això el projecte. En el camp de la informàtica ja ens hi hem trobat repetidament. Si algun dia es normativitza amb alguna diferència es podrà arreglar facilment. Jutja tu mateix com s'hagi d'escriure. Vés a saber si el que tu triis serà el que s'establirà en la llengua. Potser fora bo fer una llista de diccionaris en xarxa (en alguna guia d'usuari) per poder resoldre aquests duubtes.Llull

En aquesta pàgina Softcatalà torna afer resó del projecte en diferents formats. ~ Llull

Algú ha fet una "PàginaNova". Això no hauria d'estar a la página de proves? De totes maneres pens que la wilquipèdie no és per anar-hi fent provetes, mig en català, i mig en castellà. Per favor siguen seriosos. Plàcid Pérez Bru

He intentat davallar la wiqipedia al meu ordinador. Ara hi tinc el arxiu wiki.tar.gz, un arciu comprimit, no se com descomprimir-lo. Plàcid pérez Bru

Tindràs a casa tota la Wikipèdia? Si és així m'agradaria que m'ho diguessis, perquè dormiré molt més tranquil. I és que estic esgarrifat de pensar que un dia peti l'ordinador central de Wikipèdia i ens quedem sense res. Si tu ho tens a casa, suposo que estarà estalvi i ho podrem salvar... O no?

Jomvo 13-11-3

No ho sé. Tinc a casa l'arxiu wiki.tar.gz. És un arxiu comprimit i no se com descomprimir-lo. si algú sap com fer-ho li agrairia m'ho digués. Del que tu dius en hagues volgut parlar en privat, per no donar idees. Fins que no trobi la manera de descomprimir els arxius estam practicament com abans. Plàcid Pérez Bru

- Pareix que despres de molts d'esforços tinc la wiquipèdia a casa en un format bastant legible, de totes maneres aixo es un autèntic mare magnum, no se si tornar carregar les pagines, si un dia es perdesin, seria casi tan dificil com tornarles a fer. Una posible solució seria dividir la feina entre els diferents wiquipedistes. Plàcid Pérez Bru

gz es un fitxer comprimit, es el mateix que un zip. Des de windows el pots obrir o descomprimir amb winzip o algun programa semblant, pero despres encara et caldra extreure els fitxers dins de wiki.tar. No se si winzip tambe ho pot fer. Si treballes amb Linux o similar, nomes cal fer "gunzip wiki.tar.gz" i despres "tar xvf wiki.tar". xevi

Pots fer-ho facilment amb qualsevol d'aquests propgrames gratuïts que es troben traduits al català: el 7-zip i l'Izarc. El que jo no sé és com treure profit d'aquells arxius i ordenar-los per què siguin una enciclopèdia. Llull

Algú coneix el nom complert del astrònom Malmquist, que va trobar un error a la constant de Hubble cap als anys 20? Plàcid Pérez Bru

Potser et refereixes a: Gunnar Malmquist (1893-1982). Trobaràs la referència a la web: http://www.astro.uu.se/history/malmquist.html

(Sobre Curtis no sé si has llegit la nota de més avall, del dia 6-XI-03)

Salutacions.

Qubit 13-XI-03

Moltes gràcies pel teu ajut. A curtis el vaig trobar, no havia mirat bé a les meves fonts, gràcies de totes maneres. Plàcid Pérez Bru

Eps! Per fi s'ha donat el dia: http://www.softcatala.org/articles/article31.htm . si ho voleu ja el podeu escampar cap a d'altres fonts informatives. Llull

Nou intent de canvi de programari. S'ha traslladat el programari de la versió occitana del projecte. Esperem que ens arribi el torn aviat. Llull

Escolteu, sembla que hi hagi hagut algun malentès o que directament els de Softcatalà hagin oblidat l'article de la Viquipèdia . El publiquem pel nostre compte a diferents llocs? Algú els ho recorda o què? Tampoc crec que s'hagi de quedar sense difondre's. Llull

placido perez bru wrote:

> Us podem citar a la viquipedia? >

Sí, cap problema. De fet molt aviat publicarem un article d'en Josep Maria

Virgili sobre la Wikipedia.

Quan tinguis l'entrada ens la passes, que ens farà il·lusió veure-la.

Atentament,

Remitente"placido perez bru " <placidperezbru@lycos.es> Añadir a la libreta de contactos | Bloquear remitenteAsuntoRe: Enciclopedia catalana Viquipedia.Destinatarioinfo@softcatala.orgFecha / HoraMartes 05:37placido perez bru wrote: > Us podem citar a la viquipedia? > Sí, cap problema. De fet molt aviat publicarem un article d'en Josep Maria Virgili sobre la Wikipedia. Quan tinguis l'entrada ens la passes, que ens farà il·lusió veure-la. Atentament, -- Jordi Mas i Hernàndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org

Podeu trobar la pàgina a:

http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Softcatalà

Plàcid Pèrez Bru --

Jordi Mas i Hernàndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org

fa, ja uns dies que els hi vaig enviar un e-mail sobre aquest tema Plàcid Pérez Bru

Sí, vaig veure que parlaves de l'article sobre Softcatalà però no de l'article que es va redactar aquí i que ells havien de publicar (suposadament aquí). En saps res, llavors? Llull

Deia en Xavi: Principat de Catalunya no s'hauria de redirigir a comunitat autònoma de Catalunya ?

No. El comte de Barcelona també era princeps dels comtats del nord dels Pirineus. Llull

Acabo de fer una entrada per Comunitat Autònoma de Catalunya. Mes que res pq veig que Catalunya conte referencies tb a Catalunya del Nord. Proposo que a Catalunya hi vagi tota la questio nacional, historica, etc, i Comun. Aut. de Cat. sigui mes per coses com administracio, govern, etc que no fan al cas a Cat. del N. Ja em direu que us sembla. Xevi

Nigú m'aclareix com resoldreu el fet que la primera dècada d'un segle tindrà 9 anys (p. ex. 1901 a 1910) i la darrera 11 (p. ex. 1990 a 2000).

Jomvo 6-10-3

No ho comptes bé. Son 10: 1901, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, i 1910; i 1991, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, i 2000. Plàcid Pérez Bru

No es tracta de comptar-ho bé o no, sinó de simple conveni. Mira el que ja he dit a sota sobre el tema. Llull

És que ningú t'ha dit que hagi de ser així. Mira les versions en totes les altres llengües. S'hi inclou del 1900 al 1909 o del 1990 al 1999 com un fet natural. És cert que no encaixa amb els segles, però tampoc ha d'encaixar ja que les dècades no estan numerades des de l'inici de la seva existència i no importa gaire quins extrems s'agafin. Tan sols es tracta d'una conveni. llull

He trobat una referencia a una discusió, l'abril del del 1920, entre Harlow Shapley i Curtis? en relació a si els límits de l'univers coincidien amb el límits de la Via Làctia. Algú sap el nom compert d'aquest tal Curtis? Pel que fa a la Física clàssica i la física moderna ho he canviat Plàcid Pérez Bru

No, no el conec aquest home. De totes maneres ara no possesis el seu assaig sencer. Quant als articles de física, no sé si hagués quedat més bé a la pàgina principal de física (tu ho sabràs millor) però vigila amb l'ortografia especialment quan creeis una pàgina (Física clàsica per Física clàssica) no et preocupis que ja ho moc jo, però no és el mateix equivocar-se en el text que en la paraula de definició. Em sembla que ara quedarà una pàgina morta on hi havia això. T'agrairia que llavors me l'enllacessis al Registre de pàgines a esborrar. Llull

Potser et refereixes a: Heber Doust Curtis (1872-1942). La referència l'he trobat a la web: http://antwrp.gsfc.nasa.gov/diamond_jubilee/debate_1920.html

Salutacions.

Qubit 6-XI-03

Jo només deixaria una entrada per dècades i esborraria totes les altres. No crec que ningú ho cerqui o enllaci de tal manera que calguin tantes versions. De moment em sembla que només està enllaçat a Taula anual del segle XX de manera que recomanaria deixar ben reflectit aquí quina serà la forma en què es deixarà l'enllaç. Llull

com a entrada final he deixat decada de 1990. No crec que les redireccions facin cap mal, sempre poden ajudar en les cerques o fer mes facils els enllasssos, pero esborra-les si vols. xevi

Per a Plàcid Pérez Bru, Trobo que una pàgina com Física Clàssica, I Física Moderna no hauria d'existir. Qui la cercarà amb aquest nom? I amb una coma enmig (per més inri)? Trobo que el que s'hi diu hauria d'anar a la pàgina de Física. Trobaria molt més encertada la creació de subpàgines com Física/Clàssica i Física/Moderna. És una opinió, feta amb tota cordialitat i respecte. :-) Jomvo, dia dels morts.

Ja m'hi he fixat, però deixa'm dir que a mi les subpàgines tampoc m'agraden gens. Jo ho deixaria a Física clàssica o física moderna.

Tema apart, m'agradaria que la gent que vulgui que elimini pàgines m'enllacès la pàgina exacta o sinó se'm fa difícil ja que només cal que canviï la codificació per què la maquinota es pensi que és una entrada diferent i se la passi per alt. I si a la pàgina de proves no apareix l'enllaç a la pàgina serà que no existeix (per tant previsualitzeu abans d'escriure-hi). Gràcies. Llull

1 de novembre 2003. Crec que així com els noms comuns, de un mateix significat, o similar; i formes diferents, per exemple: moix i gat; o gos i ca, s'haurien de posar al Wilquipedia; si bé, es vàlid posar-hi a un dels dos una curta definició, amb un enllaç ”[[]]” que remeti a l'altre mot, on hi ha la definició complerta del concepte. Amb els noms de persones s'hauria de fer igual, per que, per exemple, jo llegeixo un article al diari, i està parlant tot el temps de la actriu Cansino, encara que en algun moment faça referència a la Hayworth, jo puc no entendre-ho, i si no hi ha una entrada com a Cansino a la Wilquipedia, em quedaré sense entendre res. Plàcid Pérez Bru

Hi estic d'acord. I en l'exemple que dius ja està fet així. Jomvo, dia de Tots Sants.

No estic gaire d'acord amb aixo... Posar planes que nomes serveixin per despres anar cap a una altra plana vol dir mes temps per cercar els articles amb teca, i mes feina de manteniment i correccions. Vull dir, d'acord amb les redireccions pero que vagin DIRECTAMENT cap a una sola plana que sigui entenedora des de qualsevol lloc que s'hi arribi. Si hi ha pseudonims, noms artistics, sinonims, etc, es menciona a la introduccio i ja esta. Per exemple, "Margarita Cansino (19XX-19XX), coneguda artisticament com Rita Hayworth, va ser una actriu de cinema que ...", i que s'hi arribi des de Margarita Cansino, Cansino, Rita Hayworth. Altra cosa son planes que realment serveixin per redirigir cerques ambigues. p.ex., podria haver-hi una entrada Maragall que doni la possibilitat d'anar cap a Joan Maragall (poeta) o Pasqual Maragall (politic). xevi

31 d'octubre del 2003. Tenc un problema, estic escrigent l'article cosmologia, i ho pos a Wilquipedia per entregues, inicialment vaig escriure Copernicus, Nicolaus, perque ho havia vist a una reproducció d'un gravat antic. Algú em corretgí i deixà com a entrada de Wilquipedia Copernicus, Nicolaus. i el meu escrit hi posà Copernic (Nicolau Copernic), ara, a la Wiquipedia francesa, veig que dins l'article Nicolas Copernic, inclueixen una referencia al nom polac ??? Mikolaj Kopernik. Tota aquesta gent escrivia en llatí, i durant molts d'anys, al menys dins el cercles cientifics, van ser coneguts, o citats pel seu nom llatí, o llatinitzat, si bé, en el temps que escrivia Copernic ja existien els idiomes vulgars, i molta gent hi escrivia, mentre que els textos cientifics es solien escriure en llatí. Cóm ho posam? Plàcid Pérez Bru

Sincerament no ho sé, però quan hi ha un problema d'aquests és habitual redireccionar des de la resta d'altres possibles versions de maners¡a que se centralitzin les entrades (per si et serveix d'alguna cosa). Llull

M'he reconèixer autor del canvi de Copernicus per Copèrnic, alhora que en vaig fer la revisió lingüística general. Els noms dels personatges històrics antics (fins al segle XVI aprox.) no solament es llatinitzaven, sinó que es traduïen a les deferents llengües, entre elles la nostra: Aristòtil, Aristòteles; Virgili, Virgilio, Virgil, Vergilius, etc. En aquest cas, cal preferir la denominació catalana, i per això vaig posar Copèrnic. Però tampoc em sembla gens malament el suggeriment de Llull: ho podem redireccionar des de les altres formes del nom. Tanmateix, trobo que el contingut informatiu hauria de posar-se a la pàgina amb el nom català del personatge, en el cas que ens ocupa "Copèrnic, Nicolau" (jo em vaig oblidar del Nicolau).

Jomvo, matinada del dia de Tots Sants

Hi, this morning, [Oiquipedià ] has switch to the version 3 of the wiki. The interface is still in french as the translation is not finish. This afternoon, i might work on the logos (occità and català) to wait for the "officials" ones. I hope Vikipedio can swicth soon. [Gnu_thomas]

We know. I advertised this at the begining of the page. Congratulations and thanks for the work in the logos. Llull