Viquipèdia:Presa de decisions/2012/Esmenes a la política de «no mossegueu els nouvinguts» i la d'esborrament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquestes últimes setmanes, diversos usuaris se m'han queixat al xat que se'ls «crucifica a plantilles» i que editen amb la sensació de tenir «una espasa de Dàmocles a sobre». També hi ha hagut queixes d'un parell d'usuaris experimentats que se'ls va esborrar un article directament sense avisar-los ni donar-los l'oportunitat de rectificar el problema.

Altres antecedents inclouen Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes#Malèfica del Coll i casos similars. Per reforçar la política de «no mossegueu els nouvinguts» i evitar malestar entre els usuaris que se senten «crucificats a plantilles», proposo les següents esmenes a les polítiques existents:

  • Fer que les plantilles de millora (per exemple, {{MT}}, {{FVA}}...) vagin al final de l'article, en lloc d'anar al principi com es fa ara.
  • Abans de dur a terme la destrucció directa d'un article creat per un viquipedista experimentat, fer que sigui obligatori avisar-lo i donar-li l'oportunitat d'arreglar el problema.
  • Per tal de no espantar els nouvinguts, fer que un article no pugui ser proposat per esborrar fins que hagi passat un mes des de la seva creació (llevat en els casos que donin peu a destrucció directa).

La fase de discussió serà entre el 15 de desembre del 2012 i el 31 de gener del 2013. La fase de votació serà entre l'1 i el 28 de febrer del 2013. Cada esmena serà votada per separat, amb la possibilitat que algunes siguin aprovades i altres no. Qualsevol usuari pot proposar altres esmenes sempre que ho faci amb prou temps per discutir-les abans de la votació.

Discussió[modifica]

Plantilles de millora al final de l'article[modifica]

Aquesta esmena recull la proposta d'un dels usuaris que se m'han queixat per la «pluja d'etiquetes» que cau sobre els articles que fan. Si així ho desitja, convido l'usuari en qüestió a sortir de l'anonimat i exposar els seus arguments. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:23, 15 des 2012 (CET)[respon]

Avisos importants com {{FR}} o {{FVA}} crec que haurien d'anar a dalt perquè els lectors han de ser avisats de manera clara d'aquestes mancances. Altres avisos de format com {{Falta taxobox}} no és tan necessari que vagin a dalt. Potser es podria decidir què feim depenent del color de la plantilla: Plantilla:Metacaixa d'avís article#Tipus de caixes d'avís. Pau Cabot · Discussió 10:56, 15 des 2012 (CET)[respon]
jo també crec que els avisos importants han d'anar a dalt: una traducció pèssima s'ha d'advertir al principi perquè el lector pot no arribar al final veient que no entén res i llavors no veuria que com a mínim l'article ha estat "detectat"--barcelona (disc.) 12:06, 15 des 2012 (CET)[respon]
Una altra cosa que hi està relacionada tangencialment. Fa molt mal als ulls veure que un usuari que s'ha registrat fa una setmana ja té la pàgina de discussió plena d'avisos de notabilitat, referències, i no sé quantes coses més. Ja es va parlar bastant d'això a l'última viquitrobada. Bé, he desenvolupat una plantilla que permet afegir tots els avisos necessaris a la pàgina de discussió però de manera molt més discreta i menys intimidatòria. A més, té l'avantatge que tots els avisos queden centralitzats. En podeu veure un exemple a: Usuari:Leptictidium/Banc_de_proves. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 12:17, 15 des 2012 (CET)[respon]
Repeteixo el que ja he dit altres vegades: els avisos pel lector han d'anar en lloc destacat, a dalt de tot abans de llegir l'article, i els avisos pels editors poden anar a la discussió. Com diu el Pau, que falti una taxobox no és cap advertiment pel lector. Al final de l'article, suposadament una vegada llegit, no té sentit posar avisos, tret del d'esborrany que pràcticament va ser el primer avís històric. Pràcticament, l'únic propòsit d'alguns avisos és categoritzar per millores i això es pot fer igualment a la discussió. Una altra qüestió, és que les pàgines de discussió existeixen per alguna cosa i molts dels avisos s'haurien d'explicar i segurament en alguns casos no s'haurien de posar sense haver donat una oportunitat de discutir-ho i solucionar-ho. --V.Riullop (parlem-ne) 13:47, 15 des 2012 (CET)[respon]
Estic d'acord que les plantilles d'avís del lector han de seguir anant a dalt de tot. Si per exemple hi ha l'avís de "millorar ortografia" el lector sabrà que l'article té mancances en aquest sentit. Si, d'altra banda, no hi ha avís, el lector pot llegir l'article i tenir la sensació que està "descuidat", per dir-ho d'alguna manera. Per tant, no estic a favor de la proposa pel que fa a aquest punt concret.--Arnaugir 14:14, 15 des 2012 (CET)[respon]
D'acord que a dalt hi han d'anar els avisos pel lector. Ara bé, els avisos de mancances greus que poden suposar l'esborrat de l'article no poden passar desaprecebudes a l'editor, i per això també és útil que vagin a dalt. Sobre que les mancances poc greus no van a dalt sembla que hi hagi consens de fa molt, tot i que tenim un company que posa sistemàticament {{orfe}} a dalt; potser s'hauria d'arreglar amb bot.
La proposta de caixa d'avisos d'en Leptictidium em sembla una bona idea, tot i que va en la línia contrària al que habitualment es proposa: la queixa habitual és que els recordatoris són poc personals, i aquest és menys amenaçador precisament perquè és impersonal del tot. Ara bé, caldria incorporar d'alguna manera un avís especial a la caixa per indicar les mancances que poden suposar que l'article s'esborri. A més, no veig evident com fer funcionar la taula, ni manualment ni amb bot.--Pere prlpz (disc.) 00:22, 16 des 2012 (CET)[respon]
La taula és fàcil de fer servir: cada vegada que has de posar un avís nou, afegeixes una nova plantilla {{Entrada taula d'avisos}} amb els paràmetres adequats. En pots veure un exemple en aquest diff. No suposa pas més feina que els avisos actuals. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 09:13, 16 des 2012 (CET)[respon]
Tens raó que amb l'estructura de plantilles que té, la caixa és igual de fàcil d'emprar que els avisos actuals. Em sembla que la taula és una bona millora, tot i que cal treballar-ne els detalls. Per exemple, si no s'ha de mantenir actualitzada, cada avís hauria de dur data, i ens hem d'assegurar que els avisos nous no passin desapercebuts a l'usuari.--Pere prlpz (disc.) 18:13, 16 des 2012 (CET)[respon]
Els avisos porten data, és l'últim paràmetre de la plantilla. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:12, 17 des 2012 (CET)[respon]

respecte els avisos als usuaris: ja fa temps que dic que és molt agressiu omplir-li la pàgina sense esperar resposta o parlar d'una manera més personal, n'hi ha que tenen la discussió amb només avisos automàtics reiterats. Proposo limitar el màxim altres, després cal avisar-lo d'una altra manera, i esperar resposta abans d'insistir amb alguna plantilleta més. Apart, sempre caldria oferir ajuda als avisos, que ja vam millorar una mica en aquest aspecte--barcelona (disc.) 08:50, 17 des 2012 (CET)[respon]

El problema del que comentes crec que es descriu molt clarament a #Mans. Més persones avisant usuaris clarament podria fer que els avisos fossin més personalitzats. Si l'alternativa és canviar recordatoris per avisos personalitzats, hi estic d'acord. Però si l'alternativa és deixar-lo d'avisar que un article s'esborrarà perquè ja té tres recordatoris i ningú (ni els habituals ni els altres) té temps per avisar-lo de forma personalitzada, crec que és pitjor el remei que la malaltia. Això a banda, la nova estructura d'avisos proposada per en Lepti podria permetre tenir a mà les mancances de cada article sense fer-ho de forma tan intrusiva com els recordatoris d'ara. Pau Cabot · Discussió 10:44, 17 des 2012 (CET)[respon]
Quan s'obri el període de votació també proposaré canviar el sistema actual d'avisos, substituint l'actual pel que he proposat aquí. Pel que fa al desig de "personalitzar" els avisos, se m'acudeixen un parell de maneres de fer l'efecte de personalització sense que l'usuari avisador hagi de perdre el temps. Per exemple, a tots els avisos per pàgines d'usuaris podríem afegir-los el paràmetre {{subst:PAGENAME}} perquè sembli que ens dirigim directament a ells. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 18:14, 3 gen 2013 (CET)[respon]

Obligatorietat d'avisar viquipedistes experimentats abans de destrucció directa[modifica]

Els viquipedistes experimentats coneixen el funcionament de la Viquipèdia i, per tant, poden arreglar els problemes dels seus articles... si els n'avisem! No em sembla bé que es perdin articles amb gran potencial només perquè no ens hem pres 2 minuts per avisar el creador. Per això, proposo que es prohibeixi la destrucció directa d'articles creats per viquipedistes experimentats sense avisar-los i donar-los l'oportunitat d'arreglar els errors. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:27, 15 des 2012 (CET)[respon]

A mi m'agrada la idea, però per no ser tan reglamentistes, ho faria una recomanació (recomanació d'aquelles, però, que es pot tirar en cara a l'administrador si no la segueix, clar). En tot cas, s'hauria de definir què entenem per viquipedistes experimentats.
Igualment, potser estaria bé pensar més en general i intentar redactar Viquipèdia:Restitució d'articles esborrats (en:Wikipedia:Deletion review). Pau Cabot · Discussió 10:46, 15 des 2012 (CET)[respon]
Pels casos que conec, diria que del que es tracta és de que l'administrador implicat recordi que l'esborrat directe és només per casos evidents (saber recordar bé això és una aptitud imprescindible per fer d'administrador). Si un usuari experimentat ha fet de bona fe un article que mereix la destrucció directa, és que ell no ho veu així i per tant no pot ser evident. I si no l'ha fet de bona fe sinó saltant-se els consensos a consciència, aleshores el problema és més greu i no s'arregla amb l'esborrat directe d'un parell d'articles per part d'un administrador en solitari.
Per altra banda, Viquipèdia:Restitució d'articles esborrats estaria molt bé, però el problema de l'esborrat directe erroni és el mateix que tenim amb qualsevol acció qüestionada d'un administrador: quan es planteja el dubte, el que es fa és avisar l'administrdor implicat perquè reconegui la seva culpabilitat i ho esmeni, de manera que el més trivial error d'apreciació s'acaba convertint en una qüestió personal per l'administrador. Si un administrador esborra un article per error, el principal és que qualsevol altre administrador el recuperi de seguida, no fer esperar tres a l'usuari que el vol recuperar fins a trobar l'administrador i posar-lo a la picota.--Pere prlpz (disc.) 12:00, 15 des 2012 (CET)[respon]
Sí, però i si l'usuari no s'adona que li han esborrat l'article? Per exemple, perquè no el tenia a la llista de seguiment. En aquests casos, serveix de ben poc tenir una deletion review. El sistema que proposeu es podria implementar sempre i quan es fes obligatori avisar els usuaris que se'ls ha esborrat un article, per assegurar-nos que l'usuari tingui constància de l'esborrament i pugui apel·lar-lo si així ho desitja. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 12:07, 15 des 2012 (CET)[respon]
No m'agrada que hi hagi coses obligatòries. Aquí ningú està obligat gairebé a res. Però és més una qüestió semàntica. En el fons, el problema plantejat és si una supressió immediata està correctament aplicada, independentment de l'autor. En principi, és per casos evidents que no puguin ser controvertits i al final depèn del judici d'un administrador suposant que la seva acció tindrà consens. L'historial de l'autor hauria de ser un element més a valorar. En cas de dubte no hauria de ser mai supressió immediata i l'alternativa és una supressió diferida que implica avís a l'autor i dóna oportunitat a ser contestada o corregida. És una de les 3 opcions previstes a VP:CSR i la menys utilitzada, però ajuda a minimitzar errors d'apreciació del consens. En quins casos cal aplicar la immediata o la diferida no pot dependre d'unes mètriques de l'autor, però un administrador ho hauria de tenir en compte per assegurar que tindrà consens. Un sempre es pot equivocar. Formalitzar un procés de revisió d'esborraments pot ajudar als usuaris a apel·lar i als administradors a entendre en quins casos ens hem equivocat en el judici d'esborrament evident no controvertit. --V.Riullop (parlem-ne) 14:21, 15 des 2012 (CET)[respon]
Un exemple. En Nelo va crear l'article Sitta arctica, que aleshores no complia els requisits mínims pels articles de fauna. L'article li va ser esborrat directament amb el motiu «sense contingut significatiu», cosa que em va estranyar perquè en Nelo és un viquipedista experimentat i estava 100% segur que hauria ampliat l'article si se l'hagués avisat. Després de parlar-ho amb l'administrador que l'havia esborrat, l'article va ser restaurat i en Nelo avisat. L'usuari va ampliar l'article i... problema resolt!
En aquest cas, la història va tenir un «final feliç», però quants articles s'han perdut i/o es perdran quan s'haurien pogut salvar amb un simple avís a l'usuari experimentat? Ho entendria si fos un article fet per un anònim, però quan es tracta d'un usuari tan experimentat com el Nelo en aquest cas, em sembla inexcusable que es prefereixi la destrucció directa a una petició d'ampliació.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 17:31, 15 des 2012 (CET)[respon]
Aquest és un exemple de mala aplicació del criteri VP:CSR#A5. No es tracta d'un "article sobre persones, organitzacions o webs...", no s'ha tingut en compte que "un esborrany no és prou motiu", ni el principi de que es tracti d'un cas evident. Per mi, qui sigui l'autor en aquest cas no és tant rellevant com que s'apliqui correctament la política. Per evitar-ho no estic segur que calgui modificar la política, quan crec que ja és prou explícita, sinó discutir-ho per a que quedi clara la interpretació i l'actuació a seguir. Normalment es restauren tots els casos que es demanen, però una discussió en procés de revisió d'esborraments pot ser més efectiu com a registre de precedents per evitar males interpretacions en el futur i en casos on no hi ha apel·lació. --V.Riullop (parlem-ne) 23:11, 15 des 2012 (CET)[respon]
D'acord amb en Vriullop que aquest no és un cas evident, i tot i que per mi és un cas de fusió amb el gènere caldria una proposta d'esborrat o de fusió que no se sap com acabaria.--Pere prlpz (disc.) 00:04, 16 des 2012 (CET)[respon]
Un afegit: a l'hora de proposar articles per esborrar, es requereix avisar l'usuari que va crear l'article, però quan es destrueix un article directament, aquest requisit no existeix. No entenc per què en un cas sí i en l'altre no.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 11:40, 16 des 2012 (CET)[respon]
La majoria dels articles esborrats per supressió ràpida posen tonto el que lo lea o similars. No té cap sentit avisar un usuari que ha posat això. Pau Cabot · Discussió 11:46, 16 des 2012 (CET)[respon]
Són casos evidents i més que un avís cal una advertència en cas de reincidència. Si cal avisar a l'usuari abans de la supressió significa que hi ha dubtes, que no és evident que hi hagi consens i que no es pot aplicar la supressió immediata. L'alternativa és supressió diferida, un pas previ a la destrucció al cap d'un temps o a la seva discussió. Entenc que el que està demanant en Lepti des del començament és no aplicar la supressió immediata quan es tracti d'usuaris amb experiència que la poden posar en qüestió. És de sentit comú. --V.Riullop (parlem-ne) 11:57, 16 des 2012 (CET)[respon]
Sí. D'acord amb això. Llavors la conclusió d'aquest apartat seria Només utilitzar la supressió immediata en casos no controvertits i utilitzar més la supressió diferida. Quan aquesta darrera s'apliqui, avisar al creador. La primera part de la frase són recordatoris i només hauríem d'explicitar que en la supressió diferida, és recomanable avisar al creador a Plantilla:Destrucció diferida/ús, no? Es podria modificar la plantilla perquè inclogués la plantilla a usar per avisar el creador, com feim a {{FR}}, per exemple. Pau Cabot · Discussió 12:12, 16 des 2012 (CET)[respon]
D'acord en que a la supressió diferida li falta el recordatori d'avisar. --V.Riullop (parlem-ne) 14:43, 16 des 2012 (CET)[respon]
Fet Fet!. Modificada {{Destrucció diferida}} i la seva documentació i creada {{AvísDD}}. Pau Cabot · Discussió 18:34, 16 des 2012 (CET)[respon]
Per cert, va bé que canviï el nom de destrucció per supressió? Pau Cabot · Discussió 18:35, 16 des 2012 (CET)[respon]
A mi em sembla bé. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 18:05, 3 gen 2013 (CET)[respon]
Fet Fet! Pau Cabot · Discussió 18:41, 3 gen 2013 (CET)[respon]

Període de gràcia d'un mes abans d'esborrar articles nous[modifica]

La Viquipèdia està plena d'articles que porten mesos, o fins i tot anys, sense referències. I, tanmateix, hom continua proposant l'esborrament d'articles que es van crear fa 10 dies i que continuen sent editats per l'usuari creador. Aquesta és una de les millors maneres d'espantar els nouvinguts i fer que no vulguin editar mai més. Per això, proposo un període de gràcia d'un mes des de la creació d'un article, durant el qual no es pot proposar per esborrar (evidentment, això no cobriria els articles de destrucció directa).

Això vol dir que hem de deixar de preocupar-nos pels articles sense referències? Ni molt menys. Això vol dir que és millor centrar-nos en proposar per esborrar articles que ja porten mesos o anys sense referències i deixar tranquils els articles que porten quatre dies.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:32, 15 des 2012 (CET)[respon]

L'inconvenient de conservar articles nous durant un mes és que si, com fins ara, hi ha una certa reticència a l'esborrat directe, la Viquipèdia passarà a tenir més brossa. Articles que abans s'esborraven al cap de dues setmanes, ara s'esborraran al cap d'un mes.
Contrapropostes:
  • a) Deixar-ho en 10 dies.
  • b) Deixar-ho en un mes però millorar l'esborrat per raó de VP:CSR#A5:
« No significatiu. Articles sobre persones, organitzacions o webs, sense cap descripció mínima que expliqui la seva significació o contribució. »
Exemples: Mònica López i Ferrado o Toy Defense. En el cas en què a l'administrador li hagin semblat evidents però hi hagi alguna reclamació al respecte, l'article es restituiria de forma immediata (fins i tot habilitaria una pàgina per a tal efecte, a l'estil de en:Wikipedia:Deletion review). Pau Cabot · Discussió 10:41, 15 des 2012 (CET)[respon]
En primer lloc, millor debatre l'esborrat quan l'autor i és que no pas esperar a que hagi marxat per esborrar l'article sense que se n'adoni.
En segon lloc, per mi un període de gràcia tindria dos efectes sobre els articles a esborrar, sobretot sobre els de temes no notables o promocionals, que són els que més sovint s'esborren:
  • Els editors amb voluntat promocional i coneixedors de les normes, sabran que la Viquipèdia és un lloc magnífic on es pot fer promoció gratis durant x dies (més els del procés d'esborrat).
  • Els editors que no hagin entès Viquipèdia:Admissibilitat i que pensin que aquest és un magnífic lloc per fer un gran article sobre el seu cau/esplai/ong/empresa/grup/amic_pintor/novel·la/partit/equip_de_twirling/etc. descobriran al final del període de gràcia que aquest article no cap a la Viquipèdia. Suposo que es diu "període de gràcia" per la gràcia que et fa quan s'acaba i te n'adones que estaves treballant per no res, que tothom ho sabia, i que no t'han avisat per no destorbar-te. Ves quina gràcia.--Pere prlpz (disc.) 11:47, 15 des 2012 (CET)[respon]
Pel que fa als inconvenients:
  • Sí, però què me'n dius dels articles no admissibles que porten mesos o anys? La nostra capacitat de processar propostes d'esborrament és finita. Per tant, cada vegada que proposem un article creat recentment per esborrar, estem deixant passar l'oportunitat de proposar un article que porta anys i panys. La solució perfecta no existeix, per la qual cosa em sembla millor concentrar-nos en esborrar els articles no admissibles que estan aquí des del 2009, que no pas en esborrar els que porten quatre dies.
Jo som dels qui repàs de tant en tant Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat. Entre d'altres coses, mir d'arreglar-los i canviï cartells de {{FVA}} per {{FR}}. També en vaig proposant per a eliminar qualcun d'antic de tant en quant. El problema amb els antics no és que no hi hagi temps per proposar-los, és que són casos bastant grisos: els casos més clars ja s'han anat proposant i queden aquells que estan més a la frontera i sobre els quals no hi ha un consens clar sobre si esborrar-los o deixar-los. En realitat, el problema no és que els nous llevin el lloc a aquests a VP:EP/P (ara, per exemple, només hi ha vuit articles proposats) sinó que s'hauria de fer una feina seriosa de recerca de referències per tal de destriar si l'article és admissible o no. El problema és que ningú fa aquesta recerca. Només es fa quan l'article es proposa per a l'esborrat. Pau Cabot · Discussió 12:24, 15 des 2012 (CET)[respon]
Jo de tant en tant també em miro la Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat i vaig mirant de proposar articles per esborrar en aquells que la tria ja sembla orientar a l'esborrat. I jo si que faig recerca de referències. --Panotxa (disc.) 14:25, 15 des 2012 (CET)[respon]
El que diu en Panotxa sobre els articles mancats de referències deu passar amb tots els articles amb mancances i jo m'ho he trobat jo amb les males traduccions. Entre els articles amb {{MT}} més antics és on hi ha més casos grisos; suposo que és perquè els que estaven millor ja s'han arreglat una mica i els que estaven pitjor ja s'han esborrat.--Pere prlpz (disc.) 15:52, 15 des 2012 (CET)[respon]
Disculpes a en Panotxa. Quan he dit ningú fa aquesta recerca hauria d'haver dit som molt pocs que feim aquesta recerca. Diria que el número no es fa molt enfora de 2. fa l'ullet Pau Cabot · Discussió 09:27, 16 des 2012 (CET)[respon]
O els donaríem com a mínim deu dies per arreglar els problemes en lloc de llençar-los a la foguera després d'un mes. fa l'ullet Pau Cabot · Discussió 12:19, 15 des 2012 (CET)[respon]

per a mi la diferència és si l'article es fa sense finalitat promocional i es continua editant (llavors cal deixar marge). Sovint els novells no entenen bé la diferència entre fets admissibles i no, promo i conflicte d'interessos etc. Per què no avisar-los abans d'esborrar? molts ho fan de bona fe--barcelona (disc.) 12:11, 15 des 2012 (CET)[respon]

El Pau i jo ens trobem sovint en les converses amb els articulistes que fan articles promocionals intentant explicar-los la situació, però la majoria no entenen que el seu cau/esplai/ong/empresa/grup/amic_pintor/novel·la/partit/equip_de_twirling no és notable i acabarà esborrat per més esforços que facin. Deixar els articles que sabem perfectament que son carn d'esborrat a la viquipèdia per un període de temps és innecessari i a més injust (a part que ens pot omplir de brossa). Almenys, durant el període que treballen en intentar salvar els seus articles els expliquem les polítiques (que generalment no comparteixen), però aquest no seria el cas si deixem l'article i l'editor i un cop acabat l'article i passades unes setmanes... pam! l'esborrem i ni l'autor no pot reaccionar perquè va arribar per fer el seu article i marxar. No crec de ninguna manera que articles com Zezima, Drakie o Carles Arbolí i Padrosa, que son articles amb pocs dies de vida i estan proposats per esborrar que en un mes, dos o dos anys siguin capaços de tenir referències suficients, llavors per què deixar-los per exemple un mes abans de proposar-los per esborrar?. I és que molts dels articles que proposem mereixerien l'esborrat per {{sr-no significatiu}} i crec que es fa el suficient proposant-los per esborrar en lloc de marcar-los directament a destrucció. --Panotxa (disc.) 14:25, 15 des 2012 (CET)[respon]
Depèn de cada cas i qualsevol període de gràcia pot ser arbitrari. El temps de gràcia és el temps necessari per fer entendre les polítiques, però hi ha casos incorregibles. Això suposa més feina i no deixar-se portar per l'ànsia i la urgència fictícia dels canvis recents, però és el nostre problema que no podem traslladar als novells. És en les propostes d'esborrament on es pot discutir en cada cas si la proposta és precipitada, si hi ha marge a rectificar o si s'ha explicat abans el problema correctament a l'usuari. L'alternativa és recordar als proposants que cal seguir unes bones pràctiques. --V.Riullop (parlem-ne) 14:46, 15 des 2012 (CET)[respon]
Això és exactament el què fem ara. No és gaire habitual que es marquin articles per destrucció, ni articles per discutir l'esborrat amb menys d'una setmana. A més, la proposta d'esborrat pot durar dues setmanes, prou temps per afegir el mínim necessari i revertir el sentit d'una votació, com hem vist de tant en tant, però no per l'esforç de l'usuari editor de l'article, més aviat per usuaris que apadrinen l'article i el milloren fins que son suficient. --Panotxa (disc.) 15:07, 15 des 2012 (CET)[respon]
D'acord que la proposta d'esborrat pot durar dues setmanes, però dubto que als novells els quedin moltes ganes d'esforçar-se si veuen que després d'una setmana ja els estan amenaçant amb l'esborrament de l'article. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 17:37, 15 des 2012 (CET)[respon]
Com cada vegada que tractem el tema, i ho fem cíclicament, tenim el debat sobre què és un usuari novell, comparat amb un usuari que només el mou l'ànim de publicitar alguna cosa. En vam parlar a la darrera viquitrobada. Dels que hi vau ser i vau opinar, us heu posat a fer alguna cosa al respecte? És molt fàcil comentar quan un no s'hi posa i no té experiència personal. Agraïria que els que bolqueu opinió us dediqueu una temporada a treballar en la Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat i tractar amb els seus articles i usuaris que només van fer un article i van desaparèixer, o amb articles que en el seu moment vam acceptar com a admissibles però que en madurar veiem que es queden enrere, o simplement que no hi havia mans per patrullar. Tenim una categoria a millorar, que dona molt mala impressió, i no podem deixar que la viquipèdia es continuï omplint de brossa. Els articles que es van creant son relativament senzills de seguir i ens donen l'oportunitat de mirar de guiar els usuaris novells, però l'excepció és la regla en trobar un novell respecte un pamfletari, i si només ens hi dediquem un parell, hem d'anar més a sac. Si us dediqueu un temps a tractar amb els spammers que ens fan un article amb el seu currículum o la seva entitat no notable veureu de què parlem en Pau i jo. --Panotxa (disc.) 18:58, 15 des 2012 (CET)[respon]
Una pregunta: en general, els pamfletaris editen l'article durant diversos dies, o es passen un dia, creen l'article i ja no tornen mai més? – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 19:02, 15 des 2012 (CET)[respon]
N'hi ha dels dos tipus. Pau Cabot · Discussió 21:49, 15 des 2012 (CET)[respon]
Els del segon tipus, els podríem enxampar fent que el període de gràcia sigui més curt, però que comenci amb l'última edició de l'usuari. Per exemple, el període de gràcia seria 10 dies després de l'última edició significativa de l'usuari.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 09:18, 16 des 2012 (CET)[respon]
Agafant del grup de propostes que avui estan per votació, Drakie i Zezima, que corresponen al segon grup (venen, fan l'article i marxen)... realment veus un mínim indici que es puguin conservar? Quin sentit té deixar aquests dos articles 10 dies de gràcia mes quinze de la votació? Sumat fa gairebé un mes... I és que en realitat molts dels articles proposats per esborrat mereixen l'esborrat ràpid, però no el proposem directament per no mossegar als nouvinguts. --Panotxa (disc.) 09:41, 16 des 2012 (CET)[respon]
D'acord que es mereixen l'esborrat ràpid. Però si mires la proposta de la política, diu que «no cobriria els articles de destrucció directa». Sí, en certa manera seria «mossegar els nouvinguts», però si de totes maneres hem d'acabar mossegant algú, més val mossegar més fort els articles de destrucció directa i no mossegar els articles de rellevància més dubtosa.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:17, 16 des 2012 (CET)[respon]
Els articles amb rellevància dubtosa ja els tractem d'una altra manera. Mira els exemples de converses que poso en l'apartat mans i veuràs que ja hi ha un tracte diferencial. El problema no és que tinguem un tracte diferencial o no: El problema rau en la admissibilitat o no del subjecte, que és el què els novells i els spammers no entenen. La majoria pensa que en la viquipèdia hi quep tot, i quan els expliques les limitacions, s'enfaden, et diuen que no-sé-quina-pàgina està en el mateix cas (en aquest cas les marco igual), et posen referències no vàlides, dades que coneixen personalment sense referenciar, copyvios a sac, fotografies sense llicència, etc. El problema és que comencen pàgines sense llegir-se les polítiques i la resta hem de modelar els articles, que generalment no tenen cap rellevància, quan podríem dedicar les mateixes hores altres feines. --Panotxa (disc.) 11:09, 16 des 2012 (CET)[respon]

Més que per manca d'un període de gràcia, diria que del que es tracta és de no esborrar o emprendre altres actuacions contundents mentre l'autor encara està fent edicions que podrien portar a resoldre les mancances. No té sentit esborrar un article per no significatiu acabat de crear si es pot ampliar, perquè potser s'està ampliant, però no té sentit deixar gaires dies un article que és evident que no pot tenir referències.--Pere prlpz (disc.) 11:35, 16 des 2012 (CET)[respon]

Ningú ha dit res (concret) de les meves dues contrapropostes (a) deixar-ho en 10 dies i b) deixar-ho en un mes però optimitzar l'aplicació de la supressió ràpida i la supressió diferida). Alguna de les dues podria obtenir un consens? També hi ha la d'en Lepti d'esperar un mínim deu dies després de l'última edició significativa de l'autor. Aquesta darrera no em sembla malament, però la proposta que va encendre aquest debat es va fer nou dies després de la darrera edició significativa de l'autor i un company ho va interpretar com una mossegada als nouvinguts. Pau Cabot · Discussió 20:21, 19 des 2012 (CET)[respon]

Altres[modifica]

Qualsevol viquipedista pot proposar altres esmenes,

Transparència[modifica]

Les polítiques (no sé ben bé quina) i les bones pràctiques han de primar, sobretot, la transparència i la informació a l'usuari que està fent feina que es pot perdre. En cap cas s'ha de permetre que un usuari vagi dedicant el seu temps a redactar un article la mar de tranquil i orgullós de la seva contribució al coneixement lliure o la promoció del tema de l'article, ignorant que l'article que està fent incompleix clarament polítiques de la Viquipèdia (o com a mínim, que no està gens clar que les compleixi) i que tota la seva feina es perdrà al cap d'uns dies.

Les plantilles i recordatoris són un dels possibles sistemes d'avisar els usuaris d'on s'estan ficant. Hi pot haver sistemes diferents o complementaris, però en general necessiten més hores d'editors avisant, i no sembla que d'això en tinguem. Fins i tot no patrullant els canvis recents, si es vol informar i ajudar els nous amb problemes, només cal mirar-se les contribucions dels patrullaires habituals i anar a deixar un missatge personalitzat, acollidor i formador a cada novell al que li hagin deixat un recordatori. Qualsevol ho podria fer, però fins ara no he vist ningú fent-ho.--Pere prlpz (disc.) 11:34, 15 des 2012 (CET)[respon]

Jo no tinc els coneixements tècnics per fer-ho, però resultaria útil tenir un bot que avisés automàticament l'usuari quan algú posa una plantilla estil {{FVA}} o {{FR}} en un article que ha creat. Així, els patrulladors s'estalviarien temps que podrien aprofitar per patrullar més.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 11:46, 15 des 2012 (CET)[respon]

Mans[modifica]

Com menys gent fa una determinada feina, més per feina s'ha d'anar per poder fer-la, i per tant menys es pot vigilar de no mossegar. Mentre la major part dels articles nous amb mancances siguin detectats per uns pocs (potser dos?) patrullaires habituals i aquests siguin els únics que hi responguin, no podran dedicar gaire temps a cada article defectuós o a cada novell i hauran d'anar al gra. Les idees de tots plegats sobre coses que es podrien fer per tractar millor els nous són molt interessants, però preferiria veure mostres de com aquestes idees s'han posat a la pràctica pel que les ha tingut.--Pere prlpz (disc.) 15:59, 15 des 2012 (CET)[respon]

Tret de la primera esmena, que en realitat no és una proposta meva, jo ja poso en pràctica les altres dues esmenes. Quan es tracta d'un usuari experimentat, sempre prefereixo una petició de millora a una destrucció directa de l'article, i gairebé mai no proposo per esborrar articles creats fa poc. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 17:34, 15 des 2012 (CET)[respon]
L'experiència em diu que els articulistes que fan un sol article, el diàleg els frustra perquè no entenen les restriccions bàsiques. Els meus exemples dels darrers mesos: Associació de Relataires en Català, Maurici Corominas Dulcet, Segària123, Juanjo Rubio, Anahi, CarlosF11, Jmnogues, Vermell12, Devi Laug, Alexcarbonell, Cugui13, 1l2, Besiberri, MFZBCN, Ipaud, Carina.mirasso, Dibujaellugarperfecto, Mireia1988. De tots aquests intents de treball amb usuaris novells o pamfletaris, ningun s'ha quedat. Tot i saber que no serveix de res, segueixo intentant-ho. --Panotxa (disc.) 19:20, 15 des 2012 (CET)[respon]
Completament d'acord amb la reflexió d'en Pere. Pau Cabot · Discussió 12:22, 16 des 2012 (CET)[respon]

Usuarificar més i esborrar menys[modifica]

Crec que en general és molt menys agressiu reanomenar un article a l'espai d'usuari que no pas esborrar-lo. Aleshores proposo veure quins articles podem usuarificar sense perjudici pel projecte.

Així, els articles sense referències de notabilitat que s'esborren per promocionals podrien tenir un període de gràcia llarg (fins i tot de mesos per certs casos) però a l'espai d'usuari.

Els articles no promocionals que tenen algun defecte (no significatius, mal traduïts, sense referències de notabilitat (però no promocionals), etc. Tots aquests poden anar permanentment a l'espai d'usuari perquè l'autor els pugui esmenar, si vol.

Naturalment, caldria un missatge d'avís a l'usuari i una etiqueta explicativa per l'article, però crec que els usuaris que tornin a passar per aquí al cap d'uns mesos tindran menys motius per sentit-se mossegats si troben el seu article aparcat que si el troben esborrat. A més, a les discussions d'esborrat arxivades hi hauria d'haver l'enllaç a la nova ubicació i fins i tot es podria fer una categoria de pàgines usuarificades per si algú vol dedicar-se a aprofitar-ne alguna cosa.--Pere prlpz (disc.) 11:48, 16 des 2012 (CET)[respon]

Me sembla una bona alternativa per a molts dels casos que estam comentant. Crec que podria ser d'aplicació bastant general excepte, per exemple, en articles molt curts en que la feina de reanomenar i avisar a l'usuari no valdria la pena en comparació a la feina del novell. Pau Cabot · Discussió 12:20, 16 des 2012 (CET)[respon]
Em sembla molt bona idea.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 13:54, 16 des 2012 (CET)[respon]
Doncs no ho veig gens clar. S'haurien de complir dues condicions: que l'usuari hi estigui d'acord i que sigui temporal. Si no es compleixen les dues podem acabar amb pseudoarticles posats eternament a l'espai d'usuari, com un servei de pàgines personals sense complir polítiques i sense manteniment. --V.Riullop (parlem-ne) 14:41, 16 des 2012 (CET)[respon]
D'acord amb les dues condicions, però:
  • Sobre l'acord:
    • Si l'usuari no es manifesta, em sembla que podem suposar que preferirà que reanomenem la pàgina en comptes d'esborrar-la.
    • L'etiqueta que expliqui que és una pàgina usuarificada hauria de tenir les instruccions per demanar-ne l'esborrat, que haurien de ser molt senzilles.
  • Sobre la temporalitat, depèn dels casos. Com a principi general, d'acord que res que no sigui acceptable d'acord amb Viquipèdia:pàgines d'usuari es pot quedar permanentment a l'espai d'usuari.
    • Per les pàgines pressumptament promocionals i similars la usuarificació és només una manera de fer un període de gràcia fora de l'espai principal.
    • Per les pàgines amb deficiències esmenables (pàgines a mig traduir, pàgines no promocionals sense referències, potser les pàgines sense contingut significatiu...) en que s'hagi invertit una feina significativa no veig gaire problema en que es quedin molt de temps. De fet, aquestes pàgines estarien en el mateix cas que una pàgina qualsevol que un editor anés construint al seu espai per després traslladar al principal i Viquipèdia:pàgines d'usuari ja diu que una de les coses que hi pot anar són articles inacabats.
La necessitat de complir certes condicions (com assenyala en Vriullop) per no generar nous problemes, vol dir que es pot fer bé però cal anar amb compte, de manera que ens caldrà establir bé com i quan s'ha d'usuarificar pàgines. Si hi ha consens en la idea general, caldria posar per escrit el procés, probablement amb un afegit a Viquipèdia:Esborrar pàgines i a Viquipèdia:pàgines d'usuari. A més, les etiquetes per pàgines usuarificades haurien de dir les condicions de la usuarificació d'aquella pàgina, i pels casos temporals haurien de ser equivalents a etiquetes de destrucció diferida, si més no si la pàgina no s'edita per esmenar-la.--Pere prlpz (disc.) 18:02, 16 des 2012 (CET)[respon]
Pot servir com a referència en:Wikipedia:Userfication i en:Wikipedia:Article Incubator. Crec que la proposta va més en el sentit de la incubadora que en la usuarificació. Això vol dir crear un pseudoespai "Viquipèdia:Incubadora/..." que queda obert a qui hi vulgui col·laborar, és temporal i es pot mantenir, però la decisió del trasllat és via VP:EP/P. --V.Riullop (parlem-ne) 18:21, 16 des 2012 (CET)[respon]
El sistema anglès sembla funcionar, però veig complicats els processos. A més, si realment es fa servir, deu ser que algú fa molta feina per mantenir la incubadora amb només un centenar d'articles. Aquí no crec que puguem esperar raonablement que buidem una incubadora a menys que hi posem uns terminis automàtics.--Pere prlpz (disc.) 20:09, 16 des 2012 (CET)[respon]

Llista de seguiment activada per defecte[modifica]

Crec que a les preferències les opcions "Afegeix a la llista les pàgines que editi", "Afegeix a la llista les pàgines que reanomeni" i "Afegeix a la llista les pàgines que creï" no estan activades per defecte, ni aquí ni a les altres viquipèdies. Crec que pels novells seria millor que estiguessin activades, de manera que quan descobrissin que la llista de seguiment existeix ja hi tinguin controlats els articles en que han treballat.--Pere prlpz (disc.) 18:18, 16 des 2012 (CET)[respon]

No crec que els novells mirin molt la llista de seguiment (ni els canvis recents): jo la vaig descobrir bastant tard. Ara, crec que la proposta d'en Pere no té inconvenients. Jo miraria si això es pot fer i si es pot, ho implementaria (tret que tengui qualque inconvenient que jo ara mateix no veig). Pau Cabot · Discussió 10:48, 17 des 2012 (CET)[respon]
podeu activar-la però no crec que sigui el que miren... de fet jo mateixa no l'uso, tinc altres sistemes :) --barcelona (disc.) 10:36, 20 des 2012 (CET)[respon]
Crec que pot ser útil que estigui activat per defecte el seguiment. Normalment els usuaris nous es dediquen a crear articles més que no pas a ampliar-ne d'existents. A més sempre es poden canviar les preferències o editar la seva llista de seguiment si és que decideixen fer-la servir. Com més seguides estiguin les pàgines més fàcil serà que es detectin les edicions vandàliques o polèmiques. --Bestiasonica (disc.) 18:35, 1 feb 2013 (CET)[respon]

Novells promocionals[modifica]

Crec que és una bona política la que recomana no mossegar els novells i que hauríem de mantenir. Però el novell de bona fe és un cas i el novell promocional és un altre bastant diferent: en aquests darrers es veu d'una hora enfora que tenen un conflicte d'interessos perquè fan un treball inèdit que no podrien fer si no tenguessin una informació que només tenen les persones directament implicades amb el subjecte de l'article. Posaré només dos exemples: Malèfica del Coll i Carolina Latorre Canet, encara que l'historial de les propostes d'esborrat n'és ple. Aquests articles són treballs inèdits, difícilment admissibles i escrits per usuaris amb un més que possible conflicte d'interessos. En aquests casos, jo no interpretaria de cap de les maneres com mossegar els nouvinguts fer una proposta d'esborrament.

Per tant, crec que la idea és aplicar Viquipèdia:Si us plau no mossegueu els nouvinguts però també tenir en compte VP:CSR#G11:

« Publicitat (spam). Pàgines que exclusivament promouen alguna entitat i que s'haurien de refer pràcticament de nou perquè fossin enciclopèdiques. El fet que una pàgina tracti sobre una companyia o un producte no vol dir necessàriament que sigui aplicable aquest criteri. »

... que és un criteri, no de proposta d'esborrat, sinó de supressió immediata.

I per acabar, només dir que, per l'experiència que tenc, que és bastanta, cap proposta d'esborrat no ha truncat mai la carrera viquipedista d'aquests usuaris promocionals. Són usuaris que només escriuen sobre el seu germà, el seu pare, la seva parella, el seu club d'esplai, la seva escola o el seu agrupament escolta i no aportarien res de cap de les maneres a cap altre article. Ho sé perquè al principi animava a aquests usuaris a ampliar articles com escoltisme, club d'esplai, aprenentatge cooperatiu o similars i mai cap no va picar. Es podria pensar que la proposta d'esborrat del seu article (si hi va ser) no va ajudar gaire a la seva implicació com a viquipedista, però la nul·la intenció de crear res més enllà del seu article també es pot apreciar per a usuaris els articles del quals foren esborrats o proposats per esborrar mesos o anys després de la seva creació. Pau Cabot · Discussió 19:16, 21 des 2012 (CET)[respon]

La majoria dels novells ofesos i que es queixen del mal tracte per part de la Viquipèdia són usuaris promocionals que bàsicament han editat un sol article. És lògic que s'ofenguin quan hi hagi limitacions a la seva activitat si l'article afecta la seva persona, una persona molt estimada o la seva entitat. El que intuesc que seria difícil de trobar són novells ofesos que no siguin promocionals. Pau Cabot · Discussió 07:09, 1 feb 2013 (CET)[respon]

Enllaç a les discussions d'esborrat arxivades[modifica]

Un inactiu que torna per trobar-se el seu article esborrat, es troba a la discussió amb un enllaç cap a la discussió d'esborrat però que no funciona, perquè la discussió ja estat arxivada. Seria útil, per l'autor i per tothom, si hi hagués alguna manera automàtica d'actualitzar aquest enllaç, per exemple amb el mateix viquiestri que tanca la discussió. Si s'hagués de fer a mà seria inviable.

Canviar tot el sistema de les discussions amb subpàgines com a Commons resoldria això, però entenc que espatllaria altres coses, com per exemple la facilitat de poder tenir a la llista de seguiment totes les discussions d'esborrat, presents i futures, a la vegada.--Pere prlpz (disc.) 11:36, 22 des 2012 (CET)[respon]

Votacions[modifica]

Posar les plantilles de manteniment al final de l'article[modifica]

A favor
En contra
  1. Totalment en contra, prou que maregem ja amunt i avall per acabar en no saber on posar-ho. Els avisos són necessaris abans de llegir l'article o no són necessaris enlloc. --V.Riullop (parlem-ne) 21:36, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  2. Em sembla un intent d'amagar-los les mancances als editors novells per tal que no hi donin importància i no s'adonin que els esborrarem l'article. El que ha d'anar al final de l'article no són les etiquetes de mancances sinó les d'ampliacions: calen coordenades, cal foto, article orfe, esborrany, etc.--Pere prlpz (disc.) 23:53, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  3. Em sembla un bon criteri el que proposa en Pere. Estaria bé explicitar-lo a qualque lloc si té el consens de la comunitat. Pau Cabot · Discussió 10:44, 2 feb 2013 (CET)[respon]
  4. D'acord amb el Pere prlpz.--Laurita (parla'm en català) 09:48, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  5. d'acord amb vosaltres, la qüestió és si calens segons quines plantilles o si són agressives però si es posen, que siguin visibles--barcelona (disc.) 13:59, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  6. ja ho vaig expressar més amunt, en la línia del que diu en Pere.--Arnaugir 16:12, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  7. Les mancances han de ser evidents. --Mafoso (Mani'm?) 08:51, 4 feb 2013 (CET)[respon]
  8. Jo seguiria amb el criteri de colors seguit fins ara morades, vermelles, taronges i grogues al principi, verdes al final. Tant agressiu és afegir una plantilla de manteniment com no voler identificar i promocionar aquests articles per a que assoleixin uns mínims requisits. Tanmateix caldria definir millor els criteris de quan retirar-les. --Bestiasonica (disc.) 12:12, 21 feb 2013 (CET)[respon]
Abstenció
  1. Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:41, 1 feb 2013 (CET)[respon]

Avisar usuaris experimentats de qualsevol esborrat d'un article «seu»[modifica]

A favor
  1. Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:41, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  2. Per respecte dels usuaris, em sembla molt just d'avisar-les.--Laurita (parla'm en català) 09:56, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  3. a tots els usuaris --barcelona (disc.) 13:59, 3 feb 2013 (CET)[respon]
    Cada dia s'esborren entre 20 o 30 pàgines de mitjana. Si haig d'avisar d'obvietats doncs segurament ho deixaré que ho faci algú altre.--V.Riullop (parlem-ne) 15:45, 3 feb 2013 (CET)[respon]
En contra
  1. Els articles no tenen «propietari» ni hi d'haver tractes de favor segons una experiència no definida. Si cal avisar es fa amb tothom i si es fa necessari avisar significa que no es pot esborrar de forma immediata. No és la forma de solucionar les males pràctiques que s'han donat. --V.Riullop (parlem-ne) 21:36, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  2. D'acord amb en Vriullop. Els esborrats directes s'han de fer servir amb prudència i sentit comú, i s'ha de ser àgil a recuperar els articles (iniciant una proposta d'esborrat, si convé), si hi ha objeccions fonamentades i el cas deixa de ser evident.--Pere prlpz (disc.) 23:56, 1 feb 2013 (CET)[respon]
    Doncs a mi em sembla una falta de respecte total envers els usuaris experimentats que se'ls esborri un article per la cara i sense la mínima cortesia d'avisar-los abans perquè puguin esmenar els problemes. Llavors ens queixem quan la gent es crema i deixa d'editar.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 12:00, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    En general, en els casos que s'han donat, han estat esborrats de casos no evidents i que un cop detectats han estat mal resolts (en comptes de recuperar els articles s'ha personalitzat moltíssim la discussió i s'ha allargat l'assumpte). La causa és la mala aplicació d'una política existent, el possible oblit del sentit comú, la pràctica dels administradors de no desfer una acció d'un altre administrador per evident que sigui l'error i per molt que això faci podrir el problema, i la tàctica d'algun usuari d'aprofitar l'error de l'administrador per posar-ho tot al mateix sac i mirar de defensar així les pròpies accions, d'altra manera indefensables. No té gaire a veure amb una obligació d'avisar certs usuaris.--Pere prlpz (disc.) 12:58, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    Però si no s'avisa, sovint no hi ha manera de detectar aquests casos. I aquí veig el problema. Una solució possible seria que s'avisés automàticament tots els usuaris que se'ls ha esborrat un article, per tal que puguin apel·lar. – Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 13:18, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    Això és una moció global a VP:CSR deixant-la inoperativa. --V.Riullop (parlem-ne) 16:02, 3 feb 2013 (CET)[respon]
    De VP:CSR: "Que una pàgina compleixi els següents criteris no vol dir necessàriament que s'hagi d'esborrar. Considereu abans si es pot millorar, reduir a un esborrany acceptable, fusionar, redireccionar o es pot aprofitar de qualsevol altre forma. Si això és possible, segurament la supressió ràpida no és apropiada. Procureu donar prou temps als editors i eviteu demanar la supressió d'una pàgina que encara s'està editant. Si no hi ha més remei, indiqueu quin dels criteris és aplicable i considereu avisar al creador de la pàgina." — aquesta recomanació figura a la política des de fa temps, només proposo que a partir d'ara se segueixi al peu de la lletra, no demano pas canviar la política de dalt abaix i molt menys "deixar-la inoperativa". En una de les meves candidatures fallides per esdevenir administrador, se'm va acusar d'anar massa de pressa per esborrar articles que es podien salvar; ara, paradoxalment, sembla que jo sigui un dels pocs que defensen avisar els creadors dels articles per mirar de salvar-los.– Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 17:13, 3 feb 2013 (CET)[respon]
    Segurament parlem de coses diferents:
    Cas 1: veig una pàgina que diu caca i l'esborro d'ofici sense més tràmits. Si em poso en contacte amb el creador serà per advertir-lo d'un possible bloqueig, no per informar-lo que pot apel·lar.
    Cas 2: un usuari veu la caca i la marca per esborrar. Segons la pudor que faci, pot considerar avisar al creador. Un administrador decideix si es tracta d'un cas 1 o d'un cas 3.
    Cas 3: una informació sobre la caca pot ser útil o potser no. O bé ho marco per a que s'ho miri algú altre o bé ho passo a discussió. Aquí caldrà avisar.
    Cas 4: una informació sobre una possible caca és esborrada d'ofici per un administrador. No s'hauria d'haver fet segons els criteris actuals. Caldrà restaurar-la, discutir-la i procurar que no torni a passar.
    Entenc que la problemàtica ve pel cas 4, a evitar tractant-lo com a cas 3, però sense posar traves a l'operabilitat dels casos 1 i 2, força freqüents. --V.Riullop (parlem-ne) 18:06, 3 feb 2013 (CET)[respon]
Abstenció

Esperar un mes abans d'esborrar articles nous[modifica]

A favor
En contra
  1. Totalment en contra. Un vandalisme no pot esperar un mes i qualsevol cas evident tampoc. Una cosa diferent és no iniciar una proposta a discutir mentre l'article encara s'està elaborant, cosa que voler quantificar en temps és arbitrari. --V.Riullop (parlem-ne) 21:36, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  2. En contra. Sembla un altre intent d'esperar a que els editors no hi siguin per així esborrar-los l'article sense que rondinin i estalviar-nos la feina de discutir-hi. A més, d'acord que s'han de provar altres mitjans de solució quan hi hagi una esperança raonable que aquests mitjans puguin funcionar, però convertir la Viquipèdia en una plataforma publicitària/vandàlica amb un mes gratis per qualsevol anunciant em sembla fora de lloc.--Pere prlpz (disc.) 23:59, 1 feb 2013 (CET)[respon]
  3. D'acord amb en Vicenç i en Pere. Me pareix bé, però, explicitar la proposta d'en Vicenç de no iniciar una proposta d'esborrat mentre l'article encara s'està elaborant. Pau Cabot · Discussió 10:41, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    Intento explicitar: per mi, una setmana sense canvis substancials (inactivitat, canvis menors o correccions sense contingut nou), independentment de quan s'hagi creat, significa que el contingut ja es estable i es pot discutir en global. Una setmana també pot ser arbitrari com deia més amunt, però més que reglamentista cal ser raonable i flexible segons el cas. --V.Riullop (parlem-ne) 11:36, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    Em sembla bastant raonable el termini aproximat d'una setmana sense canvis substancials. És aproximadament el que jo ús a les meves propostes d'esborrat. Pau Cabot · Discussió 11:40, 2 feb 2013 (CET)[respon]
    D'acord, sempre que "canvis substancials" no inclogui canvis que sigui evident que no resoldran les mancances de l'article. Per exemple, no fem cap favor a la Viquipèdia ni a l'editor per donar temps a que vagi ampliant i posant maco un article que és evidentment inadmissible, o un article clarament promocional. Per la resta de casos, completament d'acord a no esborrar una article mentre s'estan fent esforços per arreglar-ne les mancances (per exemple, buscant referències), i deixar una setmana és un bona concreció pràctica d'aquesta regla.--Pere prlpz (disc.) 11:57, 2 feb 2013 (CET)[respon]
  4. En contra. Posats a fer seria bo que definim quan temps ha de d'estar un article sense canvis majors perquè el com a estable, doncs això pot afectar a traduccions inacabades o referències demanades, que també tenen dicussions d'aquesta mena. --Panotxa (disc.) 15:42, 2 feb 2013 (CET)[respon]
  5. D'acord amb el Vriullop i el Pere prlpz--Laurita (parla'm en català) 09:51, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  6. ídem que la Laurita--Arnaugir 16:13, 3 feb 2013 (CET)[respon]
  7. En contra. Ja tenim una política prou clara: Evidents => Supressió Inmediata (0 dies); Evidents "però que d'altre forma podrien ser-hi" => supressió diferida (7 dies); Dubtossos => Propostes Esborrament. (7 a 15 dies, o més). Cal afeguir-hi: dies que passen entre la creació i la revisió per part d'altri.--Mafoso (Mani'm?) 09:03, 4 feb 2013 (CET)[respon]
  8. Crec que per això apliquem el consens a la pàgina de propostes Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes. Tanmateix en casos dubtosos caldria avisar al novell per tal que entengui quins requisits mínims ha d'acomplir per a redactar un nou article per tal d'evitar saturar la pàgina de discussió d'esborraments. Molts són "one hit users", és a dir usuaris que venen a "parlar del seu article" i no tornen mai més a editar. Són benvinguts, però entenc que ja hi ha prou usuaris que participen com per poder donar un mínim consens de que cal o que no cal conservar. --Bestiasonica (disc.) 12:21, 21 feb 2013 (CET)[respon]
Abstenció
  1. Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 10:43, 1 feb 2013 (CET)[respon]

No s'hauria d'iniciar una proposta d'esborrat mentre l'article encara s'està elaborant, és per això que es recomana deixar una setmana de marge des del darrer canvi substancial a l'article[modifica]

A favor
  1. Leptictidium (digue-m'ho a la cara) 08:55, 4 feb 2013 (CET)[respon]
  2. Hem de consensuar això? No són els usos i costums habituals? --Bestiasonica (disc.) 12:22, 21 feb 2013 (CET)[respon]
Aproximadament crec que sí, però estaria bé explicitar-ho. Pau Cabot · Discussió 14:15, 21 feb 2013 (CET)[respon]
En contra
Abstenció

Conclusions[modifica]

La tanc per falta d'activitat. Pau Cabot · Discussió 13:04, 18 abr 2014 (CEST)[respon]