Vitali Ginzburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vitaly L. Ginzburg
Виталий Лазаревич Гинзбург.jpg
Naixement 4 d'octubre de 1916
Bandera de Rússia Moscou (Imperi Rus)
Mort 8 de novembre de 2009 (als 93 anys)
Bandera de Rússia Moscou (Rússia)
Nacionalitat Bandera de la Unió Soviètica Soviètic
Bandera de Rússia Rus
Etnicitat Jueu
Camp Física teòrica
Institucions Institut Lebedev de Física de Moscou
Universitat Universitat Estatal de Moscou
Assessorament acadèmic   Igor Tamm
Treball(s) física de la matèria condensada
física del Plasma
Premis importants Premi Nobel de Física (2003)
Religió Ateu
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(2003)

Vitaly Lazarevitx Ginzburg (en rus: Виталий Лазаревич Гинзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940 treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, sent entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945 és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971 és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; de 1981 de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del Plasma i l'astrofísica. En matèria condensada destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950 va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitali Ginzburg