Volodímir Malaniuk

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Volodímir Malaniük)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Volodímir Malaniuk

Volodímir Malaniuk a Cracòvia el 2006.
Naixement Володимир Павлович Маланюк
Volodímir Pàvlovitx Malaniuk
21 de juliol de 1957 (1957-07-21) (57 anys)
Arkhànguelsk, Unió Soviètica
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ucraïna Ucraïna
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1987)
3 cops Campió d'Ucraïna
Notes
Màxim Elo: 2635 (juliol 1993)

Volodímir (Vladímir) Pàvlovitx Malaniuk (en ucraïnès: Володимир Павлович Маланюк; nascut el 21 de juliol de 1957 a Arkhànguelsk, RSS de Rússia, Unió Soviètica) és un jugador d'escacs ucraïnès, que va jugar sota bandera soviètica, i que té el títol de Gran Mestre des de 1987.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE de març de 2014, hi tenia un Elo de 2554 punts, cosa que en feia el jugador número 36 (en actiu) d'Ucraïna.[2] El seu màxim Elo va ser de 2635 punts, a la llista de juliol de 1993 (posició 18 al rànquing mundial).[3]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Considerat per molts com una de les persones més pintoresques del circuit d’escacs, té un talent extraordinari pels escacs ràpids, com ha demostrat en diversos dels més prestigiosos torneigs de ràpides. Si bé és rar que els jugadors de certa edat puguin assolir aquest tipus d'èxit davant més joves talents, no és un fet completament desconegut. Yuri Balashov és un altre jugador madur que gaudeix d'èxit en aquests esdeveniments; és probable que els escacs ràpids jugats amb qualitat es basin tant en la intuïció com el càlcul i la resistència, donant al professional experimentat bones oportunitats en contra de les ments més joves, més àgils, però amb menys coneixements.

Escacs ràpids[modifica | modifica el codi]

El 2005, fou segon al Memorial Keres de ràpides, a Tallinn, rere Aleksei Xírov però per davant de primeres espases com ara Anatoli Kàrpov i Borís Guélfand. El mateix any, obtingué la medalla d’argent al Campionat d’Europa de ràpides, rere el fort GM hongarès Zoltan Gyimesi. El 2006 guanyà en solitari l’obert de ràpides d’Ajaccio, per davant d’un gran grup de forts GMs com ara Kassimdjanov, Milov, Baréiev, Motylev, Bologan, Almasi, Smirin, Sokolov, Naiditsch, Sasikiran i Van Wely.

Escacs a temps estàndard[modifica | modifica el codi]

Malaniuk també ha mostrat la seva força jugant a ritme estàndard, guanyant molts torneigs nacionals i internacionals, com ara Minsk 1985, Kostroma 1985 (semifinal del Campionat soviètic), Lvov 1986 i Frunze 1987 mentre lluitava per assolir el títol de GM (que va obtenir el 1987). D’altres victòries posteriors són Forlì 1990 i 1992, Porto San Giorgio 1994, Minsk 1997 Krasnodar 2001, Arkhànguelsk 2002, Krasnodar 2002, Koszalin 2002, Kolobrzeg 2003, Kraków 2003 i Mielno 2006. També va fer d'altres actuacions notables, malgrat que no guanyés, a Bakú 1983, Tallinn 1987, Lvov 1988, Świdnica 2001 i Kraków 2004. El 2010 empatà als llocs 3r–6è amb Magesh Chandran Panchanathan, David Smerdon i Saptarshi Roy Chowdhury a la Doeberl Cup a Canberra.[4]

Fou un participant habitual en els Campionats de l'URSS entre 1983 i 1991; la seva millor posició final l'obtingué el 1986, quan empatà empatà als llocs 2n-6è rere Vitaly Tseshkovsky, a Kíev.[5] Ha guanyat el Campionat d’Ucraïna en tres ocasions, els anys 1980, 1981 i 1986.[6] En competicions per equips, va representar Ucraïna a la XXXI Olimpíada, Moscou 1994, la XXXII Olimpíada, Erevan 1996, i la XXXIII Olimpíada, Elista 1998, guanyant dues medalles per equips, d’argent el 1996 i de bronze el 1998.

Malaniuk és reconegut per les seves importants col·laboracions a la teoria d'obertures. Conjuntament amb Sergey Dolmatov, Mikhaïl Gurévitx i Ievgueni Baréiev, la seva adhesió a tota costa a la variant Leningrad de la defensa holandesa (descrita com a un híbrid de l’holandesa i l'índia de rei) sistema al qual hi va aportar una nova interpretació dinàmica els 1980s, cosa que va conduir a un gran ressorgiment de l'interès en aquesta línia, que té el seu principal atractiu en el fet que ofereix a les negres l'oportunitat de desequilibrar la posició i lluitar pel punt sencer. El sistema ha esdevingut una opció popular per als jugadors en tots els nivells, després de la publicació de diversos llibres i guies teòriques.

A un nivell menor, ell i en Vladimir Akopian són coneguts pels seus intents de fer reviure la variant Spielmann (4.Db3) de la defensa nimzoíndia, tot i que no hi han tingut massa èxit.

El 2001, l'escaquista i periodista d'escacs rus Ievgueni Atarov va informar que Malaniuk estava greument malalt i estava passant per una sèrie d'operacions quirúrgiques, el finançament de les quals s'havia convertit en un motiu de preocupació.[7]

Partida notable[modifica | modifica el codi]

Polugaevsky-Malaniuk, USSR Ch. 1983, Leningrad Holandesa, 0-1 Les negres es llencen a un atac al flanc de rei alhora que neutralitzen acuradament les amenaces blanques al centre.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Volodímir Malaniuk» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 26 de novembre de 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 25 de març de 2014].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Volodímir Malaniuk «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 26 de novembre de 2011].
  4. El campió fou Li Chao: Crowther, Mark. «Doeberl Cup 2010» (en anglès). TWIC 805: London Chess Centre, 12 d'abril de 2010. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  5. «Quadre de classificació del 46è Campionat de l'URSS, Kíev 1986». narod.ru. [Consulta: 4 de gener de 2012].
  6. «Historial del Campionat d'escacs d'Ucraïna» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  7. «The Week in Chess: FIDE World Chess Championships» (en anglès). TWIC.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volodímir Malaniuk



Títols
Precedit per:
Vladímir Okhotnik
Campió d'Ucraïna
1980-1981
Succeït per:
Konstantin Lerner
Precedit per:
Valeri Neverov
Campió d'Ucraïna
1986
Succeït per:
Viktor Moskalenko