Wanda Landowska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wanda Landowska el 1907

Wanda Landowska (Varsòvia, Polònia, 5 de juliol de 1879 - Lakeville, Connecticut, Estats Units, 16 d'agost de 1959) va ser una clavecinista, compositora, pianista i musicòloga polonesa, posteriorment naturalitzada francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià els estudis de piano quan només comptava tres anys. Primer estudià amb Jan Kleczynski en el Conservatori de Varsòvia i posteriorment en el de Berlín, on fou deixebla d'Heinrich Urban. Poc temps després es casà amb Henri Lew i a partir de 1900 residí a París, on inicià una profunda tasca de redescobriment d'un gran nombre d'obres del barroc, especialment de clavecí, instrument que rehabilità del més absolut oblit.

Ensenyà en la Schola Cantorum i Pleyel li construí un clavecí que estrenà en el Festival Bach de Breslau el 1912 i que assenyalà el principi de la recuperació d'aquest instrument per a la interpretació de la música antiga. Entre 1913 i 1919, fou professora de la Hochschule de Berlín, i després de la guerra, de bell nou a França, fou professora de l'Escola Normal de Música. El 1927, fundà una escola de música antiga amb Alfred Cortot a Saint-Leu-la-Forêt. En aquesta escola s'hi formà tota una generació de clavecinistes i pianistes, entre els quals destaquen Gerlin, Curzon, Puyana, Marisa Regules i van de Wiele. Durant la II República va fer diversos concerts acompanyant la soprano espanyola Angeles Ottein.

El 1941, s'instal·là a Nova York. Entre 1949 i 1946, enregistrà per primera vegada la integral de El clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach utilitzant un clavecí. També als Estats Units continuà amb la seva labor pedagògica. Està considerada una de les figures que més influïren en el redescobriment del clavecí en el segle XX. Francis Poulenc li dedicà el seu bell Concert Champêtre (1929) i Manuel de Falla el Concert per clavecí (1926).

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Johann Sebastian Bach: El clavicèmbal ben temperat BWV 846 a 869 i BWV 870 a 893.
  • Johann Sebastian Bach: Variacions Goldberg BWV 988, Concert italià BWV 971, Fantasia cromàtica i fuga BWV 903.
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concerts per a piano n. 13 K 415 i n. 22 K 482 amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York dirigida per Arthur Rodzinski

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wanda Landowska
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàg. 255. Enciclopedias Planeta