Yokihi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaYokihi
楊貴妃 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKenji Mizoguchi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDaiei Film i Shaw Brothers Studio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióYoshikata Yoda Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFumio Hayasaka Modifica el valor a Wikidata
ProductoraKadokawa Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDaiei Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióXi'an Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatYang Guifei Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0048820 Filmaffinity: 151908 Allocine: 4895 Rottentomatoes: m/the-princess-yang-kwei-fei-yokihi Letterboxd: princess-yang-kwei-fei Allmovie: v39224 TCM: 491752 TMDB.org: 91426 Modifica el valor a Wikidata

Yokihi (楊貴妃 en el seu títol original en japonès) és una pel·lícula de l'any 1955 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Machiko Kyô i Masayuki Mori.[1]

Argument[modifica]

La Xina, al segle viii. L'emperador Xuanzong de Tang (Masayuki Mori) està trist per la mort de l'emperadriu Yang Guifei (Machiko Kyô), a qui estimava molt. Mentre a la ciutat de Xangai uns homes conspiren per a enderrocar la dinastia Tang, l'emperador desatén els assumptes d'estat. Dolgut i amargat, alleuja el seu dolor amb la composició musical. Amb la complicitat d'una poderosa abadessa, el cobdiciós general An Lu Shan (Sô Yamamura) li portarà a palau una noia, de sorprenent semblança física amb la difunta emperadriu. L'emperador quedarà corprès de la bellesa de Yokihi, creient retrobar-hi la seua estimada muller.[1]

Context històric i artístic[modifica]

Yokihi és, possiblement, el més bell i trist conte d'amor de tota la història del cinema. La trastornadora malenconia de l'emperador Xuanzong va inspirar llegendes i poemes, base per a la primera pel·lícula en color -un groguenc i vermellós Daieicolor- de Kenji Mizoguchi. És aquest un hipnòtic i sensual relat sobre la recerca de la felicitat, l'enyor i els deliris de l'amor. Anticipant-se a Alfred Hitchcock (Vertigen (D'entre els morts), 1958) i François Truffaut (L'habitació verda, 1978), Mizoguchi s'atansa amb bon gust i estètica magistral al tema de la necrofília romàntica: el de l'emperador és un amor obsessiu i malaltís per una amant morta, una dona als seus ulls única i irreemplaçable, a la qual l'inconsolable enamorat (encegat pel desig de recuperar-la) creurà retrobar en una altra dona físicament semblant. Aquesta darrera és una atractiva, sensual i ambiciosa cortesana, que caracteritza en pantalla Machiko Kyô. L'actriu, que havia estat descoberta per Akira Kurosawa a Rashōmon (1950), intervindria en algunes de les millors pel·lícules de Mizoguchi i seria posteriorment sol·licitada per Hollywood, formant parella amb Marlon Brando en The Teahouse of the August Moon (Daniel Mann, 1956).[1]

Narrada amb un savi ús de l'el·lipsi i molt de talent en conferir una bellesa gairebé pictòrica a les visualitzacions, Mizoguchi signaria, una vegada més, un film de gran qualitat artística i d'extraordinària força expressiva. Obra mestra del cinema romàntic i d'insinuacions sobrenaturals, Yokihi seria merescudament guardonada en una de les edicions del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Malalt de leucèmia, Mizoguchi va morir dos anys després de roda aquesta pel·lícula.[1]

Frases cèlebres[modifica]

«
"Yang Guifei, Yang Guifei..., on ets, estimada? On ets, estimada?... Contesta'm. La vellesa no em permet fruir dels plaers terrenals, però el teu record perviu en mi. Estimada Yang Guifei, parlem, contesta'm... On ets, amor meu?" (L'emperador Xuanzong de Tang interpretat per Masayuki Mori)[1]
»

Curiositats[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 137.
  2. 2,0 2,1 2,2 Trivia - IMDb (anglès)
  3. Filmaffinity (castellà)

Enllaços externs[modifica]