Zeunerita
 Zeunerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O |
| Epònim | Gustav Zeuner |
| Localitat tipus | mina Weißer Hirsch Mine, Neustädtel, Schneeberg, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
| Dana | 40.2a.14.1 |
| Heys | 20.7.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,1797(3) Å; c = 20,857(1) Å; |
| Grup espacial | i4/mmm |
| Color | groc verdós a verd maragda |
| Exfoliació | excel·lent |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Densitat | 3,47 g/cm³⁺ (mesurada); 3,57 g/cm³⁺ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,610 a 1,613 nε = 1,582 a 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Pleocroisme | visible |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Zeu |
| Referències | [1] |
La zeunerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom del físic alemany Gustav Anton Zeuner (1828-1907).[2] És un mineral radioactiu.
Característiques[modifica]
La zeunerita és un arsenat de fórmula química Cu(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
La zeunerita es forma com a mineral secundari en dipòsits d'urani amb arsènic.[3] A Catalunya ha estat descrita la mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà).[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zeunerita |
- ↑ «Zeunerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ A. Weisbach (1872) Neues Jahrbuch für Mineralogie, 206-208; Palache, C., Berman, H., & Frondel, C.
- ↑ Barthelmy, Dave. «Zeunerite Mineral Data». [Consulta: 23 juny 2017].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 1r gener 2024].