Gimnàstica: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 95.166.168.247 (discussió) fins l'última edició de: Viaranyestelat |
add link |
||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://gymnastic.client.jp/us/ G-Flash] |
|||
* [http://www.gimcat.com/ Federació Catalana de Gimnàstica] |
* [http://www.gimcat.com/ Federació Catalana de Gimnàstica] |
||
* [http://www.fgvalenciana.com/ Federació Valenciana de Gimnàstica] |
* [http://www.fgvalenciana.com/ Federació Valenciana de Gimnàstica] |
||
Revisió del 08:43, 12 maig 2012
La gimnàstica és un esport que consisteix en l'execució exacta i harmònica d'una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Història
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom, ja que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu. La paraula gimnàstica es va aplicar al principi al joc dels atletes que corrien, saltaven, lluitaven i llançaven el disc i la barra. Més tard, els recintes plantats d'arbres o els locals coberts dedicats als jocs atlètics van ser el punt de cita de quants volien conrear la seva intel·ligència i la seva força. Mentre que a l'Antiga Grècia els doris, raça conquistadora, es dedicaven a la gimnàstica amb finalitats guerreres, els atenencs buscaven en aquells exercicis la salut del cos i de l'esperit, l'harmonia i la gràcia.
Els romans de la República es van dedicar amb entusiasme a la marxa, l'equitació i altres exercicis gimnàstics. No poques vegades, després d'un exercici violent es llançaven al Tíber com els espartans al Eurotas. Plutarc refereix que Cèsar va aconseguir guarir-se una neuràlgia fent que un esclau fes un massatge als seus músculs. Amb tot, els romans no van practicar mai la veritable gimnàstica, la d'Atenes. Només van prendre de Grècia els exercicis als circs, adaptant al seu caràcter cruel els exercicis grecs i transformant així en combats de gladiadors els jocs dels atletes grecs.
L'edat mitjana no va conèixer la gimnàstica. Únicament, alguns aristòcrates van continuar exercitant-se en justes i torneigs sota la seva armadura de ferro, en el que no es poden considerar exercicis gimnàstics. El cristianisme, tan hostil a la nuesa corporal, gens va fer per a realçar o establir els exercicis corporals. La veritable gimnàstica va ser defensada pels filòsofs reformadors Martí Luter, Ulrico Zuinglio o Philipp Melanchthon.
No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al segle XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling hi van donar forma i van crear el material específic i els aparells que encara avui es fan servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l'execució dels exercicis.
Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de Gimnàstica (Fédération Internationale de Gymnastique) (creada el 1881), que organitza les grans competicions internacionals: els campionats del món cada dos anys senars (des del 1963) i els Jocs Olímpics (la Gimnàstica Artística o anomenada també Gimnàstica Artística Esportiva o Gimnàstica Esportiva, des de l'inici i la Gimnàstica Rítmica des del 1984 i el Trampolí des del 2000).
Disciplines gimnàstiques
La gimnàstica moderna, regulada per la FIG se composa de sis disciplines:
Gimnàstica general
La gimnàstica general és una disciplina en la qual participa gent de totes les edats en grups des de 6 fins a 150 gimnastes que executen coreografies de manera sincronitzada. Els grups poden ser d'un sol gènere o mixts.
Gimnàstica artística
La gimnàstica artística o esportiva, és practicada tant en categoria masculina com femenina. Cada grup realitza diferents proves sobre diferents aparells. Els homes participen en les barres paral·leles, la barra fixa, les anelles, els salts sobre cavall, el cavall amb arcs i exercici de terra acrobàtics amb les mans lliures. Les dones participen en les barres asimètriques, el salt sobre cavall, la barra d'equilibris, i exercici de terra practicat amb música, la qual cal seguir amb harmonia.
Tradicionalment, a nivell internacional, la competició està dividida en dues actuacions diferents, l'obligatòria i l'opcional. En la part obligatòria, els diferents competidors han de realitzar la mateixa rutina. En l'opcional, els gimnastes realitzen coreografies pròpies.
Gimnàstica rítmica
La gimnàstica rítmica s'executen cinc rutines amb cinc aparells diferents: pilota, cinta, cercle, maces i corda. Els exercicis es realitzen sobre un tapís, on s'ha de coordinar el ball amb totes l
Gimnàstica aeròbica
La gimnàstica aeròbica, abans coneguda com aeròbic esportiu, és una disciplina de la gimnàstica en la qual s'executa una rutina d'entre 100 i 110 segons amb moviments d'alta intensitat derivats de l'aeròbic tradicional a més d'una sèrie d'elements de dificultat. Aquesta rutina ha de demostrar moviments continus, flexibilitat, força i una perfecta execució en els elements de dificultat.Aquesta es una de les que mes perds calories una sesio per dia i anira molt bé
Gimnàstica acrobàtica
La gimnàstica acrobàtica també coneguda com esport acrobàtic o acro-sport és una disciplina de grup en la qual existeixen les modalitats de parella masculina, parella femenina, parella mixta, trio femení i quartet masculí, on es realitzen rutines amb el cap, mans i peus del company, amb un acompanyament musical.
Trampolí
La disciplina de trampolí consisteix de quatre modalitats: minitramp, doble minitramp, trampolí i tumbling, dels quals només l'individual està inclòs als Jocs Olímpics. Consisteix en fer acrobàcies aèries des d'un llit elàstic en una successió de salts.