127a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)
| Tipus | Brigada Mixta  |
|---|---|
| Data de lleva | 289 d'abril de 1937 |
| Dissolució | març de 1939 |
| País | .svg){kind=small} Segona República Espanyola |
| Branca |  Exèrcit Popular de la República |
| Part de | 28a Divisió (Exèrcit Popular de la República) |
| Comandants | |
| Oficials destacats | Máximo Franco Cavero Esteve Serra Colobrans |
| Guerres i batalles | |
| Guerra Civil espanyola | |
La 127a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola. Pertanyia a la 28a Divisió, va tenir un paper rellevant durant la contesa i va arribar a operar als fronts d'Aragó i Extremadura.
Historial
[modifica]La unitat va ser creada el 28 d'abril de 1937,[1] al front d'Osca, a partir de l'antiga columna «Roja i Negra».[2] El comandament de la brigada va recaure en el major de milícies Máximo Franco Cavero,[3] amb el tinent d'infanteria Ramón de la Torre Martín com a cap d'Estat Major amb l'anarcosindicalista Manuel Lozano Guillén com a comissari polític.[1] Va quedar integrada en la 28a Divisió,[4] que havia estat l'antiga Divisió «Ascaso». Al juny va prendre part en l'ofensiva d'Osca i uns mesos després també participaria en l'ofensiva de Saragossa, atacant la localitat de Zuera —sense èxit—.[n. 1] Durant la batalla de Terol, mentre les brigades 125a i 126a participaven en els combats, la 127a BM va romandre situada a l'Alt Aragó com a força de reserva de l'Exèrcit de l'Est.[6][7]
El 9 de març de 1938, després del començament de l'ofensiva franquista al front d'Aragó, la brigada va rebre l'ordre de marxar al sector amenaçat per a tractar de contenir l'atac enemic.[8] El dia 11, no obstant això, la brigada es va desbandar davant el contacte amb l'enemic en la zona d'Alagón-Oliete; el 13 de març va perdre les localitats d'Andorra, Ariño i Alloza, havent de replegar-se cap a la zona situada entre Terol i Escorihuela, on es trobava cap al 23 d'abril. Les seves restes van acabar reintegrant-se en l'antiga divisió.[9] La 127a Brigada, que va sofrir un important crebant, va haver de ser retirada a Calles per a ser sotmesa a una reorganització.[10]
El mes d'agost va ser enviada com a reforç al capdavant d'Extremadura, ara sota el comandament del major de milícies Esteve Serra Colobrans. La brigada va intervenir en el contraatac republicà que va seguir a l'ofensiva franquista en la bossa de Mèrida, on la 127a BM va tenir un bon comportament; després de travessar el riu Zújar, va prendre el vèrtex Manoquín i va continuar avançant fins a la rodalia Castuera. Va romandre en aquest sector fins a ser retirada per a cobrir les baixes sofertes. El gener de 1939 va intervenir en la batalla de Peñarroya, participant en la ruptura del front i aconseguint avançar les serres Patudaa i Trapera. La unitat seria dissolta al final de la contesa.[n. 2]
Comandaments
[modifica]- Comandants
- Major de milícies Máximo Franco Cavero;[12]
- Major de milícies Esteve Serra Colobrans;[13]
- Comissaris
- Manuel Lozano Guillén, de la CNT;[14][15]
- Caps d'Estat Major
- Tinent d'infanteria Ramón de la Torre Martín;
- Major de milícies Enrique Genovés Guillén;
Notes
[modifica]- ↑ On va actuar com a reforç de la 27a Divisió, després que aquesta unitat hagués xocat repetidament contra les defenses franquistes.[5]
- ↑ Segons José Manuel Martínez Bande, durant el cop de Casado la 127a Brigada mixta s'hauria posicionat al costat de les forces «casadistes».[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Engel, 1999, p. 113.
- ↑ Casanova, 1985, p. 254.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 170.
- ↑ Casanova, 1985, p. 114, 254.
- ↑ Téllez, 1996, p. 68.
- ↑ Engel, 1999, p. 113-114.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 422.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 400.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 473.
- ↑ Engel, 1999, p. 114.
- ↑ Martínez Bande, 1985, p. 280.
- ↑ Álvarez Fernández, 2007, p. 245.
- ↑ Téllez, 1996, p. 67.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 185.
- ↑ Téllez, 1996, p. 234.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Álvarez Fernández, José Ignacio. Memoria y trauma en los testimonios de la represión franquista. Barcelona: Anthropos, 2007.
- Casanova, Julián. Anarquismo y revolución en la sociedad rural aragonesa, 1936-1938. Siglo XXI Editores, 1985.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Martínez Bande, José Manuel. El final de la Guerra Civil. Madrid: San Martín, 1985. 84-7140-232-7.
- Téllez, Antonio. La Red de Evasión del Grupo Ponzán. Anarquistas en la guerra secreta contra el franquismo y el nazismo (1936-1944). Barcelona: Editorial Virus, 1996.
