AK-47

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaAK-47
АК-47.jpg
AK-47 amb la baioneta calada
TipusFusell d'assalt
País d'origenUnió Soviètica Unió Soviètica
EpònimMikhaïl Kalàixnikov Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveiDes de 1949 - present
GuerresGuerra civil laosiana, Guerra civil de Cambodja, Guerra cambodjana-vietnamita, Guèrra Sinovietnamiana (oc) Tradueix, guerra d'Afganistan, guerra Iran-Iraq, guerra del Golf, guerra de la independència croata, Guerra de Bòsnia, Guerra de l'Iraq, Guerra contra el narcotràfic a Mèxic, Cambodian–Thai border dispute (en) Tradueix, crisi líbia, guerra civil siriana, guerra civil iraquiana (2014-2017) i conflicte al nord del Mali Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Dissenyada1944-1946
DissenyadorMikhaïl Kalàixnikov
FabricantIzhmash
Quantitat80.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Pes4,3 kg sense cartutxos
Longitud87,0 cm
Longitud del canó41,5 cm
Munició7,62 x 39 mm
Calibre7,62 mm
Sistema de tretautomàtic, operació per gasos
Cadència de tir600 trets/minut
Velocitat de la bala715 m/s
Abast efectiuefectiu 300 m en mode automàtic, 400 m en mode semiautomàtic[1]
Carregadorde 20 i 30 cartutxos d'un sol ús, també compatible amb carregadors de tambor de 40 i 75 cartutxos
MiresMires metàl·liques ajustables per objectius de 100 a 800 m

L'AK-47 o Kalàixnikov (en rus: Автомат Калашникова-47) és un fusell d'assalt soviètic dissenyat per Mikhaïl Kalàixnikov, combatent rus durant la Segona Guerra Mundial. Les sigles AK-47 corresponen a "Avtomat Kalàixnikov, model 1947". El 1949 les Forces Armades de l'URSS el van adoptar com a arma principal de la infanteria, encara que no va ser fins a 1954 quan va entrar en servei a gran escala. Posteriorment fou escollit per gran part dels estats de l'òrbita soviètica com a arma reglamentària per als seus exèrcits.

Característiques[modifica]

AK-47 Model II. L'AK-47 o Kalàixnikov és considerat per molts com un fusell de revolucionaris.

El que fa peculiar aquest fusell d'assalt és el seu enginyós sistema de recàrrega de cartutxos, que utilitza la força dels gasos d'expulsió produïts pel tret per a facilitar la col·locació d'un nou cartutx a la recambra i expulsar el casquet ja utilitzat. En aquest sistema, el subministrament de força per al funcionament de l'arma es realitza mitjançant la presa d'una petita quantitat dels gasos impulsors del tret, una vegada que la bala ha passat fins a la boca. Aquest gas es dirigeix fins a una presa, a través de la qual entra al tub de gas de l'arma; allí empeny un pistó, que està connectat al forrellat i al seu dispositiu de tancament. Primer obre el forrellat i l'empeny enrere; després, una molla recuperadora exerceix aquesta acció endavant per a repetir el cicle. Això fa que l'arma tingui un retrocés menor i, conseqüentment, que la fiabilitat del tret sigui major. El seu carregador corbat, que li confereix una major capacitat en un espai menor, és també signe distintiu d'aquest fusell d'assalt. Es tracta d'un dels primers fusells amb peces de plàstic (per exemple, l'empunyadura de baquelita), la qual cosa fa que sigui fàcilment reparable.

L'AK-47 és famós per la seva gran fiabilitat; suporta condicions atmosfèriques molt desfavorables sense cap incident; s'ha demostrat que l'arma continua disparant tot i ser llançada al fang, submergida en aigua, oxidada ,en flames i atropellada per una camioneta. Algunes unitats amb desenes d'anys de servei actiu no presenten cap problema. L'arma és molt segura i permet a un tirador mitjà arribar a un blanc humà a quatre-cents metres de distància.

Posteriorment van sorgir nous models, fins i tot una versió curta coneguda com a AKM, dissenyada per a les unitats de paracaigudistes i les tripulacions de vehicles blindats, dotada de culata plegable. Un dels canvis més notables tingué lloc a la dècada dels setanta, amb un recalibratge a un cartutx nou, que passà així del 7,62x39 al 5,45x39, l'equivalent al 5,56x45 OTAN (també anomenat .223 Remington, i utilitzat per molts altres fusells moderns, com els AR-15/M-16 nord-americans o els CETME L espanyols). Els models d'aquest calibre van passar a anomenar-se AK-74 (també en referència a l'any d'adopció, el 1974).

Actualment la fàbrica d'armes russa Ijmaix encara fabrica versions d'aquesta arma, tals com els AK-101, AK-102, AK-103, AK-74M, AKM... tant en calibre 5,56 mm com en 7,62 mm.

L'han fabricat molts estats, entre els quals la Xina, Corea, antics membres del Pacte de Varsòvia i fins i tot s'han trobat models fabricats per tribus del Pakistan. Tot i que segons la procedència de fabricació s'han incorporat certes variacions. Per exemple, la versió coreana és més llarga, la txecoslovaca més lleugera, la romanesa consta d'un canò més llarg i pesat, etc. Tot plegat ha convertit l'AK-47 és una de les armes més sol·licitades per al combat irregular, grups paramilitars, organitzacions terroristes, milicies, narcotraficants..., sent la Guerra del Vietnam un dels moments àlgids de l'arma.

Curiositats[modifica]

  • A Mèxic popularment se'ls anomena "Cuerno de chivo", per la forma del carregador. A més, és àmpliament referenciat en pel·lícules sobre el narcotràfic.
  • AK-47 també és el nom d'una varietat de marihuana.
  • El jugador de bàsquet rus Andrei Kirilenko és conegut amb el sobrenom d'AK-47, degut a les seves inicials i al dorsal que llueix al seu equip.

Referències[modifica]

  1. Bidwell, Shelford. The Encyclopedia of land warfare in the 20th century, p. 199. Spring Books, 1977.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]