Afroamericans a Califòrnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


El terme afroamericans a Califòrnia (o afroamericans de Califòrnia) defineix a aquelles persones que formen part del grup ètnic dels afroamericans que viuen a l'estat de Califòrnia, als Estats Units. El 2016 el 6,5% dels 39.250.017 californians eren afrodescendents (2.551.251 persones).[1] El 2017 es creu que hi havia 2.299.072 afroamericans a Califòrnia (6%).[2] Segons la pàgina web de blackdemographics, el cens de 2014 indicava que hi havia 2.965.376 afroamericans a Califòrnia (8% del total de l'estat), cosa que el converteix en el cinquè estat dels Estats Units amb més població negra. Les zones amb més afroamericans són Los Angeles - Long Beach (1.230.023), San Francisco - Oakland (471.566), Sacramento (158.426) i San Diego (158.213).

Les persones amb avantpassats africans que van aparéixer per primera vegada a l'actual Califòrnia proveniren de Mèxic durant l'època de l'Imperi Espanyol.[3] El 1850 hi ha el primer cens que mostra el número de negres que hi havia a Califòrnia: 962 persones i al 1860 n'hi havia 4.086.[4] Al 1910 ja hi havia 22.000 afrodescendents a Califòrnia.[5][6] Abans de la Segona Guerra Mundial menys d'un 1% de la població de Califòrnia eren afrodescendents.[5] Després de la Segona Guerra Mundial va augmentar molt el número de persones negres a Califòrnia.[7]

Història[modifica | modifica el codi]

A partir de mitjans del segle XIX van anar arribant afrodescendents a Califòrnia, a on eren discriminats per la població blanca.[8] A les dècades de 1850 i 1860 els afroamericans californians es van començar a organitzar per a lluitar pel seu dret a vot i per a poder testificar en un judici contra la població d'origen europeu, cosa que no van aconseguir fins que l'estat va ratificar la quinzena esmena de la Constitució dels Estats Units[8] al 1962.[9] El 1880 es va legislar contra la segregació escolar dels afroamericans.[8]

A la última dècada del segle XIX hi va haver un gran augment de la població negra de Califòrnia que va aconseguir avanços polítics, tot i que encara continuava patint discriminació laboral i habitacional.[8] En el cens de 1890 apareix que hi havia 11.322 afrodescendents a Califòrnia. Aquests estaven discriminats en el habitatge, el treball i en els serveis públics. A la última dècada del segle XIX es van establir branques de la Afro-American League (posteriorment el Afroamerican Council) a les ciutats de Bakersfield, Los Angeles, Fresno, Monrovia, Marysville, Oakland, Riverside, Pasadena, Sacramento, San Francisco, San José i Stockton per a lluitar contra la discriminació del seu poble. A més també es van crear clubs de dones, molts dels quals estaven afiliats al California Association of Colored Women's Club. Amb la seva lluita, tot i que no es va acabar la fi de la discriminació racial dels negres californians en tots els àmbits, van aconseguir que es prohibís la discriminació en els serveis públics.[8]

Durant els primers quaranta anys del segle XX es va doblar la població d'afroamericans californians cada deu anys. Per exemple, al 1910 ja eren 20.000. Aquest augment de població negra de Califòrnia va fer que es creessin noves associacions activistes a favor dels seus drets. El 1914 es va crear a Los Angeles una branca de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP).[8]

El 1918 Frederick Roberts va esdevenir el primer congressista estatal negre (pel districte 74è) pel Partit Republicà i va aconseguir que es votessin lleis contra la discriminació dels afrodescendents.[8] El 1920 ja hi havia 40.000 negres californians. Alguns dels líders afrodescendents californians com els editors del California Eagle van esdevenir seguidors de la Universal Negro Improvement Association (UNIA) de Marcus Garvey, però el 1921 diversos centenars dl miler de membres de la UNIA de Los Angeles la van abandonar. A principis de la dècada de 1920 es va crear una branca de la National Urban League a Los Angeles, que també va tenir una branca a la Zona de la Bahia després de la Segona Guerra Mundial.[8]

Demografia i geografia[modifica | modifica el codi]

Mitjans de Comunicació[modifica | modifica el codi]

El 1919 es van mencionar per primera vegada a afroamericans residents de Califòrnia per part de l'historiador Delilah Beasley.[5] Posteriorment hi va haver més informació sobre afroamericans en diaris com The Journal of Negro history i The Journal of African American History.[10] A Califòrnia hi ha altres publicacions afroamericanes com el California Eagle, el California Voice i el Los Angeles Sentinel.[5]

Educació[modifica | modifica el codi]

Persones notables[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «QuickFacts California». United States Census Bureau. [Consulta: 18 maig 2017].
  2. «Population Demographics for California 2017 and 2016». suburbanstats.org. [Consulta: 19 maig 2017].
  3. Taylor, Quintard «African American Men in the American West, 1528-1990». The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 569, 1 gener del 2000, pàg. 102-119.
  4. Bradford, Eric, 2008: "Free African American Population in the U.S: 1790-1860" a NCpedia Home Page
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Moore, Shirley Ann Wilson «African Americans in California: A Brief Historiography». California History, 75 (3), 01-01-1996, pàg. 194-197. DOI: 10.2307/25177592.
  6. Campbell, Marne L. «AFRICAN AMERICAN WOMEN, WEALTH ACCUMULATION, AND SOCIAL WELFARE ACTIVISM IN 19TH-CENTURY LOS ANGELES». The Journal of African American History, 97 (4), 1 gener del 2012, pàg. 376-400. DOI: 10.5323/jafriamerhist.97.4.0376.
  7. «California». blackdemographics.com. [Consulta: 19 maig 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Leonard, Kevin Allen «California» (en anglès). Encyclopedia of African american History. 1896 to the present. Volume 1. Oxford University Press, Volum 1, 2009, pàg. 323.
  9. «The fifteenth Amendment. Ratification». Harpweek. [Consulta: 22 maig 2017].
  10. Franklin, V.P. «Introduction. The African American Experience in the Western States». The Journal of African American History, 91 (1), 20-05-2017, pàg. 1-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]