Afrollatinoamericans als Estats Units

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàAfrollatinoamericans als Estats Units

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
LlenguaAnglès estatunidenc • castellà • Llengües criolles basades en el castellà • Spanglish • anglès de Nova York
Grups relacionatsAfrollatinoamericans i altres llatinoamericans • Afroamericans estatunidencs • africans • altres estatunidencs • Afrocaribenys
Geografia
Originari deEstats Units d'Amèrica (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Nord-est dels Estats Units • Oest Mitjà • Costa Oest dels Estats Units • Texas • Florida

En els Estats Units, els Hispans Negres[1] o els Afro-Hispans (en castellà: Afrohispano), com són classificats oficialment per l'Oficina del Cens dels Estats Units, laOficina d'Administració i Pressupost i per altres agències governamentals dels EUA, són aquelles persones que, són afrodescendents provinents de Llatinoamèrica, i/o que tenen el castellà com la seva llengua materna.[2]

La Hispanicitat és independent de la raça, és considerada com una categoria ètnica que és diferent a una categoria racial, que és la que té en compte oficialment la Oficina del Cens dels Estats Units. Aquesta, en la categoria de "negres", hi comptabilitza tots aquells que són afrodescendents, siguin hispànics o no.

Informació demogràfica[modifica]

En Estats com Nova York, Massachusetts, Pennsilvània, Nova Jersey, i Connecticut és on i ha un percentatge més alt d'hispans que s'identifiquen com negres. Als Estats Units, un 25% dels hispans s'identifiquen com a negres, tot i que només són considerats afrodescendents un 2,5% dels hispanoamericans que viuen als Estats Units.[3] En general, la regió de Nord-est és la que té la concentració més gran d'Hispans Negres, això és degut sobretot a que hi ha grups destacats de porto-riquenys i dominicans i de caribenys en general a la regió.[4]

Els afrollatinoamericans representen el 2,5% de tots els llatins que viuen als Estats Units. La majoria d'Hispans Negres dels Estats Units formen part de grups dominicans i porto-riquenys.[5][6][7] A part, també hi ha molts afrollatinoamericans que formen part de les comunitats immigrades de Cuba, del nord de Sud-amèrica, del Carib i d'Amèrica Central.[8]

Un dels aspectes principals que distingeix els afrollatinoamericans dels afroestatunidencs que han nascut al país, és que tenen el castellà com a llengua materna o és la llengua materna dels seus pares i els seus cognoms d'origen castellà. De tots els grups hispans, els Porto-riquenys són els que han tingut una relació més tancada amb la comunitat afroamericana, cosa que ha fet que hi hagi hagut un gran nombre de matrimonis entre ambdós grups humans.[9][10][11]

Des dels inicis de la indústria cinematogràfica els Estats Units hi va haver actors afrollatins que van actuar per a representar afroamericans.[12] Com que aquests tenien accent espanyol, es va acabar suposant que els afroamericans parlaven d'aquesta manera.

Els afrollatins no han tingut un paper gaire destacat entre la comunitat hispana dels Estats Units, cosa que ha fet que molta gent ignori la existència d'hispans afrodescendents. A més a més, alguns afrollatins no es consideren negres si no criolls, afirmant més la seva identitat hispana que no pas l'afrodescendent.

Això també succeeix en els mitjans de comunicació hispans; hi ha veus crítiques que acusen que aquests tracten els afrodescendents de manera estereotipada.[13][14]

Salut[modifica]

Una revisió de vint-i-un estudis ha trobat que els hispans negres tenen pitjor salut que els hispans blancs. Fins aquest moment se'n desconeixen les causes, però hi ha científics que suggereixen que la discriminació racial i la segregació podria contribuir a les diferències de la qualitat de la salut dels llatins dels Estats Units segons quin sigui el color de la seva pell.[15]

Tot i que als afrollatins dels Estats Units se'ls fa definir com a negres o com a hispans, els escriptors afrollatins sovint reflecteixen la seva experiència racialitzada en les seves obres. El terme que és més comunament utilitzat en la literatura per a parlar sobre aquesta ambigüitat i hibridesa multilateral en la identitat i cultura llatina és el de miscegenació.[16]:48 Aquest mestissatge afecta la identitat cultural i racial dels llatins negres i els individus en resulten afectats.:49 Les obres literàries i de recerca dels escriptors afrollatins reflecteixen aquest concepte de mestissatge, ja que no es consideren a si mateix només com a negres o com a llatins..

Contribucions polítiques en els Estats Units[modifica]

A les dècades de 1940 i de 1950 hi van haver diversos afrocubans involucrats en les lluites culturals i polítiques com el Moviment per als Drets Civils i el Moviment del Poder Negre.[17]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «U.S. Census Bureau Guidance on the Presentation and Comparison of Race and Hispanic Origin Data». U.S. Census Bureau, 12-06-2003. [Consulta: 23 gener 2016].
  2. ↑ «Race: 2010 Census of Population, P94-171 Redistricting Data File». U.S. Census Bureau, 2010. [Consulta: 3 novembre 2016].
  3. ↑ «ACS Demographic and Housing Estimates: 2013 American Community Survey 1-Year Estimates». US Census Bureau, 2013. Arxivat de l'original el 2 gener 2016.
  4. ↑ «Coming Out As Black, When You Were Hispanic». npr.org, 06-06-2013. [Consulta: 23 gener 2016].
  5. ↑ Szot, Hilary S. «Black History Month: New Generation Of Afro-Latinos Tackles Race And Identity». Fox News Latino, 26-02-2014. [Consulta: 3 novembre 2016].
  6. ↑ Bailey, Benjamin International Migration Review, 35, 3, 2006, pàg. 677–708. DOI: 10.1111/j.1747-7379.2001.tb00036.x. JSTOR: 2675839.
  7. ↑ Garsd, Jasmine. «'Las Caras Lindas': To Be Black And Puerto Rican In 2013». npr.org, 25-05-2013. [Consulta: 3 novembre 2016].
  8. ↑ Guadalupe, Patricia. «Afro Latinos' Mixed Identity Can Leave Them Out of the Mix». NBC News, 27-02-2014. [Consulta: 3 novembre 2016].
  9. ↑ Cruz, José E. «Interminority Relations in Urban Settings». A: Yvette Marie Alex-Assensoh. Black and Multiracial Politics in America. NYU Press, 2000, p. 96–97. ISBN 978-0-8147-0663-3. 
  10. ↑ Torres, Andrés. Between Melting Pot and Mosaic: African Americans and Puerto Ricans in the New York Political Economy. Temple University Press, 1995, p. 4. ISBN 978-1-56639-280-8. 
  11. ↑ «Detailed tables: Hispanic or Latino By Race». U.S. Census Bureau, 2007. Arxivat de l'original el 10 setembre 2010. [Consulta: 29 novembre 2014].
  12. ↑ «Myth: Hispanics are portrayed accurately on TV». thehispanicmyth.com. Arxivat de l'original el 4 juny 2008. [Consulta: 17 maig 2008].
  13. ↑ Quinonez, Ernesto. «Y Tu Black Mama Tambien: Latinos Are Racist, Too. Just Turn On The Tv». newsweek.com, 19-06-2003. Arxivat de l'original el 27 octubre 2008. [Consulta: 2 maig 2008].
  14. ↑ «Còpia arxivada». , 06-08-2000 [Consulta: 19 març 2020]. Arxivat 2012-09-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 19 març 2020].
  15. ↑ Cuevas, Adolfo G.; Dawson, Beverly Araujo; Williams, David R. American Journal of Public Health, 106, 12, desembre 2016, pàg. 2131–2136. DOI: 10.2105/AJPH.2016.303452. ISSN: 0090-0036. PMC: 5104999. PMID: 27736206.
  16. ↑ Pinn, Anthony B. Ties That Bind: African American and Hispanic American/Latino/a Theologies in Dialogue. Bloomsbury Academic, 2001. ISBN 978-0-8264-1326-0. 
  17. ↑ Choice Reviews Online, 43, 6, 01-02-2006, pàg. 43–3718. DOI: 10.5860/choice.43-3718. ISSN: 0009-4978.

Bibliografia[modifica]

  • RUSQ Afro Latino Archives- Una llista extensiva de llibres, pel·lícules memòries, bases de dades i articles qsobre l'experiència afrollatina dins i fóra dels Estats Units.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Afrollatinoamericans_als_Estats_Units&oldid=32710931»