Albert von Kölliker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlbert von Kölliker

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1817 Modifica el valor a Wikidata
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHauptfriedhof Würzburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohannes Peter Müller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNeurociència, histologia i anatomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòleg, professor d'universitat, anatomista, històleg, neurocientífic, botànic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Würzburg
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–)
Royal Society (1860–)
Acadèmia de les Ciències de Torí (1846–)
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica
Acadèmia de Ciències de Göttingen
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Societat Zoològica de Londres
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohannes Peter Müller i Friedrich Gustav Jakob Henle Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMax Hofmeier Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaKoell. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis
IPNI: 12618-1

Rudolph Albert von Kölliker (Zúric, 6 o 16 de juliol[1] de 1817 - Würzburg, 2 de novembre de 1905) va ser un anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.

Conegut simplement com a Kolliker. Deixeble de Henle i Müller. Escrigué la seva tesi doctoral, Observationes de prima insectorum genesi (1842), sobre la morfogènesi articular dels insectes.[2] Va generalitzar l'ús de les modernes tècniques microscòpiques (fixació de les mostres, microtomia i tinció) en Zoologia.[3]

Destacat membre de nombroses societats científiques de diversos països. A Anglaterra, que va visitar més d'un cop i on tenia molt bona reputació, la Royal Society el va anomenar membre estranger el 1860 i fou convidat a donar la prestigiosa Croonian Lecture l'any 1862.[4] El 1897 li van concedir el més alt rang d'estima, la medalla Copley i la Medalla linneana el 1902.[5] Professor de Fisiologia i Anatomia comparada i microscòpica de la Universitat de Würzburg, destacà pels seus estudis sobre la retina, el múscul llis i els processos de gènesi i diferenciació de les cèl·lules de la sang. Descobrí les mitocòndries i la naturalesa cel·lular a partir dels túbuls seminífers dels espermatozous el 1841.[6] Va definir els mecanismes fisiològics dels cossos cavernosos a partir de les seves característiques tissulars i anatòmiques.[7] Ell i l'anatomista alemany Heinrich Müller (1820-1864) descrigueren conjuntament per primera vegada la correcta disposició dels cons i els bastonets oculars.[8] Va ser l'encunyador del terme 'axó' i un dels principals partidaris de la teoria neuronal de Ramón y Cajal,[9] a qui va conèixer durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín el 1889. Kölliker inclús aprengué el castellà per entendre millor els treballs de Cajal, els quals va difondre entre la comunitat científica de l'època.[10]

L'any 1848, juntament amb el també metge Karl von Siebold, fundà la Revista de Zoologia Científica (Zeitschrift fur wissenschaftliche Zoologie), una de les publicacions biològiques europees més prestigioses fins al 1922.[11] Publicà els seus articles en ella durant quasi 50 anys.[12]

Mantingué tota la vida una bona amistat amb Golgi, a qui va aconsellar sobre diversos temes. Traduí a l'alemany el seu principal llibre Sulla fine anatomia degli organi centrali del sistema nervoso (1886).[13]

A Würzburg, el gener de 1896 va assistir a la demostració pública dels resultats de les investigacions de Röntgen, qui efectuà amb gran èxit una radiografia de la mà de Kölliker.[14] Aquest, impressionat per la transcendència del descobriment, proposà que el mètode fos anomenat "raigs de Röntgen".[15]

El seu cognom abreviat 'Koll.' apareix en la nomenclatura de les espècies botàniques que descrigué per primera vegada. Un rèptil de la família Anguidae que habita al Marroc, Hyalosaurus koellikeri, porta el seu nom.[16]

Obres[modifica]

  • Entwickelungsgeschichte der Cephalopoden (1844). Àmplia monografia sobre l'ontogènia dels cefalòpodes.[17]
  • Das anatomische und physiologische Verhalten der cavernösen Körper der Sexualorgane (1851).[18]
  • Handbuch der Gewebelehre des Menschen (1852). Considerat el primer manual d'histologia humana.[19]
  • On the Action of Urari and of Strychnia on the Animal Economy (1856).[20]
  • Weitere Beobachtungen über die Wirbel der Selachier, insbesondere über die Wirbel der Lamnoidei, nebst allgemeinen Bemerkungen über die Bildung der Wirbel der Plagiostomen (1863). Estudi sobre les vèrtebres dels làmnids i altres peixos cartilaginosos.[21]
  • Über die Darwin'sche Schöpfungstheorie (1864). Comentari sobre les teories de Darwin.[22] Kölliker fou partidari del saltacionisme, una teoria enfrontada al gradualisme darwinià.[23] Considerava teleologista 'L'origen de les espècies' i donà suport a les tesis ortogenèsiques.[24]
  • Icones histiologicae; oder, Atlas der vergleichendern Gewebelehre (1864).[25]
  • Entwicklungsgeschichte des Menschen und der höheren Thiere / Akademische Vorträge von Albert Kölliker. 2., ganz umgearb. Au: für Studierende und Ärztefl. Leipzig: Engelmann, 1879 (1. Aufl. 1861).[26] El seu primer llibre sobre embriologia comparada (Embriologia humana i dels animals superiors).
  • Grundriß der Entwicklungsgeschichte des Menschen und der höheren Tiere (1880).[27]
  • Erinnerungen aus meinem Leben (1899). Llibre de les seves memòries.[28]

Referències[modifica]

  1. ↑ Asimov, Isaac. «Kölliker, Rudolf Albert von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 299. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Kölliker, A «Observationes de prima insectorum genesi: adiecta articulatorum evolutionis cum vertebratorum comparatione» (en llatí). Impensis Meyeri & Zelleri. Turici, 1842, pàgs: 31 [Consulta: 3 juliol 2018].
  3. ↑ Cervantes, E «¿Quién era Kölliker?» (en castellà). Biología y pensamiento, 2013, Nov 6, pàgs: 2 [Consulta: 5 juliol 2018].
  4. ↑ Kölliker, A «The Croonian Lecture: On the Termination of Nerves in Muscles, as observed in the Frog: and on the disposition of the Nerves in the Frog's Heart» (en anglès). Proc R Soc Lond, 1863; 12, pp: 65-84. DOI: 10.1098/rspl.1862.0011 [Consulta: 5 juliol 2018].
  5. ↑ Fye, WB «Rudolf Albert von Koelliker» (en anglès). Clin Cardiol, 1999 Maig; 22 (5), pp: 376-377. ISSN: 0160-9289. PMID: 10326174 [Consulta: 2 juliol 2018].
  6. ↑ Cid, Felipe «Breve historia de las Ciencias médicas» (en castellà). Editorial Espaxs. Barcelona, pàgs: 192.
  7. ↑ van Driel, MF «Physiology of Penile Erection—A Brief History of the Scientific Understanding up till the Eighties of the 20th Century» (en anglès). Sex Med, 2015 Des; 3 (4), pp: 349–357. DOI: 10.1002/sm2.89. PMC: 4721040. PMID: 26797073 [Consulta: 24 setembre 2018].
  8. ↑ Zettler, F; Weiler, R «Neural Principles in Vision» (en anglès). A: Proceedings in Life Sciences. Springer Science & Business Media, 2012; Des, pp: 1-3 ISBN 9783642664328 [Consulta: 22 agost 2018].
  9. ↑ Wade, N; Piccolino, M; Simmons, A «Rudolph Albert von Kölliker» (en anglès). Portraits of European Neuroscientists, 2011, pàgs: 2 [Consulta: 2 juliol 2018].
  10. ↑ Clemares, G «Albert Kölliker, el suizo que descubrió al mundo a Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). La Aldea Irreductible, 2010; Abr 6, pàgs: 3 [Consulta: 3 juliol 2018].
  11. ↑ BHL «Zeitschrift für wissenschaftliche Zoologie» (en alemany). Museum of Comparative Zoology--Biodiversity Heritage Library digitization project, 2009, vols. 1849-1922 [Consulta: 11 octubre 2018].
  12. ↑ Seibold; KT; Kölliker, A «Zeitschrift für wissenschaftliche Zoologie» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1866 (vol. 16), pàgs: 586 [Consulta: 3 juliol 2018].
  13. ↑ Alonso, JR «Los métodos de Golgi» (en castellà). Eds. Universidad de Salamanca, 1994; Feb, pp: 27-29 ISBN 9788474817676 [Consulta: 9 juliol 2018].
  14. ↑ Thali, MJ; Viner, MD; Brogdon, BG «Forensic Radiology in Historical Perspective» (en anglès). Brogdon's Forensic Radiology, Chap. 2. CRC Press, 2010 Nov; 2a Ed, pp: 11-12 ISBN 9781420075632 [Consulta: 3 juliol 2018].
  15. ↑ Buzzi, A «La demostración pública de Röntgen» (en castellà). Rev Argent Radiol, 2015 Jul-Set; 79 (3), pp: 165-169. DOI: 10.1016/j.rard.2015.07.005. ISSN: 1852-9992 [Consulta: 3 juliol 2018].
  16. ↑ Escoriza D, Comas M «Is Hyalosaurus koellikeri a true forest lizard?» (en anglès). Herpetological Conservation and Biology, 2015 Ag; 10 (2), pp: 610-620. ISSN: 1931-7603 [Consulta: 24 agost 2018].
  17. ↑ Kölliker, A «Entwickelungsgeschichte der Cephalopoden» (en alemany). Verlag von Meyer und Zeller. Zürich, 1844, pàgs: 180 [Consulta: 5 juliol 2018].
  18. ↑ Kölliker, A «Das anatomische und physiologische Verhalten der cavernösen Körper der Sexualorgane» (en alemany). Aus den Verhandlungen der Phys. Med. G. v. Würzburg, Bd. II, 1851; 8-9, pàgs: 15 [Consulta: 2 juliol 2018].
  19. ↑ Kölliker, A «Handbuch der Gewebelehre des Menschen» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1852, pàgs: 656 [Consulta: 2 juliol 2018].
  20. ↑ Kölliker, A «On the Action of Urari and of Strychnia on the Animal Economy» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London, 1856; 8, pp: 201–205 [Consulta: 5 juliol 2018].
  21. ↑ Kölliker, A «Weitere Beobachtungen über die Wirbel der Selachier, insbesondere über die Wirbel der Lamnoidei, nebst allgemeinen Bemerkungen über die Bildung der Wirbel der Plagiostomen» (en alemany). H. L. Brönner. Frankfurt am Main, 1863, pàgs: 51 [Consulta: 6 juliol 2018].
  22. ↑ Kölliker, A «Über die Darwin'sche Schöpfungstheorie» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1864, pàgs: 15 [Consulta: 2 juliol 2018].
  23. ↑ Huxley, TH «Criticisms on "The Origin of Species" (1864)» (en anglès). A: The Huxley File (Blinderman, C; Joyce, D). Clark University, 1998, pàgs: 12 [Consulta: 16 agost 2018].
  24. ↑ Di Gregorio, MA «From Here to Eternity: Ernst Haeckel and Scientific Faith» (en anglès). Vandenhoeck & Ruprecht, 2005, pp: 303-305 ISBN 9783525569726 [Consulta: 21 agost 2018].
  25. ↑ Kölliker, A «Icones histiologicae; oder, Atlas der vergleichendern Gewebelehre» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1864, pàgs: 242 [Consulta: 2 juliol 2018].
  26. ↑ Kölliker, A «Entwicklungsgeschichte des Menschen und der höheren Thiere» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1879, pàgs: 1984 [Consulta: 2 juliol 2018].
  27. ↑ Kölliker, A «Grundriß der Entwicklungsgeschichte des Menschen und der höheren Tiere: für Studierende und Ärzte» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1880, pàgs: 446 [Consulta: 2 juliol 2018].
  28. ↑ Kölliker, A «Erinnerungen aus meinem Leben» (en alemany). Wilhelm Engelmann. Leipzig, 1899, pàgs: 454 [Consulta: 2 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert von Kölliker
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_von_Kölliker&oldid=31407279»