Alfons Borrell i Palazón
.JPG) (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alfons Borrell 3 de juny de 1931 Barcelona |
| Mort | 6 octubre 2020 (89 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Formació | Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Gènere | Art abstracte |
| Moviment | Art abstracte |
| Professors | Hermen Anglada i Camarasa |
Signatura  | |
Alfons Borrell i Palazón (Barcelona, 3 de juny de 1931)[1] és un pintor abstracte català,[2] considerat un dels més importants del país.[3]
Biografia
El 1940 la seva família es va traslladar a Sabadell, ciutat on Alfons Borrell viu des dels 9 anys.[4] Després de fer diverses feines ocasionals, el 1950 va completar el servei militar al Port de Pollença (Mallorca), on va assistir al taller d'Hermen Anglada Camarasa[4] i sovintejà amb pintors mitjans de Mallorca. De retorn a Sabadell el 1952, va treballar a la rellotgeria familiar. A Barcelona, va fer dos cursos lliures de dibuix al natural a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on el 1953 va conèixer la que seria la seva dona, Rosa.[4] El 1955 Borrell evolucionà des de la figuració fins a l'expressionisme abstracte. El mateix any, participà amb Joaquim Montserrat en la creació de la Sala d'Art Actual a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i el 1957 va col·laborar a la revista Riutort, dirigida per Andreu Castells, a Sabadell. El 1959 va conèixer Juan-Eduardo Cirlot, el qual més endavant li dedicà un assaig.[2]
El 1969 formà part, amb Antoni Angle, Llorenç Balsach i Grau, Joan Josep Bermúdez, Manuel Duque, Josep Llorens, Joaquim Montserrat i Lluís Vila Plana, seguint el corrent de l’Action painting, del Grup Gallot, el qual va realitzar diverses accions al carrer, a Sabadell i a Barcelona. Convidat pel crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, va participar en l'exposició inaugural del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona, a la cúpula del Cinema Coliseum.[2] Es casà amb la Rosa i en els propers anys van néixer els seus tres fills.
A principis del 60 començà una dècada de recerca i d'investigació, que el portà a la simplificació de la forma i el color. El 1971 va participar en la creació de la Sala Tres a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1973 va treballar en l’ordre i les simetries, amb una producció en la qual destaquen canvis en els materials i en la manera d’utilitzar-los: va adoptar la pintura acrílica en substitució de l'oli.
El 1975 va tenir lloc la primera exposició retrospectiva de la seva obra, a Sabadell. L'any següent va participar en l'exposició "pintura I" a la Fundació Joan Miró, on va sorgir com un dels principals representants de la nova generació de pintors catalans influïts per l'obra de Joan Miró, Antoni Tàpies o Albert Ràfols-Casamada.[2]
L'any 1977 entrà en contacte amb Lluís Maria Riera, director artístic de la Galeria Joan Prats, i conegué Joan Brossa, inici d’una fecunda amistat.
El 1978 Borrell va tenir una exposició individual a l'espai 10 de la Fundació Joan Miró i col·laborà en la revista Èczema. Va ser seleccionar per participar en l'exposició "Seny i rauxa. 11 artistes catalans", al Centre Georges Pompidou de París. El 1979 va començar a exposar regularment a la Galeria Joan Prats de Barcelona (1982, 1986, 1990, 1992, 1994...) i des de llavors les seves obres s'han exhibit en importants esdeveniments a França, a Alemanya, els Estats Units i el Japó.[2]
La seva pintura rep o ha rebut el suport de crítics com Juan Eduardo Cirlot, Alexandre Cirici, Maria Lluïsa Borràs, Maria Josep Balsach, Pilar Parcerisas, Manuel Guerrero i els escriptors i artistes Joan Brossa, Vicenç Altaió, Joaquim Sala-Sanahuja o Perejaume[2] i Oriol Vilapuig.
El 1982 Borrell realitzà tres dissenys per al Teatre Estable a Sabadell. Entre 1983 i 1996 va ser professor de pintura a l'Escola Illa, escola municipal d'arts i oficis de Sabadell. El 1986 va presentar un projecte d'espai públic a Sabadell, que no es va acabar duent a terme. El 1987 va realitzar la seva primera exposició individual a París. La seva crisi després de la mort de la seva dona Rosa, el 1988, va donar com a resultat l'evolució de la seva pintura en el sentit d'un radicalisme formal.[2]
El 1993 va realitzar un llibre (Trasllat) amb Joan Brossa. El 1996 realitzà l’exposició itinerant per Catalunya "Alfons Borrell o l’aura de la pintura". El 1997 formà part de l’exposició "Pintura dels setanta a Barcelona. Superfície i color", al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Borrell va participar el 2003 en l'exposició del 25è aniversari de la Fundació Joan Miró. El 2006 es va inaugurar al Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat l'exposició retrospectiva "Alfons Borrell o la celebració del color",[5][6] que itinerà al Museu d'Art de Sabadell el 2007.
El 2008 la Galeria Sis de Sabadell va fer una revisió de l’obra de Borrell sobre paper entre els anys 1960 i 1980. El 2010 el pintor exposà a la Galeria Joan Prats-Artgràfic, on es presentà el llibre d’artista Vocals, amb poemes d’Arthur Rimbaud i editat per Edicions Origami. El MACBA adquirí, per a la seva col·lecció, un conjunt de dibuixos de Borrell de finals dels anys setanta, els quals formaren part de l’exposició sobre els seus fons que es presentà a Barcelona i a Corea. Aquest mateix any, l’Ateneu Barcelonès, coincidint amb la remodelació i restauració de l’edifici de la seva seu, li encarregà una obra permanent de grans dimensions per a l’entrada de l’auditori.
El 2011 realitzà Trànsit boreal amb Josep M. Mestres Quadreny, un nou projecte editorial de tinta invisible. Coincidint amb el seu 80è aniversari, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac presentà una revisió de l’obra sobre paper del 1956 al 2010,[7][8] exposició que es presentà al Museu d’Art de Sabadell el 2013,[9][10] any que va veure la llum Reconèixer Borrell –dirigit per Aleix Gallardet i produït per Pirinaigua Audiovisuals–, un documental sobre la trajectòria i la persona d’Alfons Borrell.[11]
El 2014, dins la VII Nit del Galerisme, rep els Premis GAC organitzats per les tres associacions de galeries del país: el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, l’Associació Art Catalunya i l’Associació Art Barcelona. Se li dóna el guardó honorífic en reconeixement a la seva trajectòria i al seu “paper clau” en la difusió de l’art.[4][12][13][14] Actualment continua pintant i vivint a Sabadell,[2] on prepara un projecte d’intervenció a l’espai públic, al centre de la ciutat.[15]
Exposicions individuals rellevants
- 1978 - Espai 10, exposició individual a la Fundació Joan Miró de Barcelona.
- 1979 - Des d'aquest any, ha exposat regularment a la Galeria Joan Prats de Barcelona.
- 1987 - Galeria Anne Marie de Sacy de París.
- 1988 - Galeria Joan Prats Nova York Exposicions, a Nova York.
- 1990 - Galeria Francony de Tòquio, Galería Lina Davidov de París i a la Lucy Berman Gallery de Palo Alto, Califòrnia.
- 1996 - Exposició itinerant per Catalunya Alfons Borrell o l'aura de pintura.
- 2006 - Retrospectiva Alfons Borrell o la celebració del color, al Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
- 2007 - Retrospectiva Alfons Borrell o la celebració del color, al Museu d'Art de Sabadell.
- 2011 – Alfons Borrell. Obra sobre paper 1956-2010, a la Fundació Palau.
- 2013 - Alfons Borrell. Obra sobre paper 1956-2010, al Museu d'Art de Sabadell.
Exposicions col·lectives rellevants
- 1960 - Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Cúpula del Coliseum, Barcelona.
- 1961 - 4ème Biennale d’Alexandrie. Musée des Beaux-Arts, Alexandria.
- 1976 - Pintura 1, Àmbit de Recerca, Fundació Joan Miró, Barcelona.
- 1978 - Seny i rauxa. 11 artistes catalans. Centre Georges Pompidou, Musée national d’art moderne, París.
- 1980 - 100 años de Cultura Catalana. Palacio de Velázquez, Parc del Retiro, Madrid.
- 1983 - Borrell, Casamada, Guinovart, Pijuan, Tàpies. Katalonien. Galerie Atelier Hilbur Karlsruhe, Karlsruhe, Alemanya.
- 1988 - Spanish Artists, Flanders Contemporary Art, Minneàpolis.
- 1988 - New York Spain, Museum of Contemporary Art, Filadèlfia.
- 1997 - Pintura dels setanta a Barcelona. Superfície i color. Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona.
Premis i reconeixements
- 2014 - Premis GAC.
Referències
- ↑ «Alfons Borrell i Palazón». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 DDAA. Alfons Borrell o el aura de la pintura, 1996, p. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelon: Fundació Joan Miró, 2014, p. 77. ISBN 978-84-941239-8-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Maria Palau. «Pinto com si donés menjar als ocells». El Punt Avui, 08-01-2014. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ Roberta Bosco. «Tecla Sala rinde homenaje a Alfons Borrell con una exposición». El País, 11-12-2006. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ «Alfons Borrell o La Celebració del color : 1953-2006». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Alfons borrell. Obra sobre paper, 1956 - 2010». Fundació Palau. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Mig segle de dibuixos d’Alfons Borrell, recollits a la Fundació Palau». Capgròs. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Inauguració exposició Alfons Borrell al Museu d'Art de Sabadell». Sbdart. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «El Museu d’Art mostra una setantena de dibuixos “ocults i poc coneguts” de l’artista Alfons Borrell». Ràdio Sabadell. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Sabadell recupera la figura del pintor Alfons Borrell en un documental». El Periódico Sabadell. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Les galeries catalanes premien la trajectòria d’Alfons Borrell». Comunicació 21, 11-12-2013. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ «Alfons Borrell rep el guardó honorífic dels galeristes catalans». Diari Ara, 11-12-2013. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ «La reducción del IVA planea sobre la Noche del Galerismo». 29 gener 2014. El País.
- ↑ «Les obres remodelació del passeig de la Plaça Major comencen avui la segona fase al Racó del Campanar». Ràdio Sabadell. [Consulta: 27 gener 2014].
Enllaços externs
- Reconèixer Borrell, dirigit per Aleix Gallardet i produït per Pirinaigua Audiovisuals, un documental sobre Alfons Borrell, emès per Televisió de Catalunya el 2013.
- Reconèixer Borrell
- Alfons Borrell. Obra sobre paper. 1956-2010.
- Lliurament dels Premis GAC, BTV.