Allan Ramsay

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAllan Ramsay
Allan Ramsay, Selbstportrait.jpg
Autoretrat d'Allan Ramsay, 1737-1739
Biografia
Naixement 2 d'octubre del 1713
Edimburg (Escòcia)
Mort 10 d'agost del 1784
Dover (Kent, Anglaterra)[1]
Causa de mort Malaltia
  Pintor de cambra 

Dades personals
Nacionalitat Escòcia Escòcia
Formació professional Hans Hysing, Francesco Solimena i Francesco Fernandi[2]
Activitat
Ocupació Pintor
Art Retratista
Gènere artístic Retrat
Moviment Neoclassicisme
Alumnes Alexander Nasmyth
Influències Georges de La Tour i Jean-Marc Nattier[2]
Influències en Joshua Reynolds, Thomas Gainsborough,[3] Cosmo Alexander i Catherine Read[2]
Mecenes Jordi III del Regne Unit, Duncan Forbes i Francis Egerton
Obra
Obres destacables La reina Carlota, Jordi III, Sir John Tyrell i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni
Família
Cònjuge Anne Bayne (17391743) i Margaret Lindsay Ramsay (17521782)
Pare Allan Ramsay Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Allan Ramsay (1713-1784) fou un retratista escocès, el qual treballà principalment a Londres.[4]

Biografia[modifica]

Fill del poeta Allan Ramsay (1686-1758),[4] va rebre una formació artística rudimentària a Edimburg i després va anar a Londres per a treballar amb el pintor de retrats suec Hans Hysing (1734).[1]

Va estudiar a Londres, Roma i Nàpols (ací amb Francesco Solimena), i quan l'any 1739 es va instal·lar a Londres, va aportar un aire cosmopolita a la pintura del retrat.[5] Fou el retratista més important de Londres des de l'any 1740 aproximadament fins a l'aparició de Joshua Reynolds, a mitjan dècada del 1750.[4][6]

Els seus quadres femenins posseeixen indiscutiblement una mena de gràcia francesa (La muller de l'artista: Margaret Lindsay of Evelick, Edimburg, Galeria Nacional d'Escòcia, 1754-1755) i en aquest camp continuà essent un rival seriós de Joshua Reynolds, que es va sentir molt ofès quan, l'any 1760, Ramsay va ésser nomenat Pintor Oficial de Jordi III del Regne Unit. Però, a la dècada del 1760, Ramsay de mica en mica va anar deixant de pintar per a dedicar-se a altres afers que li interessaven.[4]

L'escriptura de pamflets polítics, l'arqueologia clàssica (va tornar a visitar Roma els anys 1754-1757)[7] i l'art de conversar ocuparen la major part dels seus darrers anys.[5] Va tindre èxit en els cercles literaris (entre els seus models i amics es comptaven els filòsofs Voltaire, Denis Diderot,[3] David Hume i Jean-Jacques Rousseau)[4] i, juntament amb Adam Smith i David Hume, va fundar la Select Society a Edimburg el 1754 per a encoratjar el debat d'idees.[3] El doctor Samuel Johnson (1709-1784) va dir d'ell:

«
(...) "No trobareu cap home la conversa del qual demostri més instrucció, més informació i més elegància."[8]
»

Ramsay va ésser un dels dibuixants més bons entre els artistes del segle XVIII i la Galeria Nacional d'Escòcia posseeix una bona col·lecció dels seus dibuixos.[4]

Allan Ramsay i la Guerra de la Independència dels Estats Units[modifica]

Allan Ramsay era un comentarista polític de cert mèrit i entre les seues obres figura el pamflet A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom it May Concern,[9] el qual fou publicat mentre estava tenint lloc la Guerra de la Independència dels Estats Units. Per a Ramsay, la guerra estava essent perduda pels britànics perquè estaven adoptant una estratègia del tot equivocada: allò que calia fer, des del seu punt de vista, era aprofitar la mobilitat de la flota britànica per a bombardejar i atacar directament la població civil dels ports claus com els de Nova York ja que les tropes de George Washington no tenien possibilitats de defendre'ls. Això era una proposta radicalment nova en aquell moment perquè, en el context del segle XVIII, hom donava completament per sobreentès que la guerra era un afer dels exèrcits, no pas de la població civil. El mateix Ramsay reconeixia que la seua proposta seria jutjada com un acte de barbàrie, però, allò que resulta més interessant de tot plegat és la seua rèplica: per a iniciar-la, fa un paral·lelisme amb la incursió a Cherbourg que va acomplir-se entre el 7 i 16 d'agost del 1758 dins el context de la Guerra dels Set Anys, quan 600 soldats britànics tenien al seu abast la ciutat sense que fessin cap acció contra els seus habitants. Per a Ramsay, allò hagués estat una injustificable barbàrie perquè la guerra havia estat declarada contra el rei francès, dels quals els habitants de la vila francesa eren súbdits. El rei de França n'ostentava la sobirania i, per tant, fóra injustificat el càstig als seus súbdits. La diferència amb el cas de les colònies americanes era clar: els americans s'havien atorgat la sobirania, per la qual cosa tots i cadascun dels seus ciutadans podien ésser considerats com a enemics i tractats com a tals. Aquesta distinció era bàsica perquè suposava el començament de la guerra moderna tal com la coneixem avui dia: és a dir, la guerra total en la qual resulta justificat el bombardeig de les poblacions civils i les deportacions massives.[10]

Jordi III del Regne Unit no seguí les propostes de Ramsay i els britànics van perdre la Guerra de la Revolució Americana, però, tot i així, després vingueren altres que sí feren cas dels seus consells.[10]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Scottish Enlightenment (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 669.
  5. 5,0 5,1 Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura (castellà)
  6. Art UK (anglès)
  7. John Ingamells, 1997. A Dictionary of British and Irish Travellers in Italy, 1701-1800 (The Paul Mellon Centre for Studies in British Art). New Haven/Londres: Paul Mellon Centre BA. Pàgs. 796-798. ISBN 9780300071658. [1]
  8. John Rae, 1895.Life of Adam Smith. Londres: Macmillan. [2]
  9. Allan Ramsay. A Succinct Review of the American Contest, Addressed to Those Whom It May Concern: First Published in February, 1778, While the Bills Called Conciliatory Were Under the Consideration of the House of Commons. Gale Ecco, Sabin Americana. Estats Units, 2012. ISBN 9781275610149. [3]
  10. 10,0 10,1 Sempre S'Exagera: Inconvenients De Ser Una Nació (català)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Allan Ramsay Modifica l'enllaç a Wikidata