Altar dels dotze déus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Altar dels dotze déus
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic i altar Modifica el valor a Wikidata
Dedicat adivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) i Àtica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióàgora d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Archathensag.JPG Modifica el valor a Wikidata
 37° 59′ N, 23° 43′ E / 37.98°N,23.72°E / 37.98; 23.72

L'altar dels dotze déus era un altar que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus adorats a l'Antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes. Situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares, fou el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.

La informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen fonts antigues. No obstant aquesta manca, les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora) indiquen el sud de la via fèrria Atenes-El Pireu (ISAP), on es produí la troballa de la cantonada sud-oest de l'altar sota els estrats romans i romans d'Orient.

Era famós a l'antiguitat com a refugi dels suplicants. Per exemple, el 590 aC, els ambaixadors de la ciutat de Platees sol·licitaren ajut a Atenes contra Tebes en aquest altar.

L'associació amb els Pisistràtides està testimoniada per Tucídides. Pisístrat, com a arcont, havia dedicat l'altar als dotze déus, però la inscripció fou esborrada ulteriorment pels atenesos.

Sobre l'altar hi ha una dedicatòria que pot datar-se entre el 490 i 470 aC.

Vegeu també[modifica]