Altar dels dotze déus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Altar dels dotze déus
AgoraAthens5thcentury.png
Dades bàsiques
Tipus jaciment arqueològic
Ubicació
EstatGrècia
RegióÀtica
Unitat perifèricaAtenes Central
MunicipiAtenes
CiutatAtenes
Archathensag.JPG
37° 58′ 33″ N, 23° 43′ 22″ E / 37.9758°N,23.7228°E / 37.9758; 23.7228
Modifica dades a Wikidata

L'altar dels dotze déus era un altar que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus adorats a l'Antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes. Situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares, fou el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.

La informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen fonts antigues. No obstant aquesta manca, les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora) indiquen el sud de la via fèrria Atenes-El Pireu (ISAP) on es produí la troballa de la cantonada sud-oest de l'altar sota els estrats romans i bizantins.

Era famós a l'antiguitat com a refugi dels suplicants. Per exemple, el 590 aC, els ambaixadors de la ciutat de Platees sol·licitaren ajut a Atenes contra Tebes en aquest altar.

L'associació amb els Pisistràtides està testimoniada per Tucídides. Pisístrat, com a arcont, havia dedicat l'altar als dotze déus, però la inscripció fou esborrada ulteriorment pels atenesos.

Sobre l'altar hi ha una dedicatòria que pot datar-se entre el 490 i 470 aC.

Vegeu també[modifica]