Vés al contingut

Andrònic II de Trebisonda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrònic II de Trebisonda
Imatge
Il·lustració de l'Evangelistarium Trapezuntinum fet per encàrrec d'Andrònic II
Nom originalΑνδρόνικος Β΄ Κομνηνός (grec)
Biografia
Naixementc. 1240 Modifica el valor a Wikidata
Trebisonda Modifica el valor a Wikidata
Mort1266 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Trebisonda Modifica el valor a Wikidata
Emperador de Trebisonda
1263 – 1266
 Manuel I de TrebisondaJordi Comnè  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Gran (ὁ Μέγας)
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaComnè
ParesManuel I i Anna Xilaloe
GermansTeodora Comnena de Trebisonda
Joan II Comnè de Trebisonda
Jordi Comnè Modifica el valor a Wikidata

Andrònic II Comnè,(c. 1240 – 1266) dit el Gran, fou el cinquè emperador de Trebisonda.

Malgrat ser el successor designat pel seu pare, Manuel I el Gran, Andrònic va tenir un breu regnat a causa de la seva mort prematura per motius dels quals no va quedar constància a les cròniques. El principal esdeveniment del seu regnat fou la pèrdua definitiva de la ciutat de Sinope, que fou conquerida pels turcs seljúcides, durant el govern de Muin al-Din Sulayman, conegut pel sobrenom de Pervâne, l'any 1265.[1] Aquest fet va suposar una gran pèrdua per l'Imperi de Trebisonda i una important adquisició per als turcs, que a partir de llavors tindrien el millor port de la mar Negra i això els va permetre crear una flota per competir comercialment amb els trapezuntins.

Andrònic era el fill gran de Manuel I i de la seva primera esposa, Anna Xilàloe.[2] Segons el cronista Miquel Panàret, Andrònic va succeir al seu pare i va regnar durant tres anys; en canvi Constantí Lucites, en la llista que va fer dels emperadors anteriors a Aleix II Comnè de Trebisonda, no apareix cap Andrònic II. L'historiador N. Oikonomides creu que Lucites el va ometre no perquè no hagués existit sinó perquè devia ser exclòs d'entre els emperadors reconeguts oficialment.[3]

Tot i la pèrdua de Sinope, Trebisonda va continuar sent un centre de comerç pròsper; d'això en van deixar testimoni dos mercaders de Marsella que hi van portar una carta de Carles I d'Anjou, comte de Provença, l'any 1263 o 1264.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Miller, William. Trebizond: The Last Greek Empire. Chicago: Argonaut Publishers, 1968. 
  • Miquel Panàret. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en grec). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 g. 
  • Miquel Panàret. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en alemany). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 a. 
  • Nystazopoulou, Marie «La dernière reconquête de Sinope par les Grecs de Trébizonde (1254-1265)». Revue des études byzantines, 22, 1964.
  • Oikonomides «The Chancery of the Grand Komnenoi: Imperial Tradition and Political Reality». Archeion Pontou, 35, 1979.