Andrònic II de Trebisonda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndrònic II de Trebisonda
Trapezunt gospel.jpg
Il·lustració de l'Evangelistarium Trapezuntinum fet per encàrrec d'Andrònic II
Nom originalΑνδρόνικος Β΄ Κομνηνός (grec)
Biografia
Naixement1240 Modifica el valor a Wikidata
Trebisonda Modifica el valor a Wikidata
Mort1266 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Trebisonda Modifica el valor a Wikidata
Emperador de Trebisonda
1263 – 1266
← Manuel I de TrebisondaJordi Comnè → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Gran (ὁ Μέγας)
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
DinastiaComnè
ParesManuel I i Anna Xilaloe
GermansTeodora Comnè de Trebisonda, Joan II Comnè de Trebisonda i Jordi Comnè Modifica el valor a Wikidata

Andrònic II Comnè,(c. 1240 – 1266) dit el Gran, fou el cinquè emperador de Trebisonda.

Malgrat ser el successor designat pel seu pare, Manuel I el Gran, Andrònic va tenir un breu regnat a causa de la seva mort prematura per motius dels quals no va quedar constància a les cròniques. El principal esdeveniment del seu regnat fou la pèrdua definitiva de la ciutat de Sinope, que fou conquerida pels turcs seljúcides, durant el govern de Muin al-Din Sulayman, conegut pel sobrenom de Pervâne, l'any 1265.[1] Aquest fet va suposar una gran pèrdua per l'Imperi de Trebisonda i una important adquisició per als turcs, que a partir de llavors tindrien el millor port de la mar Negra i això els va permetre crear una flota per competir comercialment amb els trebisonds.

Andrònic era el fill gran de Manuel I i de la seva primera esposa, Anna Xilaloe.[2] Segons el cronista Miquel Panaretos, Andrònic va succeir al seu pare i va regnar durant tres anys; en canvi Constantí Loukites, en la llista que va fer dels emperadors anteriors a Aleix II Comnè de Trebisonda, no apareix cap Andrònic II. L'historiador N. Oikonomides creu que Loukites el va ometre no perquè no hagués existit sinó perquè devia ser exclòs d'entre els emperadors reconeguts oficialment.[3]

Tot i la pèrdua de Sinope, Trebisonda va continuar sent un centre de comerç pròsper; d'això en van deixar testimoni dos mercaders de Marsella que hi van portar una carta de Carles I d'Anjou, comte de Provença, l'any 1263 o 1264.[2]

Referències[modifica]

  1. Nystazopoulou, 1964, p. 249.
  2. 2,0 2,1 Miller, 1968, p. 27.
  3. Oikonomides, 1979, p. 323.

Bibliografia[modifica]

  • Miller, William. Trebizond: The Last Greek Empire. Chicago: Argonaut Publishers, 1968. 
  • Miquel Panaretos. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en grec). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 g. 
  • Miquel Panaretos. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en alemany). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 a. 
  • Nystazopoulou, Marie «La dernière reconquête de Sinope par les Grecs de Trébizonde (1254-1265)». Revue des études byzantines, 22, 1964.
  • Oikonomides «The Chancery of the Grand Komnenoi: Imperial Tradition and Political Reality». Archeion Pontou, 35, 1979.