Teodora de Trebisonda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeodora de Trebisonda
Nom originalΘεοδώρα Κομνηνή (grec)
Biografia
Naixement1253 (Gregorià) (<1253) modifica
Mort1285 (Gregorià) (>1285) modifica (31/32 anys)
Sinop modifica
Emperadriu de Trebisonda
1284 – 1285
← Joan II Comnè de TrebisondaJoan II Comnè de Trebisonda → modifica
Dades personals
Altres nomsla Gran (ὁ Μέγας)
Activitat
OcupacióPolítica i monja modifica
Família
DinastiaComnè
ParesManuel I i Rusudan
GermansJordi Comnè, Andrònic II Comnè i Joan II Comnè de Trebisonda modifica

Teodora Comnè fou la vuitena emperadriu de Trebisonda, que va governar després d'usurpar el tron al seu mig germà Joan II.

Regnat[modifica]

Teodora era filla de l'emperador Manuel I i de la georgiana Rusudan. No està clar si la seva mare era la segona esposa de Manuel o si només era una concubina.[1] Tampoc hi ha proves suficients per determinar si aquesta Teodora i una princesa de Trebisonda del mateix nom que apareix a la Crònica del bisbe Esteve, casada amb un noble o rei de Geòrgia, siguin la mateixa persona o si, anteriorment al seu regnat va ser monja, com va passar amb Anna Anacoutlou al segle següent.[2]

El 1284, amb el suport militar del rei David VI de Geòrgia, va aconseguir usurpar el tron al seu mig germà, l'emperador Joan II.[3] Probablement Joan II es va refugiar a Tripolis.[4] Uns mesos després Joan va recuperar el tron. A la Crònica de Miquel Panaretos aquest fet és resumit dient que Teodora "va desaparèixer de sobte", que potser es podria interpretar com que va fugir sense oposar resistència quan va veure venir Joan amb un exèrcit decidit a recuperar el tron.

Encara que el regnat va ser breu, va tenir temps per fer encunyar monedes amb el seu nom; se'n conserven uns quants tipus d'aspers, la moneda de plata més emprada a l'Imperi de Trebisonda. En tota la història d'aquest imperi va ser l'única dona el nom de la qual està present en monedes.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Kuršanskis, 1975, p. 198.
  2. Kuršanskis, 1975, p. 200.
  3. Miller, 1969, p. 30.
  4. Kuršanskis, 1975, p. 203.
  5. Wroth, 1911, p. LXXX, 277.
  6. Retowski, 1977, p. 132-134.

Bibliografia[modifica]

  • Kuršanskis «L'usurpation de Théodora Grande Comnène». Revue des études byzantines, 33, 1975.
  • Miller, William. Trebizond: The Last Greek Empire. Chicago: Argonaut Publishers, 1969. 
  • Miquel Panaretos. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en grec). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 g. 
  • Miquel Panaretos. Original-Fragmente, Chroniken, Inschiften und anderes Materiale zur Geschichte des Kaiserthums Trapezunt, part 2 (en alemany). Abhandlungen der historischen Classe der königlich bayerischen Akademie 4, 1844 a. 
  • Retowski. Die Münzen der Komnenen von Trapezunt. Braunschweig: Klinkhardt & Biermann, 1974. 
  • Wroth, Warwick. Catalogue of the Coins of the Vandals, Ostrogoths and Lombards and of the Empires of Thessalonica, Nicaea and Trebizond in the British Museum. Londres: Trustees of the British Museum, 1911.