Joan Comnè (domèstic de les escoles)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Comnè

Segell de plom de Joan Comnè com a curopalata i domèstic de les escoles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1015 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1067 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Domèstic de les escoles
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Dalassena Modifica el valor a Wikidata
FillsManuel Comnè, Teodora Comnena, Aleix I Comnè, Adrià Comnè, Eudòxia Comnena, Maria Comnena, Isaac Comnè, Nicèfor Comnè Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Eròtic Comnè Modifica el valor a Wikidata
GermansIsaac I Comnè i ? Comnè Modifica el valor a Wikidata

Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient. Fou domèstic de les escoles durant el breu regnat del seu germà gran, Isaac I Comnè (r. 1057-1059). Després de l'abdicació d'Isaac i l'ascens de Constantí X Ducas al tron, Joan es retirà de la vida pública fins a la seva mort el 1067. A través del seu fill Aleix I Comnè, que esdevingué emperador el 1081, fou el progenitor de la dinastia dels Comnens, que governà l'Imperi Romà d'Orient entre el 1081 i el 1185 i l'Imperi de Trebisonda entre el 1204 i el 1461.

Biografia[modifica]

Joan Comnè nasqué cap al 1015. Era el tercer fill (segon mascle) del patrici Manuel Eròtic Comnè, un alt comandant militar de finals del regnat de Basili II (r. 976-1025).[1][2] Apareix a les fonts per primera vegada el 1057, quan el seu germà gran, Isaac, encapçalà un grup de generals que s'alçaren contra Miquel VI i el derrocaren. En el moment de la revolta, Joan era dux però, després de la victòria del seu germà, fou ascendit a curopalata i nomenat domèstic de les escoles d'Occident.[3] No se sap res sobre les activitats de Joan durant el regnat del seu germà, tot i que segons Nicèfor Brienni el Jove, marit d'Anna Comnena, neta de Joan, com a domèstic d'Occident deixà els seus actes (no especificats) com a «monument immortal» a la gent de les províncies dels Balcans.[4]

El regnat d'Isaac fou estroncat pel seu conflicte amb l'influent patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari, que havia tingut un paper decisiu en l'abdicació de Miquel VI, i la poderosa aristocràcia civil de la capital. Cerulari i els seus partidaris foren la punta de llança de l'oposició a les rigoroses mesures fiscals d'Isaac. El 22 de novembre del 1059, Isaac es veié forçat a abdicar i retirar-se al Monestir de Studios.[5][6] En aquell moment, la corona passà a Constantí X Ducas (r. 1059-1067), tot i que Brienni sosté que primer fou oferta a Joan, que la rebutjà malgrat les pressions de la seva muller, Anna Dalassena, perquè l'acceptés.[7] Tanmateix, l'historiador Konstandinos Varzós posa en dubte aquesta versió dels fets, que veu com a possible intent de legitimar retroactivament la posterior usurpació del tron pel fill de Joan, Aleix I Comnè (r. 1081-1118).[8]

Les fonts no esmenten Joan durant el regnat de Constantí X, fet que segons Varzós podria indicar que havia caigut en desgràcia a ulls de l'emperador. Segons Brienni, en canvi, tant Joan com el seu germà haurien estat molt respectats pel nou emperador.[4] El típicon de finals del segle xii del Monestir de Crist Filantrop, fundat per la muller d'Aleix I, Irene Ducena,[9] és l'única font que recull que Joan Comnè es retirà a un monestir, probablement juntament amb la seva muller. Morí sent monjo el 12 de juliol del 1067.[4][10]

Família[modifica]

Retrat miniatura d'Aleix I Comnè

Joan Comnè es casà amb Anna Dalassena, filla d'Aleix Caront, probablement el 1044.[11] Anna, nascuda cap al 1028, fou molt més longeva que el seu marit i, després de la seva mort, es convertí en matriarca indiscutible de la família. S'uní a complots contra la família Ducas, a qui mai no perdonà haver-se emparat del tron el 1059. Més endavant, també tingué un paper clau en el derrocament de Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081) i l'ascens del seu fill Aleix al tron.[12] Durant els 15 anys següents, fou pràcticament coemperadriu del seu fill. Finalment, es retirà a un monestir, on morí el 1100 o 1102.[13][14]

Joan i Anna tingueren vuit fills (cinc nens i tres nenes):[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ Kajdan, 1991, «Komnenos» (A. Kajdan).
  2. ↑ Varzós, 1984, p. 25.
  3. ↑ Varzós, 1984, p. 41, 42 i 49.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Varzós, 1984, p. 50.
  5. ↑ Kajdan, 1991, «Isaac I Komnenos» (C. M. Brand; A. Cutler).
  6. ↑ Varzós, 1984, p. 42 i 43.
  7. ↑ Varzós, 1984, p. 49 i 50.
  8. ↑ Varzós, 1984, p. 42 i 50, esp. la nota 5.
  9. ↑ Kurupu i Vannier, 2005, p. 41 et seq.
  10. ↑ Kurupu i Vannier, 2005, p. 65.
  11. ↑ Varzós, 1984, p. 51.
  12. ↑ Varzós, 1984, p. 51-53.
  13. ↑ Varzós, 1984, p. 53-56.
  14. ↑ Kajdan, 1991, «Dalassene, Anna» (C. M. Brand).
  15. ↑ Varzós, 1984, p. 52.
  16. ↑ Varzós, 1984, p. 61-64.
  17. ↑ Varzós, 1984, p. 64-67.
  18. ↑ Varzós, 1984, p. 67-79.
  19. ↑ Varzós, 1984, p. 80-84.
  20. ↑ Varzós, 1984, p. 85 i 86.
  21. ↑ Varzós, 1984, p. 87-114.
  22. ↑ Varzós, 1984, p. 114-117.
  23. ↑ Varzós, 1984, p. 118-120.

Bibliografia[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Comnè_(domèstic_de_les_escoles)&oldid=33419193»