Teodora Comnena, duquessa d'Àustria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTeodora Comnena, duquessa d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1132 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1183 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSchottenstift, Vienna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnric II de Babenberg (1149 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeopold V el Virtuós, Agnès d'Àustria, Enric I de Mödling Modifica el valor a Wikidata
ParesAndrònic Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Irene Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Ducas Comnè, Maria Comnena, Eudòxia Comnena i Aleix Comnè Modifica el valor a Wikidata

Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα ἡ Κομνηνή, morta el 2 de gener de 1184, era filla del príncep Andrònic Comnè, fill de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè i de la seva esposa Irene. Segons les notícies de Nicetes Coniata, és probable que Teodora fos la segona filla d'Andrònic. No se sap l'any en què va néixer.

Biografia[modifica]

Se'n sap molt poc de la vida de Teodora en la seva joventut, a part que el seu pare va morir el 1142. No es menciona de nou als registres històrics fins a finals de la dècada de 1140, quan va ser promesa i es va casar amb Enric II de Babenberg, després de quedar vidu de Gertrudis de Süpplingenburg, que havia mort l'any 1143.[1] El matrimoni havia estat organitzat pel seu oncle Manuel I Comnè i el germà del seu marit Conrad III d'Alemanya, quan aquest va ser a Constantinoble.[2]

Teodora i Enric II es van casar a Constantinoble i posteriorment, van ser els dirigents del Ducat d'Àustria, càrrec concedit per Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1156.[3] Teodora va morir el 2 de gener de 1184.

Fills[modifica]

Del seu matrimoni amb Enric II, Teodora va tenir tres fills:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lyon, J.R.. Princely brothers and sisters: the sibling bond in German politics, 1100-1250. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2013, p. 242. ISBN 9780801451300. 
  2. Runciman, Steven. A history of the Crusades. II, The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187. Londres: Penguin Classics, 2016, p. 270. ISBN 9780241298763. 
  3. Fuhrmann, Horst. Germany in the high middle ages c.1050-1200. Cambridge: Cambridge University Press, 1986, p. 150. ISBN 9780521266383.