Profecia ΑΙΜΑ

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La profecia AIMA, en grec medieval Αἷμα, una paraula que significa 'sang', era, com diu l'historiador bizantí Nicetes Coniates, una resposta profètica al problema de la successió dins de la dinastia Comnè a l'Imperi Romà d'Orient.[1]

Es va començar a difondre durant el regnat de Manuel I Comnè (1143 - 1180). Bàsicament feia la predicció de que les lletres inicials dels noms dels emperadors de la dinastia Comnè seguirien la paraula A-I-M-A. Els emperadors de la dinastia havien estat, fins aleshores, Aleix I Comnè (Alexios (α) - alfa), Joan II Comnè (Ioannis (ι) - iota) i Manuel I Comnè (Manuel (μ) - mu). El fet de què Manuel fos emperador va ser inesperat, perquè era el tercer fill de Joan. Creient que el nom del seu successor havia de començar amb la lletra alfa, Manuel va batejar el primer fill de la seva filla Maria amb el nom d'Aleix. També va posar aquest nom a un o dos dels seus fills il·legítims, i finalment al seu fill legítim Aleix, que va tenir del segon matrimoni.

El regnat d'Aleix II va durar només tres anys, abans que fos deposat i assassinat pel seu cosí Andrònic I Comnè, amb el qual, segons es va pensar, es reiniciava el cicle de la profecia AIMA. Així, a Andrònic el succeiria un emperador amb un nom que comencés per I (iota). Andrònic tenia por de què li usurpés el tron un dels seus cosins, Isaac Comnè de Xipre. Fos coincidència o no, Andrònic va ser assassinat durant una revolta l'any 1185 en la que va triomfar Isaac II Àngel, que el va succeir.[2]

Referències[modifica]

  1. Nicetes Coniates. Historia 170
  2. Varzós, Konstandinos. Η γενεαλογία των Κομνηνών. Tessalònica: Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984, p. 521, 527, 529-530.