Anduoïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAnduoïta
Fórmula químicaRuAs2
EpònimAnduo chromium deposit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACdiarsenur de ruteni; arsenur de ruteni(IV)
Localitat tipusAnduo chromium deposit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.2.8
Heys3.12.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,41Å; b = 6,206Å; c = 3,01Å;
Colorblanc rosat
Exfoliacióbona
Tenacitatfràgil
Duresa6,5 a 7
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre grisós
Diafanitatopaca
Densitat8,692 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismevisible
Impureses comunesIr, Cu, Sb, S
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'anduoïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la löllingita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus: Anduo, al Tibet (Xina).

Característiques[modifica]

L'anduoïta és un arsenur de ruteni, concretament arsenur de ruteni(IV), de fórmula química RuAs2. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls anèdrics o euèdrics, d'uns 100μ m; també se'n troba formant agregats granulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'omeiïta.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aurostibita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaïta, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i rheniïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es tracta d'un mineral d'origen magmàtic, com unes inclusions molt rares en espinel·la cròmica en cossos de cromitita envoltada de peridotita augita, dunita serpentinitzada, harzburgita i piroxenita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, espinel·la, pirrotina, marcassita, magnetita, calcopirita, molibdenita, galena, millerita, violarita, rutenarsenita, sperrylita, iridarsenita, irarsenita, irarsita, osarsita, osmiridi, laurita, ruteniridosmina o hollingworthita. Se n'ha trobat a Maja e Sukës (Albània), Anduo (Xina), Outokumpu (Finlàndia), Pefki (Grècia) i a Kapitanov (Ucraïna).

Referències[modifica]

  1. «Anduoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 desembre 2015].
  2. «Anduoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 desembre 2015].
  3. «Anduoite-Omeiite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 desembre 2015].