Vés al contingut

Gersdorffita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGersdorffita

Gersdorffita provinent de Lobenstein, Alemanya
Fórmula químicaNiAsS
EpònimJohann Rudolf Ritter von Gersdorff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.06a Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.3.2
Heys3.11.34
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Estructura cristal·linaa = 5.66(6) Å
Grup espacialgrup espacial 198 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc argent
Exfoliacióperfecta {100}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Densitat5,9
Impureses comunesFe, Co, Sb, Cu
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2022 s.p. i IMA1986 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolGdf Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gersdorffita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1845 i anomenada així per Alexander Löwe en honor de Johann von Gersdorff (1781-1849), propietàri de la mina de níquel a Schladming, Àustria, la localitat tipus. Pertany al grup de la cobaltita.[2]

Característiques

[modifica]

La gersdorffita cristal·litza en el sistema cúbic. Té una duresa de 5,5 a l'escala de Mohs i un pes específic d'entre 5,9 i 6,33. La seva exfoliació és perfecta i de fractura desigual. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cobaltita, CoAsS.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hol·lingworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Una nova espècie, coneguda fins ara amb el nom Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS, és un mineral anisotròpic a les seccions polides, diferenciant-se de la gersdorffita en què és isotròpica en ser cúbica.[4] En el mes de setembre de 2022 el polimorf gersdorffita-P213 va ser reanomenat a simplement gersdorffita degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[5]

Formació i jaciments

[modifica]

La gersdorffita es troba als filons hidrotermals juntament amb altres sulfurs de níquel. Es troba associada amb d'altres mineraks com la niquelina, niquel-skutterudita, cobaltita, ullmannita, maucherita, löllingita, minerals del grup del platí, mil·lerita, pirita, marcassita i calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[6]

Corynita o gersdorffita antimònica, varietat de gersdorffita

Varietats

[modifica]

Es coneixen dues varietats de gersdorffita:

  • La gersdorffita antimònica és una varietat antimònica, originàriament reportada de Gaisberg, Caríntia, Àustria, i coneguda també per aquest motiu amb el nom de Corynita.[7]
  • La gersdorffita cobàltica és una varietat amb cobalt rica en osmi, iridi, ruteni i rodi fins a un 15% del seu pes.[8]

Referències

[modifica]
  1. «Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  2. «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  3. «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  4. «Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  5. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
  6. Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].
  7. «Antimonian Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
  8. «Cobaltoan Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].