Kullerudita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralKullerudita
Fórmula química NiSe2
Epònim Gunnar Kullerud
Localitat tipus Vall del riu Kitka, Kuusamo, Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.EB.10a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EB.10a
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.20
Dana 2.12.2.6
Heys 3.11.18
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 4,89Å; b = 5,96Å; c = 3,67Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color gris acer
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 6,72 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques anisotròpica
Pleocroisme visible
Impureses comunes Co, Fe, Cu
Més informació
Estatus IMA aprovat i publicat sense aprovació (N)
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1964
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La kullerudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la marcassita. Rep el nom en honor de Gunnar Kullerud (12 de novembre de 1921 - 21 d'octubre de 1989), expert en petrologia experimental de sulfurs. També va ser president del Departament de Geociències de la Universitat Purdue.

Característiques[modifica]

La kullerudita és un sulfur de fórmula química NiSe2. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kullerudita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la vall del riu Kitka, a la localitat de Kuusamo (Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia). També ha estat descrita en dos altres indrets de la República Popular de la Xina: als dipòsit d'or i seleni de Laerma, al xian de Luqu (Gannan, Gansu), i de Qiongmo, al xian de Zoigê (Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba, província de Sichuan). Aquests tres indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Kullerudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2019].