Vés al contingut

Glaucodot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGlaucodot

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Co0,5Fe0,5)AsS
Epònimcel Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHuasco, Província d'Huasco, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.10c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.10c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.6.1
Heys3.10.17
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 14,158(1) Å; b = 5,6462(4) Å; c = 3,3196(2) Å
Grup puntualmm2 - piramidal
Grup espacialpmn21
Colorblanquinós gris-estany a blanc-plata vermellós
Maclesen {101}, en {012} formant macles de penetració cruciformes
Exfoliacióperfecta en {010}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Densitat6,055 g/cm3 (mesurada); 6,155 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismevisible
Impureses comunesNi
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolGl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El glaucodot o ferrocobaltita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'arsenopirita. Anomenat el 1849 per August Breithaupt i Karl Friedrich Plattner del grec γλαυκός, blau cel, i δίδω, donar, pel seu ús en la fabricació de vidre blau.

Característiques

[modifica]

El glaucodot és un sulfur de fórmula química (Co0,5Fe0,5)AsS. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. El color blavós és causat pel contingut en Co2+. Químicament és molt similar a la cobaltita (idealment CoAsS) i l'al·loclasita, més rica en Co que el glaucodot.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el glaucodot pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descrita per primera vegada a la localitat de Huasco, dins la província d'Huasco, a la regió d'Atacama (Xile). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

[modifica]
  1. «Glaucodot» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 abril 2021].
  2. «Glaucodot» al Diccionari General de Ciències de la Terra