Rammelsbergita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralRammelsbergita
Rammelsbergite-180028.jpg
Rammelsbergita de Ste Marie-aux-Mines, Haut-Rhin, França
Fórmula química NiAs2
Epònim Carl Rammelsberg
Localitat tipus Schneeberg ore district Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.EB.15a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EB.15a
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.23
Dana 2.12.2.12
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí rarment com a cristalls prismàtics; normalment massiu, granular, radial, fibrós
Estructura cristal·lina a = 4.759 Å, b = 5.797 Å, c = 3.539 Å; Z = 2
Simetria ortoròmbica dipiramidal
H-M symbol: (2/m 2/m 2/m)
Space group: Pnnm
Color blanc estany, gris fosc
Macles en {101}
Exfoliació indistinta en {101}
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor fortament metàl·lica
Color de la ratlla negra
Diafanitat opaca
Densitat 7,1
Pleocroisme feble, groga a tons rosats i blanc blavós
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La rammelsbergita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup löllingita.[2] Rep el seu nom del mineralogista Karl Friedrich August Rammelsberg (1813-1899). Va ser descoberta l'any 1854 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya).

Característiques[modifica]

Karl Friedrich August Rammelsberg (1813-1899)

La rammelsbergita és un arsenur simple de níquel. És isoestructural amb la marcassita (FeS2), i polimorfa amb dos minerals de la mateixa fórmula química però que cristal·litzen en altres sistemes: la krutovita i la pararammelsbergita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: cobalt, seleni, sofre, ferro i antimoni. Es pot extreure a les mines com a mena del níquel.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rammelsbergita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba a l'interior de masses metàl·liques de brillantor platejada, en filons hidrotermals de temperatura moderada amb altres minerals del níquel i del cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: skutterudita, safflorita, löllingita, niquelina, bismut natiu, plata nativa, algodonita, domeykita o uraninita. A Catalunya s'ha descrit a la mina Atrevida de Vimbodí (Conca de Barberà)[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rammelsbergita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Rammelsbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
  2. «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
  3. «Atrevida Mine, Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].