Jolliffeïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralJolliffeïta
Fórmula química NiAsSe
Epònim Alfred W. Jolliffe Tradueix
Localitat tipus Fish Hook Bay property, mines d'urani de Black Bay, Àrea de Beaverlodge, Saskatchewan, Canadà
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 2.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EB.25
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.18
Dana 2.12.3.9
Heys 3.11.35
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 5,84Å;
Simetria m3 (2/m 3) - diploidal
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 7,10 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques isotròpica
Impureses comunes Co
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1989-011
Any d'aprovació 1991
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La jolliffeïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la cobaltita. Rep el seu nom en honor de Alfred "Fred" Walton Jolliffe (1907-1988), geòleg del Servei Geològic del Canadà i professor de la Universitat de Queen. El seu mapatge geològic primerenc de l'àrea de Beaverlodge, al nord de Saskatchewan, per al Servei Geològic del Canadà va encoratjar l'exploració comercial a la zona.

Característiques[modifica]

La jolliffeïta és un sulfur de fórmula química NiAsSe. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, i publicada dos anys més tard. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jolliffeïta pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta en filons d'uraninita a la propietat Fish Hook Bay, a les mines d'urani de Black Bay, a l'àrea de Beaverlodge, a Saskatchewan (Canadà). També ha estat descrita a Předbořice (Bohèmia Central, República Txeca), i a Alberoda (Saxònia, Alemanya).

Referències[modifica]

  1. «Jolliffeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juny 2017].