Arcadio María Larraona y Saralegui

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arcadio María Larraona Saralegui)
Infotaula de personaArcadio María Larraona y Saralegui

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Arcadio María Larraona Saralegui Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Oteiza (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Bisbe titular
5 abril 1962 – 19 abril 1962
Cardenal
14 desembre 1959 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCardenal prevere del Sacro Cuore di Maria
OcupadorUniversitat Pontifícia Lateranense Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFills del Cor de Maria Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan XXIII Modifica el valor a Wikidata
Proclamació cardenalícia14 de desembre de 1959
per Joan XXIII
Cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari (1959-1969)
Altres ocupacions5 d'abril de 1962
per Joan XIII
Arquebisbe de Diocaesarea in Isauria
Participà en
19 juny 1963conclave de 1963
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis
Dilexit Tradidit
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Find a Grave: 126652288 Modifica el valor a Wikidata

Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.[1][2][3]

Biografia[modifica]

L'any 1889 ingressa a la congregació claretiana d'Alagó (Saragossa), on cursa els estudis d'humanitats, completats a Cervera (Lleida). L'any 1903 fa la seva professió religiosa a Vic (Barcelona). L'any 1911 és ordenat sacerdot. Aquest mateix any, comença a Roma els estudis de dret canònic i civil a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctora en tots dos. Des de 1919 a 1959, ensenya dret romà a la Universitat Pontifícia Lateranense. L'any 1943 és nomenat sotssecretari de la Congregació de Religiosos i, l'any 1950, secretari. L'any 1959 és nomenat cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari pel papa Joan XXIII i, l'any 1961, penitenciari major de la Penitenciaria Apostòlica. L'any 1962 és nomenat prefecte de la Congregació de Ritus i president de la Comissió Preparatòria de Litúrgia del Concili Vaticà II. Aquest mateix any, és consagrat bisbe, amb el títol d'arquebisbe de Diocesarea in Isauria, a la catedral de Sant Joan del Laterà (Roma). L'any 1969 el papa Pau VI ho nomena cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria i, l'any 1973, camarlenc del Sacre Col·legi i prefecte emèrit de la Congregació de Ritus. És sepultat a la capella de Sant Josep Artesà de la basílica del Sagrat Cor Immaculat de María (Roma), de la qual era titular. Un carrer de Pamplona porta el seu nom.

Lauda sepulcral del cardenal Larraona y Saralegui. Basílica del Sagrat Cor Immaculat de Maria (Roma).

Honors i distincions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Biografia d'Arcadio María Larraona y Saralegui per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Arcadio María Larrona y Saralegui» Arxivat 2016-05-29 a Wayback Machine.. Gran Enciclopedia Navarra.
  3. ↑ Frisón, B. (1979): Cardenal Larraona. Madrid: Publicaciones Claretianas.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arcadio_María_Larraona_y_Saralegui&oldid=31673209»